Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR) “Havent escoltat el parer dels membres dels consells i organismes diocesans, sacerdots, diaques, religiosos, laics; i a més, demanant en la meva pregària, personal i comunitària, de cercar la voluntat de Déu, he decidit convocar el Sínode Diocesà de l’Església de Vic”. Així va anunciar aquest diumenge el bisbe de Vic, Romà Casanova, la convocatòria d’un Sínode Diocesà que celebrarà durant els propers mesos el bisbat de Vic.

L’anunci es va fer públic amb la difusió de la Carta Pastoral “Aixeca't i camina” i el mateix diumenge al final de la Jornada Diocesana el bisbe va signar a la catedral de Vic el decret de convocatòria. És el primer Sínode que se celebra des de 1947 i quan es compleixen 15 anys del nomenament de Casanova com a bisbe de Vic.

Romà Casanova ja havia plantejat aquesta possibilitat durant la missa crismal de 2017 i havia consultat els diversos consells diocesans sobre la seva oportunitat. Però sense que estigués anunciat va confirmar i signar la convocatòria al final de la Jornada Diocesana.

El bisbe remarca que “estem en un canvi d’època, en un nou paradigma” i vivint “un canvi social profund que demana una mirada profunda a la realitat”. Com exemple explica que “solament hem de mirar l’estat de les nostres comunitats i parròquies, i el nombre minvant de sacerdots i de religiosos”. En aquest context, explica que el Sínode pot ser un instrument per respondre a la crida del papa Francesc “a ser una Església en sortida”.

“Hem de ser capaços d’acollir aquest repte missioner i evangelitzador. La desesperança, en aquests moments de feblesa, pot trucar a la porta del nostre cor; però no hi pot entrar”, explica Romà Casanova. I incideix especialment en les demandes de renovació eclesial i missionera del papa Francesc i “a posar tota la realitat de la nostra pobra Església al servei de l’evangelització, a l’anunci salvador i alliberador de Crist”.

Fins el 2022

La convocatòria del Sínode és l’inici d’un procés que previsiblement s’allargarà fins el curs 2021-2022. Un Sínode obre un procés de participació dels diversos col·lectius i institucions del bisbat per replantejar els reptes de la diòcesi i pendre les decisions que siguin de la seva competència. En aquest cas, es planteja per donar “un nou impuls missioner a la nostra Església Diocesana en un moment de fort canvi social i descristianització”.

Segons explica el bisbe de Vic, en la consulta va trobar una resposta majoritàriament positiva per convocar el Sínode, tot i que “altres parers que van manifestar que aquesta celebració requeria un esforç aparentment superior a les nostres capacitats, en aquests moments de menys forces”. 

Pel bisbe, aquesta decisió s’emmarca en la crida del Concili Vaticà II “a la santedat a tots els membres de l’Església i la crida a l’evangelització, pròpia i insubstituïble per a tot batejat i confirmat”. També ha de recollir el que s’ha fet en els dos últims plans pastorals i en “tot el treball i el camí de l’Església diocesana i l’Església universal, des de les seves dimensions de l’Església que pelegrina amb comunió a Catalunya, sobretot el darrer Concili Provincial Tarraconense”. Un itinerari que “s’ha de fer amb les reformes necessàries de les estructures al servei de la nostra santedat i de la nostra missió evangelitzadora”. 

Una convocatòria poc freqüent

La darrera diòcesi catalana que va celebrar un Sínode Diocesà va ser Tortosa el 1989 convocat per l’aleshores bisbe Ricard Maria Carles. Precisament Romà Casanova va viure aquest procés diocesà com a rector a Flix, quatre anys abans de ser nomenat bisbe de Vic. Després d’aquest Sínode la única convocatòria oficial de característiques semblants ha estat el Concili Provincial Tarraconense que van celebrar conjuntament tots els bisbats catalans el 1995.

Els darrers anys, en la majoria de diòcesis aquest procés de revisió i actualització de les prioritats diocesanes s’ha fet en processos consultius en l’elaboració dels plans pastorals. De manera ordinària també es fa en els organisme consultius creats pel Vaticà II com el Consell Pastoral Diocesà o el Consell Prebisteral, en el que hi participen membres elegits per les diverses institucions i demarcacions territorials del bisbat.

El Codi de Dret Canònic actual va eliminar l’obligació de convocar els sínodes diocesans periòdicament però va ampliar la participació en les deliberacions de capellans, laics i religiosos de la diòcesi. La participació d’aquests membres és consultiva i només el bisbe pot promulgar els decrets i aprovar que decisions que arran del Sínode consideri convenients. El Codi de Dret Canònic, però, convida a una àmplia implicació de tots els organismes de la diòcesi en les deliberacions del Sínode.