Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) El bisbe claretià Josep Maria Abella ha visitat Hiroshima aquest dijous 6 d’agost junt amb els bisbes del Japó. Un exercici de memòria per les víctimes de la tragèdia que fa 75 anys va tenir lloc en aquesta ciutat japonesa, amb l’esclat de la bomba atòmica. L’episcopat japonès ha pregat amb i per les víctimes i els seus familiars, així com també per les persones que avui continuen patint mort i destrucció per tants conflictes arreu del món.

Visitar Hiroshima ha portat el pare Abella a renovar el seu compromís per treballar per la pau i la justícia. Ho explica en aquesta carta que ha adreçat als seus germans claretians. En l’escrit, anima a tothom a rellegir els discursos del papa Francesc a Nagasaki i Hiroshima del passat mes de novembre. Podeu llegir la carta a continuació:

Des d’Hiroshima, per Josep Maria Abella, CMF

Estimats amics:

Sóc a Hiroshima. Avui és 6 d’agost. Fa 75 anys aquest mateix dia una sola bomba va aniquilar la vida de milers de persones i va sembrar una destrucció inimaginable en aquesta ciutat. Ens hem reunit aquí els bisbes del Japó, en aquest 75 aniversari de la tragèdia del llançament de la bomba atòmica sobre la ciutat d’Hiroshima. Hem pregat junts i hem renovat el nostre compromís per la pau i el desarmament nuclear.

Des de la residència on em trobo contemplo aquest matí una part de la ciutat i un dels seus molts canals. Penso que, fa 75 anys, a aquesta hora del matí, moltes persones vivien l’angoixa d’una guerra que s’anava agreujant dia a dia, preocupades potser per la sort d’algun membre de la família que estava combatent en algun dels escenaris d’aquella guerra inhumana, com són totes les guerres. La majoria de les famílies estarien compartint l’esmorzar, disposades a començar un nou dia, tot esperant el dia en què poguessin de nou viure en pau.

A les 8:15 del matí una explosió terrible va acabar amb la vida de moltes d’aquestes persones i va marcar indeleblement la història de la humanitat. La ciència havia produït una arma amb una capacitat destructiva desconeguda fins aquell moment. L’absurditat de la guerra havia arribat a uns límits inimaginables. Tot s’havia supeditat a aquesta lògica destructiva de la guerra que fa perdre de vista la dignitat de les persones i la sacralitat de la vida.

Estic observant els carrers, les cases, un dels canals de la ciutat d’Hiroshima. M’imagino el que va succeir en aquell 6 d’agost de 1945. Els qui no van morir immediatament a causa de l’explosió i les radiacions, caminaven per una ciutat destruïda buscant un lloc on refugiar-se o ser atesos. Les radiacions havien produït cremades irresistibles i havien destruït els òrgans interns d’aquells cossos martiritzats per l’explosió de la bomba. Molts van trobar la mort. No hi va haver distinció d’edat, ideologia, nacionalitat, etc. Les guerres les perden tots, també els vencedors, perquè l’únic que generen és mort i desolació. Avui ho recordem amb un profund dolor i amb extrema compunció.

La nostra pregària acull el desig que aquestes situacions no tornin a repetir-se mai. La nostra pregària expressa també el compromís de treballar incansablement perquè la pau, el respecte a la dignitat de cada persona i cada poble i la cura de la creació siguin els únics objectius que orientin el caminar d’una humanitat, cansada ja de tantes guerres.

Hem escoltat abans de la celebració de l’Eucaristia les paraules del papa Francesc en la seva recent visita a Hiroshima, el 24 de novembre de l’any passat. Ens hem sentit novament interpel·lats i animats per elles.

  • “L’ús de l’energia atòmica amb fins de guerra és immoral, i és també immoral la possessió d’armes atòmiques, com ja ho vaig dir fa dos anys. Serem jutjats per això.”
  • “Les noves generacions s’aixecaran com a jutges de la nostra derrota si hem parlat de la pau, però no l’hem realitzat amb les nostres accions entre els pobles de la terra. Com podem parlar de pau mentre construïm noves i formidables armes de guerra? Com podem parlar de pau mentre justifiquem determinades accions espúries amb discursos de discriminació i d’odi?”
  • El papa Francesc recordava, en aquella ocasió, les paraules del papa Pau VI: “De fet, si realment volem construir una societat més justa i segura, hem de deixar que les armes caiguin de les nostres mans: No és possible estimar amb armes ofensives a les mans”. (Pau VI, Discurs a les Nacions Unides, 4 octubre 1965, 10).

Serà bo rellegir avui els breus però impactants discursos del papa Francesc a Nagasaki i Hiroshima el passat mes de novembre.

Meditant aquestes paraules del papa Francesc, a les 8:15 del matí, ens hem unit al minut de silenci de les persones congregades al parc de la pau d’Hiroshima (aquest any en nombre limitat a causa de la crisi del Covid-19) i de tota la resta del Japó. En aquest silenci ressonen encara els crits d’aquells que van morir a Hiroshima i els dels qui segueixen morint en les guerres que continuen martiritzant a la humanitat, sobretot als més pobres.

La celebració de l’Eucaristia ens ha obert el cor a l’esperança: l’amor és més fort que l’odi, la vida més forta que la mort. Perquè ho creiem, seguim lluitant per la justícia i per la pau sense perdre mai l’esperança.

He recorregut el camí des de la catedral a l’estació d’Hiroshima amb el bisbe de Saitama, religiós salesià. Hem creuat alguns carrers i dos dels molts canals que hi ha a la ciutat. Recordàvem a les moltes persones que, plenes de cremades per les radiacions, van pensar inútilment trobar alleujament en aquests rius i canals.

Visitar avui la ciutat d’Hiroshima no deixa indiferent. Tornant a casa, he sentit la necessitat de renovar el compromís de treballar per la pau i la justícia que la fa possible. Aquest petit escrit que comparteixo se situa dins d’aquest afany.

Senyor, doneu-nos saviesa i valentia per treballar per la pau.

Hiroshima 6 d’agost de 2020
Josep Maria Abella, bisbe de Fukuoka (Japó), CMF