El bisbe Jacques Gaillot, a 25 anys de la seva destitució

(Josep Miquel Bausset -Monjo de Montserrat) El passat gener, sense que ningú es recordés d’aquest aniversari dolorós, es commemorà el 25 aniversari de la destitució, per part de la Santa Seu, del bisbe d’Evreux, Jacques Gaillot. En la Eucaristia de comiat com a pastor d’aquesta diòcesis de Normandia, aquest bisbe es va vore acompanyat per més de 10.000 persones que volgueren manifestar al bisbe roig, el seu afecte, la seva proximitat i la seva gratitud. El bisbe Jacques digué en el seu comiat: “Vull que el meu últim missatge a Evreux sigui un missatge d’esperança”, afegint encara: “En la meva primera missa a Evreux, el 1982, hi va haver espai de sobres a la catedral. En l’última missa estem desbordats”.

El bisbe roig, que defensà els immigrants fins i tot enfrontant-se a les lleis de repatriació, sempre es va mantindre al costat dels més desafavorits de la societat, convertint-se en la veu dels qui no tenien veu.

En una entrevista el gener de 2011, el bisbe Gaillot deia a propòsit de la seva destitució per part de la Santa Seu: “Uns dies abans vaig ser cridat a comparèixer al Vaticà sense saber perquè. En menys d’un dia es va decretar la meva expulsió de la diòcesi”. El bisbe Jacques explicà en aquesta entrevista el procés que determinà la seva destitució de la diòcesi d’Evreux: “El cardenal Bernardin Gantin, prefecte de la Congregació dels bisbes, em va proposar que firmés la meva dimissió, i així se’m permetria tindre el títol honorífic de bisbe emèrit d’Evreux. No vaig firmar res. Aleshores em nomenaren bisbe de Partenia, (en l’actual Algèria) una diòcesi que no existeix des del segle V”. Com deia el bisbe Gaillot amb motiu del seu cessament: “No tinc proves concretes de perquè em van destituir. Fonts fiables em contaren que el govern francès, en particular el ministre d’Interior d’aquell temps, Charles Pasqua, té alguna cosa a vore amb la decisió del Vaticà” de destituir el bisbe roig. Per això el bisbe Gaillot afegia: “El Vaticà i el govern francès volgueren aïllar-me”.

Una vegada destituït, Gaillot, que havia segut nomenat bisbe el 1982, es va convertir en advocat de les causes perdudes, defensant els més pobres de la societat i enfrontant-se a la injustícia, que sempre trepitja els més vulnerables. Quan deixà la diòcesis d’Evreux, com que el bisbe Gaillot no tenia on allotjar-se, (com va reconèixer ell mateix) “em vaig instal·lar durant un any en un edifici recuperat per famílies sense llar i estrangers sense documents, a París. Després em va acollir la comunitat de Missioners Espiritans”.

L’octubre de 2001, el bisbe dels pobres defensà l’obertura de fronteres i la solidaritat amb els estrangers. Gaillot deia: “Abans de pertànyer a un país o a una cultura, som habitants del planeta. Abans de ser del Nord o del Sud, som ciutadans del món”. Sol·lícit amb els que més sofrien, l’octubre de 2000 la policia impedí que el bisbe Gaillot entrés a una església d’Almeria, on 59 immigrants portaven 12 dies de vaga de fam. Uns anys abans, el 1991, durant la guerra del Golf Pèrsic, Gaillot condemnà el bloqueig contra Iraq. I el 1987, a Sud-àfrica, el bisbe roig es va manifestar contra l’Apartheid, una actitud tan antievangèlica. El bisbe Gaillot defensava una Església “que ha de canviar, modernitzar-se”. Amb valentia profètica, de la mateixa manera que parla i actua el papa Francesc, el bisbe Jacques Gaillot deia també: “El comerç d’armes és un veritable atemptat als drets humans. El que més m’inquieta és el desequilibri entre el Nord i el Sud, la violència institucional, els nois que moren de fam”.

Ara que s’han complert 25 anys de la destitució del bisbe Jacques Gaillot, mereix la pena recordar que l’Abbé Pierre definí la destitució del bisbe roig com “un error dels que està plena la història de l’Església”. I el bisbe Jean Vilnet, de Lille, digué també a propòsit de la destitució de Gaillot per part del Vaticà: “La decisió és d’una gravetat extrema. Els pobres, els marginats, els exclosos i els buscadors d’esperança, se sentien compresos, sostinguts i reconeguts”. Fins i tot el cardenal arquebisbe de París, Jean-Marie Lustigier, expressà “dolor i sorpresa” per la decisió del Vaticà que destituí Jacques Gaillot.

Val la pena destacar que el setembre de 2015, 20 anys després de la seva destitució, el papa Francesc rebé el bisbe Gaillot, que digué que Bergoglio era “un home molt lliure”. Al bisbe roig se’l coneix sobretot pel seu llibre més conegut: “Una Església que no serveix, no serveix per a res”.

25 anys després de la destitució del bisbe Gaillot, ara amb la primavera del papa Francesc, és necessari recordar un home lliure, germà dels més pobres i bisbe de les perifèries.