(CR) Escàndol, humiliació i ultratge. Són alguns dels termes amb què el bisbe de Barbastre-Montsó Ángel Pérez Pueyo s’expressava en un comunicat aquest dimecres. En el text, titulat ‘La iglesia, una institución libre y abierta’, diu que la seva diòcesi està “cremada” per les al·legacions que ha presentat a instàncies judicials el bisbat de Lleida davant la sentència que els requeria el retorn de 111 obres d’art a les parròquies de la Franja. I aquest dijous el bisbat de Lleida hi ha respost amb una nota.
“El llenguatge i els sentiments d'uns i d'altres han de partir sempre dels textos evangèlics”, apunten des del bisbat de Lleida. També afirmen que el bisbe Salvador Giménez “mai ha rebut coaccions ni pressions de cap autoritat”. I recorda “el dret que l'empara a defensar-se davant els tribunals a través dels recursos que ofereix a qualsevol ciutadà el nostre ordenament legal”.
Podeu llegir les dues notes a continuació:
Nota del bisbat de Lleida sobre el litigi de les obres d'art
Davant el comunicat de la diòcesi de Barbastre-Montsó, publicat ahir amb el títol ‘L'església, una institució lliure i oberta’ referit al litigi sobre unes obres d'art en disputa des de la segregació de part del territori de la diòcesi de Lleida (format per les parròquies de la província d’Osca), sembla lògic que aquesta ofereixi també els següents aclariments a fi d'equilibrar les dimensions divergents del problema.
1. El tema referit en aquest comunicat està situat ara en l'àmbit jurídic, sense detriment del cultural i històric; no es tracta, com fa el text, d'entrar en valoracions sobre persones i intencions (escàndol, despropòsit, humiliació, ultratge...) o en impressions que puguin causar malestar en algunes persones (sorpresa, pesar, desconcertat, dolgut, molt cremada..). No fa el cas tampoc la sospita o l'acusació personal per provocar una resposta. Ningú és botxí de ningú, menys en el nostre cas de diòcesis veïnes que comparteixen persones i finalitats comunes. A més, el llenguatge i els sentiments d'uns i d'altres han de partir sempre dels textos evangèlics.
2. Creiem que no es pot oblidar que l'esmentat litigi té dues parts. La primera, es va desenvolupar en l'àmbit eclesiàstic i es va tancar amb indicacions expresses a la diòcesi de Lleida per part de les autoritats i tribunals de l'Església perquè les peces en qüestió fossin retornades a les seves parròquies d'origen, fet acceptat explícitament pels tres últims bisbes i, per descomptat, per l'actual. Per motius ja sabuts i explicats en diferents instàncies eclesials, no va ser possible satisfer els requeriments. La segona és la que s'està desenvolupant en els tribunals civils davant els quals la diòcesi de Barbastre-Montsó ha denunciat al bisbat de Lleida. Aquesta és una fase que, des del punt de vista legal, no ha acabat el seu recorregut sinó que es troba encara obert i amb possibilitat de presentar els corresponents recursos.
3. La diòcesi de Lleida, amb el seu bisbe al front, comparteix el goig de sentir i viure com indica la diòcesi de Barbastre-Montsó en el seu comunicat, en una Església sempre lliure i oberta. Per això mai ha manifestat cap tipus de reticència davant el fet que aquell bisbat hagi exercit la llibertat de recórrer als tribunals civils i, amb seguretat, el mateix reconeixerà idèntica llibertat a aquesta diòcesis per exposar raonadament les seus arguments davant del jutge que els requereixi. És més el bisbe de Lleida afirma que mai ha rebut coaccions ni pressions de cap autoritat; s'ha respectat la seva llibertat fundada en la seva responsabilitat pastoral tot lamentant les acusacions abocades per alguns mitjans de comunicació contra la seva persona i el seu ministeri.
4. Aquesta diòcesi comparteix la convicció, expressada sempre en les diferents informacions del bisbat de Barbastre-Montsó, del respecte a la llei i als procediments legals que ella mateixa articula. Per això no resulta estrany que qui és acusat davant un tribunal, com ho ha estat el bisbat de Lleida, es vulgui i es pugui acollir al que la llei té previst. En conseqüència no dubtem que se li reconeixerà i respectarà el dret que l'empara a defensar-se davant els tribunals a través dels recursos que ofereix a qualsevol ciutadà el nostre ordenament legal.
5. La justícia ha parlat en primera instància però, com tothom sap, pot parlar de nou en altres instàncies.
6. En els desencontres hi ha patiment per ambdues parts. Aquesta diòcesi no pretén causar més dolor a ningú, només presentar els seus arguments i defensar, segons el seu criteri, les pròpies raons.
Lleida, 12 de novembre de 2020
La iglesia, una institución libre y abierta
Tras el recurso de apelación presentado por el Obispado de Lérida a la sentencia del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción n.º 1 de Barbastro del juicio ordinario 42/2018, y ante las consultas de los medios recibidas, así como por la inquietud generada en los fieles de esta diócesis, el obispo de Barbastro-Monzón, Ángel Pérez Pueyo, comunica:
Con sorpresa y pesadumbre he conocido las alegaciones del Obispado de Lérida a la sentencia del Juzgado de Barbastro que ordenó, el 10 de diciembre de 2019, la inmediata devolución de 111 obras de arte a las 43 parroquias aragonesas que son sus legítimas propietarias.
En la Iglesia he encontrado siempre una institución libre y abierta, por eso me causa una enorme tristeza que la diócesis de Lérida, tras haber reconocido en varias ocasiones la propiedad aragonesa de los bienes, alegue ahora falta de libertad.
El pueblo de Dios que peregrina en esta humilde diócesis de Barbastro-Monzón está desconcertado y dolido con este tema. La gente no concibe este despropósito y me lo hace llegar constantemente. Está muy quemada, pues son 25 años de espera, en los que tanto la justicia eclesiástica como la civil ha dictaminado que esos bienes deben volver a las parroquias aragonesas.
Yo, como pastor, trato de apaciguar para que reine la comunión, pues todos somos Iglesia, y mi único deseo, como tantas veces he dicho, es tender puentes también con nuestros vecinos y hermanos. Pero cada vez resulta más difícil. Es tan grande y creciente el “escándalo”, en palabras de muchos católicos, que la situación se torna insostenible.
La Justicia ha hablado, una vez más. Solo espero que la otra parte recapacite, con respeto, y cierre este doloroso capítulo, para no seguir ahondando en la humillación y ultraje de quienes solo están reclamando lo que es suyo. Es cuestión de dignidad y justicia.
Barbastro-Monzón, 11 de de noviembre de 2020
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.