Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, dedica la carta dominical d’aquest diumenge als casos d’abusos que han afectat l’Església. El bisbe recorda que és un tema en el que “hi estem implicats tots per la nostra pertinença a un mateix Poble de Déu” i demana que “canviem la nostra manera d’afrontar aquesta tragèdia”. Giménez fa aquestes demandes sumant-se a la carta que va publicar el papa Francesc “amb motiu dels escàndols d’índole sexual d’alguns clergues sobre fidels al seu càrrec, de forma especial, sobre menors d’edat”. 

El bisbe de Lleida remarca que la carta del papa “reconeixia el pecat i el delicte dels membres de l’Església, demanava perdó a les víctimes en nom de tots els catòlics, sentia vergonya i penediment pel dany causat, desitjava col·laborar i generar una cultura capaç d’evitar situacions similars i ens demanava conversió personal concretada en la penitència i la pregària de tots envers tots”.  

Per això, convida a qui no ho hagi fet a llegir la carta del papa. A més, demana a tots els diocesans que “accepteu les seves orientacions centrades en un tema concret que ens molesta i ens preocupa a tots, amb diferent grau de responsabilitat i implicats tots per la nostra pertinença a un mateix Poble de Déu”. 

No valen excuses

El bisbe de Lleida afirma que el text de la carta “sorprèn, commou i ens interpel·la” i que el Papa “vol arribar al cor de tots nosaltres perquè canviem la nostra manera d’afrontar aquesta tragèdia i per transmetre amb transparència el rostre de Crist a la societat actual”. Finalment, s’uneix a les paraules del Papa i demana que “el Senyor ens concedeixi la llum suficient per buscar la veritat de les situacions i la dignitat de tots els nostres germans”.

També recorda que “són tràgiques les seves conseqüències. No tenen justificacions els motius” i que “tampoc cal disminuir la seva importància argumentant disculpes o utilitzant pretextos per a no assumir la pròpia responsabilitat”. El bisbe repassa les diverses excuses que es poden donar per no afrontar la realitat: “És cert que és petit el percentatge dels abusadors comparat amb la totalitat, que moltes altres institucions han tingut problemes similars, que ningú acostuma a demanar perdó per fets del passat i de responsabilitat individual, que en tots els sectors i organitzacions socials han ocorregut els mateixos abusos, que els mitjans de comunicació magnifiquen els fets que fan referència als catòlics, que és un atac furibund contra la nostra Església”. Però conclou que “el Papa no entra en aquests arguments” sobre “aquest gran drama complica molt la nostra pròpia credibilitat”.

Aquest és el text de la carta del bisbe de Lleida d'aquest diumenge. 

Demanar perdó

"Benvolguts diocesans:

El dia 20 del mes passat el papa Francesc va publicar una carta dirigida a tot el Poble de Déu amb motiu dels escàndols d’índole sexual d’alguns clergues sobre fidels al seu càrrec, de forma especial, sobre menors d’edat. Reconeixia el pecat i el delicte dels membres de l’Església, demanava perdó a les víctimes en nom de tots els catòlics, sentia vergonya i penediment pel dany causat, desitjava col·laborar i generar una cultura capaç d’evitar situacions similars i ens demanava conversió personal concretada en la penitència i la pregària de tots envers tots.

Estic segur que molts de vosaltres ja heu llegit la carta. A qui no ho hagi fet, us convido a la seva lectura. No puc reproduir aquí el seu contingut encara que la missiva és curta (quatre fulls) i de fàcil lectura. La meva obligació i la meva responsabilitat pastoral m’impulsen a participar dels mateixos sentiments i accions del Papa demanant-vos a tots els diocesans que accepteu les seves orientacions centrades en un tema concret que ens molesta i ens preocupa a tots, amb diferent grau de responsabilitat –molt més als pastors que als fidels, molt més als delinqüents que als innocents- i implicats tots per la nostra pertinença a un mateix Poble de Déu. Volent subratllar això últim, comença la carta amb aquestes paraules de sant Pau: “Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell” i acaba amb una petició concreta dirigint-se a tothom: “Que l’Esperit Sant ens doni la gràcia de la conversió i la unció interior per poder expressar davant aquests crims d’abús, la nostra compunció i la nostra decisió de lluitar amb valentia”.

El text de la carta sorprèn, commou i ens interpel·la. És massa seriós el tema. Són tràgiques les seves conseqüències. No tenen justificacions els motius. Tampoc cal disminuir la seva importància argumentant disculpes o utilitzant pretextos per a no assumir la pròpia responsabilitat. És cert que és petit el percentatge dels abusadors comparat amb la totalitat, que moltes altres institucions han tingut problemes similars, que ningú acostuma a demanar perdó per fets del passat i de responsabilitat individual, que en tots els sectors i organitzacions socials han ocorregut els mateixos abusos, que els mitjans de comunicació magnifiquen els fets que fan referència als catòlics, que és un atac furibund contra la nostra Església. El Papa no entra en aquests arguments; vol arribar al cor de tots nosaltres perquè canviem la nostra manera d’afrontar aquesta tragèdia i per transmetre amb transparència el rostre de Crist a la societat actual. I, per suposat, aquest gran drama complica molt la nostra pròpia credibilitat.

Cito unes frases de la carta per a la vostra reflexió: “El dolor d’aquestes víctimes és un gemec que clama al cel, que arriba a l’ànima i que durant molt temps va ser ignorat, callat o silenciat”. “Amb vergonya i penediment, com a comunitat eclesial, assumim que no vam saber estar on havíem d’estar, que no vam actuar a temps reconeixent la magnitud i la gravetat del dany”. “Avui ens veiem desafiats com a Poble de Déu a assumir el dolor dels nostres germans vulnerats en la seva carn i en el seu esperit”. “Avui volem que la solidaritat entesa en el seu sentit més profund i desafiador, es converteixi en la nostra manera de fer la història present i futura”. “És necessari que cada batejat se senti involucrat en la transformació eclesial i social que tant necessitem”. “Demanem perdó pels pecats propis i aliens. La consciència de pecat ens ajuda a reconèixer els errors, els delictes i les ferides generades en el passat”.

No volia que passés més temps sense anunciar la meva responsabilitat i unir-me a les paraules del Papa. Que el Senyor ens concedeixi la llum suficient per buscar la veritat de les situacions i la dignitat de tots els nostres germans.

Amb la meva benedicció i afecte".