Bisbe Vadell: "La vida no és una piulada, demana matisos"

(Opus Dei) Un centenar de sacerdots d’arreu de Catalunya han reflexionat sobre la veritat que “Déu t’estima” en el marc de les 55enes Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura celebrades a Premià de Dalt els dies 21 i 22 de gener. Els diferents ponents que configuraven el programa han reflexionat sobre l’Exhortació apostòlica del Papa Francesc “Christus vivit” i en concret al voltant del punt 112 on el Sant Pare diu: “Abans de tot vull dir a cada un la primera veritat: “Déu estima”. Si ja ho havien sentit no importa, t’ho vull recordar: Déu t’estima. No en dubtis mai, més enllà del que et passi en la vida. En qualsevol circumstància, ets infinitament estimat”. Els ponents han aportat les seves respectives reflexions sobre la paraula Amor, que ha presidit la trobada.

Al llarg de les Jornades de Castelldaura, les diverses ponències “han sabut compaginar aspectes doctrinals i altres pastorals” tal com ha dit el seu director, Domènec Melé, en finalitzar les mateixes. “Estimar Jesús, no caminar sols i cercar la intimitat amb el Senyor”, ha afegit, han estat els tres eixos amb referència als quals han girat totes les intervencions.

Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona, ha reflexionat sobre com acompanyar en el context actual. “El Kerigma, l’anunci què Deu t'estima i que Crist és viu, em sembla clau i fonamental per a la pastoral d’avui” ha afirmat. Una veritat que com ha explicat no és tan evident per a moltes persones en un context que ha comparat amb Babilonia, l'exili del poble d'Israel. Hi ha llenguatges diferents, una gramàtica diferent a la cristiana i cal saber com “connectar sense perdre la identitat però amb cintura per dialogar”, segons el bisbe auxiliar. L’altra idea que ha aportat és que l’acompanyament espiritual personalitzat és clau, i és necessari una persona “que escolti, que estimi i no jutgi” perquè “la vida no és una piulada, demana matisos i serenitat.” I finalment ha afirmat que “et sents tan estimat pel Senyor que no pots deixar d’anunciar-lo”.

Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa, en la seva intervenció ha començat fent un retrat de la societat actual “vivim en una pluralitat de cultures i una de dominant amb unes característiques: superficialitat, emotivitat, materialisme, immediatesa, el no esforç, la cultura de la no transcendència...”. Però segons Cristau, “a un jove puc oferir-li el camí de l’amistat amb Jesús, que Crist és viu, que t’estima, que et salva”. De vegades “som pobres de temps” i “l’acompanyament el necessitem tots. No anar sols”.

El professor Josep-Ignasi Saranyana en la seva intervenció ha aportat una reflexió terminològica del terme Amor des d'una visió històrica. Segons el professor Saranyana, “sovint ens ho juguem tot en les paraules”. Ha citat a Benet XVI i l’encíclica Deus caritas est on el Papa emèrit reflexiona amb referència al sentit de la paraula amor tot distingint entre amor àgape -virtut- i amor eros -passió-. “La confusió entre la passió i la virtut trastoca també la comprensió de la revelació del missatge de l'amor de Déu envers nosaltres” ha afirmat. Saranyana també ha ofert la visió d’Aristòtil, sant Tomàs, Nietzsche, Maragall i Max Scheler. I com a conclusió ha dit que “caldrà parlar més de les virtuts i recordar sovint que només les virtuts fan l'home bo”.

Així, a les Jornades, des de la premissa del missatge que es troba a l’Exhortació apostòlica del Papa Francesc Christus vivit, “Déu t’estima” s'ha tractat d’entendre què és l’Amor i aprofundir sobre la centralitat de l'Amor; per altra banda s’ha explicat que Déu ens estima i que ens crida a l’amor i com ajudar a trobar-lo; i finalment s'ha parlat de com anunciar i acompanyar en l’amor en el context actual.

“Déu t’està convidant a somiar”

La primera jornada de Qüestions Pastorals de Castelldaura, inaugurada dimarts 21, ha tractat sobre l’amor i la vocació com a do —regal— són elements fonamentals a tenir en compte quan es parla de vocació cristiana.

Javier Vilanova, rector del Seminari Interdiocesà de Catalunya, ha aportat la seva experiència sobre com ajudar els joves en el camí del discerniment vocacional. Ha destacat que “pregar i donar testimoni són els dos elements que poden ajudar els joves a respondre a una crida de Déu”. I ha encoratjat als presents a no perdre l’esperança perquè “hi ha molts joves al món atrets per Jesús de Natzaret. No és una utopia, Déu és un artista”. En la seva participació també ha recordat que “en els espais de soledat i silenci podem ajudar els joves a trobar Crist”. Per això, en primer lloc sempre cal cercar i oferir aquests espais per aprendre a escoltar les inspiracions de Déu.

En la primera jornada també ha intervingut Lluc Buch, professor d’Antropologia Teològica de la Universitat de Navarra, qui ha parlat de la vocació com a do d’una història d’amor i ha començat recordant una idea que el Papa Francesc transmet als joves i a tots i es que “crist viu i et vol viu”. Alhora ha explicat que “la vocació ens introdueix en el món del do”. És una història de futur que se’ns ofereix i que compta amb mi per una història que es la seva —referint-se a Déu. Així ha explicat que com diu el Papa Francesc “Déu t’està convidant a somiar, et vol fer veure que el món amb tu pot ser diferent. Això sí, si tu no poses el millor de tu mateix, el món no serà diferent. És un repte”.

El tercer dels ponents de la jornada de dimarts ha estat Tomás Melendo, catedràtic de metafísica de la Universitat de Màlaga qui ha aportat la seva visió d’una vida dedicada a aprendre a estimar posant la família com a primera escola. “Els dos grans objectius de la nostra existència és estimar més i millor a qui hem d'estimar. Estimar més i millor. Convertir en amor tot el que tenim, tot allò que és legítim” perquè “la felicitat és directa i proporcional a l'amor. La persona que estima molt, és feliç. Som al món per aprendre a estimar”.

Les Jornades han estat inaugurades pel seu director, Domènec Melé, qui ha ressaltat la importància de recordar el missatge cristià als joves des d'una vessant positiva; i pel vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Ignasi Font, qui ha recordat que “tot, a la pastoral, s'acaba reconduint cap a la figura de Crist”.