El bisbe Pere Casaldàliga: la veu dels pobres

(Josep Miquel Bausset -Monjo de Montserrat) Avui 27 d’abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat, fa cinquanta anys del nomenament del claretià Pere Casaldàliga i Pla, el fill de cal Lleter de Balsareny, com a administrador apostòlic de la Prelatura del Mato Grosso. Nascut a Balsareny el 16 de febrer de 1928, inspirat en l’aire fresc del Vaticà II, el 1968 Casaldàliga va arribar al Brasil i el 1971 va ser nomenat bisbe de Sâo Fèlix.

Home valent i sense por, arrelat en les Benaurances, el bisbe Pere, com a testimoni del Regne, s’ha fet solidari de la causa dels indígenes i al llarg de la seva vida ha denunciat un sistema, com deia ell mateix, que “fa de la humanitat un negoci”. El bisbe Pere ha treballat sempre per aconseguir una Església més senzilla i més pròxima als pobres. Una Església formada per comunitats que han de ser “llavor, ferment i sal” del Regne de Déu.

El bisbe Pere ha somiat sempre amb una humanitat fraterna i pacífica i ha defensat que la pau només serà possible si “es socialitza la riquesa”. Bisbe dels pobres i defensor dels indígenes, el bisbe Pere somia amb “una esperança pasqual que és invencible”. Malgrat que va ser incomprès pel Vaticà durant el pontificat del papa Joan Pau II, amb el papa Francesc el bisbe Pere veu ara l’Església com una “primavera eclesial que hem de viure amb entusiasme”. Per això el bisbe Casaldàliga vol una Església que sigui “poble de l’esperança, poble de la Pasqua”, que visqui amb “una esperança confiada en el Déu de la vida, de l’amor, de la llibertat”.

El 9 de març de 2007 el bisbe Pere va rebre el 18è Premi Internacional Catalunya, per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els quals ha col·laborat en la transformació del Mato Grosso brasiler.

Per defensar els pobres que no tenien terra i així acabar amb l’abús de l’esclavatge, el bisbe Pere, arrelat en les benaurances, va haver de plantar cara als terratinents i al govern militar i per això va ser amenaçat de mort diverses vegades. Per això el papa Pau VI el va recolzar públicament: “Qui toca Pere, toca Pau”.

El bisbe Pere és un home valent, com Jesús, que tampoc no va mirar cap a un altre costat i per això s’enfrontà als fariseus i als mestres de la Llei, fins a expulsar els mercaders que havien convertit el Temple de Jerusalem en una cova de lladres. Per això l’Església tampoc no pot mirar cap a un altre costat davant l’opressió dels poderosos que sempre trepitgen els més dèbils de la societat, com el bisbe Pere, que llarg de la seva vida ha denunciat la mentida i la injustícia dels poderosos. Aquest pastor de l’Església s’ha jugat la vida per defensar la dignitat del Temple de Déu, que és la dignitat de les persones més vulnerables.

Per això, com el bisbe Casaldàliga, els cristians no podem maquillar el missatge de l’Evangeli i no podem callar davant la injustícia com si no passés res. El comentari del Missal de Montserrat al diumenge quart de Quaresma, (i que s’adiu molt bé amb la vida de Casaldàliga), diu: “¿No és veritat que, massa sovint, hem vist en l’Evangeli un missatge tranquil·litzador, d’acord amb els interessos de la prudència humana? Però heus ací que alguns cristians presenten la figura d’un Crist, ferment de veritable revolució, germen de renovacions constants i de canvis necessaris”. I afegeix encara: “¿No convé de vegades que l’escàndol remogui una opinió adormida i desvetlli el sentit dels valors autèntics? Contra certs costums, certes lleis, certes activitats ¿no fóra ben desitjable una protesta, una revolució?”. El bisbe Pere ha apostat sempre per fer realitat aquest somni: un Evangeli que és Bona Nova, anunci de consol per als afligits, de pau per als qui tenen el cor ferit, d’esperança per als abatuts i desesperats.

El testimoniatge del bisbe Pere és una crida a denunciar els qui trepitgen els més dèbils i els qui han convertit la política o l’economia en un mercat d’interessos i en una cova de lladres.

El bisbe Pere Casaldàliga, profeta i poeta, va escriure unes paraules que són ben actuals: “Jo sóc jo i les meves causes. I les meves causes valen més que la meva vida”, perquè “si no hi causes grans, la vida no té sentit”. I afegia encara, com si ens ho digués a nosaltres: “Els valents són els qui vencen la molta o poca por que tenen. Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió”.

Malgrat que el pàrkinson ha doblegat la seva figura, la mirada del bisbe Pere és plena de tendresa i de dolcesa. Aquest cinquantenari del nomenament de Pere Casaldàliga com a administrador apostòlic de la prelatura de Sâo Fèlix, és un motiu d’acció de gràcies per la vida i per l’obra del bisbe Pere. El bisbe Pere és un home de Déu, un profeta i un poeta que és per a l’Església un testimoni del Regne. La seva existència ha estat guiada per aquelles paraules que va dir fa temps: “Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit” i per això Casaldàliga és un referent de la Teologia de l’Alliberament i de l’Església dels pobres.

En aquest 27 d’abril és bo recordar Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que va escriure el bisbe Pere, on demanava que Maria ens enforteixi “en aquella esperança” capaç de superar les dificultats com les que estem vivint ara amb aquesta pandèmia.