Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) En relació amb diverses informacions aparegudes als mitjans de comunicació, el bisbat de Vic ha negat les acusacions d'apropiació "fraudulenta" d'esglésies i béns. En un comunicat emès aquest divendres, el bisbat explica que les immatriculacions es van fer "d'acord amb les normes establertes" i que és un procés que "no es va fer de manera arbitrària". 

Podeu llegir el comunicat íntegre a continuació: 

La diòcesi de Vic vol manifestar que:

  • El Bisbat de Vic nega rotundament les acusacions d’apropiació “fraudulenta” d’esglésies i béns, perquè el procés immatriculació de tots els béns, siguin espais de culte, cementiris, equipaments pastorals, rectories o altres, s’ha fet sempre d’acord, com no pot ser d’una altra manera, amb la llei vigent en cada moment.
  • El Bisbat defensa el dret de l’Església –com de qualsevol altra institució– a immatricular al seu nom aquells espais que considera que són seus.
  • En relació amb les informacions aparegudes en què diverses entitats han qualificat d’apropiacions indegudes o “fraudulentes” les immatriculacions de l'Església, el Bisbat de Vic –en línia amb el que han explicat la resta de bisbats i la Conferència Episcopal Tarraconense–, recorda, una vegada més, que les immatriculacions han estat regularitzacions davant de registre de béns ja posseïts prèviament per l'Església, en cap cas apropiacions de cap bé aliè. Recordem que la inscripció al registre de la propietat - immatriculació- no atorga el dret de propietat, només el fa públic. A més no és obligatòria.
  • En tot cas, és possible que en aquest procés s'hagi comès alguna errada, i si hi ha indicis que això sigui així, com sempre hem dit, estem oberts al diàleg per aclarir cada cas particular. Així ho manifestem també en relació amb el conjunt parroquial de Sant Andreu de Maians.
  • Tanmateix, creiem que no es pot desqualificar de manera general un procés, el de les immatriculacions, que, tot i els milers de propietats de l'Església a Catalunya, implantada en tot el país de fa mil·lennis, el govern català només n'ha informat recentment de cinc reclamacions en tot el territori.
  • Al llarg dels anys, els cristians han construït esglésies, cementiris i edificis per a les finalitats pròpies de la comunitat cristiana: el culte, la transmissió de la fe, la caritat amb els més necessitats i la vida fraternal. Les propietats de l’Església, per tant, són béns eclesials, del poble cristià, que té dret, també a dia d'avui, a posseir béns per a la vida pròpia de la comunitat, sempre al servei del poble i de l'Església i mai com a font de riquesa o acumulació de béns. En moltes ocasions, aquests béns, a la vegada, estan oberts a tota la ciutadania i, en molts casos, suposen un patrimoni artístic que és una riquesa pels pobles i pel conjunt de la societat.

Igualment, i com hem explicat en anteriors ocasions:

  • La immatriculació és el procés de registre o d’inscripció d'un bé per primera vegada al Registre de la Propietat (procediment establert l’any 1870). Quan s’immatricula una finca significa, per tant, que cap particular la tenia registrada al seu nom anteriorment. Aquesta inscripció ofereix una presumpció de propietat que pot ésser modificada per aquell que demostri un millor dret.
  • Pel que fa als temples, a partir d'una disposició de l'any 1998 (abans d’aquesta data els espais de culte no tenien accés al Registre, és a dir, no podien ser immatriculats), per immatricular una finca en els Registres de la Propietat, s’havia d’acompanyar imperativament el certificat descriptiu i gràfic del Cadastre, totalment coincident amb el certificat d’immatriculació, en el cas de no disposar d'un títol de la propietat –com succeeix amb la majoria d’Esglésies i ermites centenàries–. Això fa que el procés d’immatriculació de determinats béns sigui lent, perquè̀ abans d'anar al Registre, cal reunir força informació que acrediti la titularitat eclesial, preparar el dossier de l'immoble amb la documentació, etc. i no n'hi ha prou amb el certificat del Bisbe.
  • Durant el període (1998-2015) es va procedir a immatricular, d’acord amb les normes establertes, un numero important d’Esglésies. Tot això no es va fer de manera arbitraria: cada vegada que l’Església va registrar un temple, va presentar la documentació que provava que allò era de titularitat eclesial i que coincidia amb el cadastre. Tot això, d’acord amb la legalitat vigent i amb la supervisió professional d’una pluralitat de tècnics independents i imparcials, com ara tècnics del cadastre i els del registrador de la propietat. Aquest va ser un procés completament legal i en cap cas es tractaria d’una apropiació, ni expropiació, ni molt menys un espoli: l’Església va registrar en aquests anys el que documentalment li constava com a propi. I que, recordem, no tenia cap propietari anterior al seu nom.
  • Entre els anys 1998-2015, el Bisbat va immatricular un total de 303 finques, i, en aquests darrers anys, ha atès 2 peticions de particulars (en desacord amb les immatriculacions), que han acabat en acord total en un cas i en acord parcial en l’altre.
  • El Bisbat (i l’Església en general) sempre ha manifestat –en relació a les immatriculacions– que, si s’hagués comes algun error, no hi hauria cap problema per revisar el cas concret.
  • A la demarcació del Bisbat de Vic, hi ha, aproximadament, 1.370 esglésies i ermites; el 60% són de propietat particular, mentre que l'altre 40% es reparteix entre titularitat del Bisbat i titularitat de les parròquies (pertany a l'Església). Per tant, més de la meitat dels espais de culte de la demarcació del Bisbat pertanyen a persones privades i altres particulars, encara que, en molts casos, s'hi celebra missa i altres sagraments.