(U. Abat Oliba CEU) De la mateixa manera que l'encíclica 'Rerum Novarum', de Lleó XIII, va tenir un impacte decisiu per afrontar els problemes derivats de la industrialització, el papa Francesc es troba en situació d'exercir una influència anàloga sobre els grans reptes del nostre temps. Així ho considera el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, per a qui, "en un món tan dividit, el lideratge social i espiritual del Papa el posen en una posició ideal per dialogar amb tots els agents socials i polítics".
Vilanova creu que Francesc té la capacitat per mostrar "tot el cabal del magisteri social de l'Església", fins i tot a aquells que, a priori, parteixin de posicions allunyades. En aquest sentit, ha mostrat convençut que molts dels canvis "legislatius, culturals i de comportament de les persones" que són necessaris dependran del "ressò que aquesta paraula tingui en els diferents agents i en cadascun de nosaltres".
Membre de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social, Vilanova ha fet aquestes consideracions durant la seva participació de la jornada de clausura del Seminari sobre els 130 anys de l'encíclica Rerum Novarum, celebrada en la Universitat Abat Oliba CEU i organitzada per l'Institut d'Humanitats Ángel Ayala de Barcelona.
En aquest context, ha destacat la "línia de continuïtat" des del text fundacional del magisteri social de l'Església (‘Rerum Novarum') fins a les últimes encícliques del papa Francesc. Els principis són inamovibles: entre ells, ha citat atenció al bé comú, subsidiarietat en l'actuació dels poders, solidaritat entre les persones, dignitat inalienable de la persona, preocupació preferent pels més necessitats i llibertat religiosa. Principis que, quan van ser formulats per Lleó XIII, van representar una alternativa "a l'individualisme descarnat o al socialisme, que són dues formes de materialisme", ha subratllat.
Avui, aquests mateixos principis cal aplicar-los a problemes contemporanis. En aquest sentit, ha esmentat alguns dels tractats a la 'Fratelli Tutti': crisi financera i econòmica, crisi migratòria, crisi ambiental i climàtica, auge dels localismes i reaccions populistes.
Justícia i caritat
La intervenció del bisbe auxiliar de Barcelona ha estat la culminació d'una jornada en la qual han intervingut el professor d'Antropologia Filosòfica de la Universidad CEU Cardenal Herrera, Higinio Marín, i el titular de la Càtedra Ángel Herrera de Doctrina Social de l'Església de la Universitat CEU San Pablo, Elio Gallego. El debat ha estat moderat pel professor de la Universitat Abat Oliba CEU, Emili Boronat.
Marín ha reflexionat sobre la relació entre justícia una caritat. Són conceptes que no poden donar-se per separat, segons ha explicat, ja que sense el lliurament gratuït que caracteritza a la caritat no pot parlar-se de veritable justícia. "On no hi ha una ciutadania disposada a l'excés, difícilment pot donar-se la consecució de la justícia". I és que en la idea de justícia porta intrínseca l'aspiració a la perfecció. Per tant, "qui s'esforça a aconseguir la perfecció en tot el que fa preserva i garanteix la justícia". Per contra, la justícia sense gratuïtat "decau", ja que "no es pot satisfer el menor si no aspirem al major".
Elio Gallego també ha tractat el tema de la caritat en subratllar que avui l'element que defineix a una societat com a tancada o oberta és la seva obertura "a la gràcia i, per tant, a la caritat". El termòmetre per mesurar si vivim en una societat oberta el proporciona la vocació de servei. "Sabem que estem en una societat oberta quan el superior serveix a l'inferior, quan el que té més ajuda a qui té menys o quan el fort socorre al feble".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.