La doctora Berta Aznar va impartir, el gener passat, una masterclass sobre pornografia i ciberviolència sexual, on va analitzar l’impacte de la pornografia actual en adolescents i joves.
Aznar és professora i investigadora a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL). Dirigeix la Càtedra Institut Català de les Dones – Blanquerna per a l’Abordatge de les Violències Masclistes i Polítiques d’Igualtat i coordina el Màster en Prevenció, Detecció i Intervenció de la de la Violència Sexual des d'una Perspectiva Interdisciplinària i va ser coordinadora i psicoterapeuta de la Unitat d'Atenció a la Dona en Situació de Violència Masclista del Centre Mèdic Psicològic Vidal i Barraquer.
Parlem amb ella sobre educació digital, sexualitat, violència i el paper de les institucions en un context en què l’accés il·limitat a continguts sexuals explícits forma part del dia a dia de les noves generacions.
Sovint parlem dels joves com a “nadius digitals”, però realment estan preparats per gestionar aquest entorn?
Aquesta és la gran paradoxa. Parlem d’una generació que són nadius digitals però, per altra banda, es troben en un espai en què tampoc se’ls ha educat suficientment a nivell dels riscos que existeixen, ni sobre com fer un bon ús, un ús responsable. Aquest és el problema essencial que ens trobem avui, a més de tots aquests accessos que no estan controlats ni regulats de cap manera i que, segons quines edats, són un perill.
Com ha canviat la transmissió de valors i coneixements sobre sexualitat en aquest context digital?
Ens trobem amb una situació que ara comença a ser reconeguda com una problemàtica social al qual cal fer front, però no és nova. Fa molts anys que infants i adolescents naveguen per l’espai digital sense cap tipus de regulació, control ni supervisió.
Això genera molts problemes en l’àmbit de la sexualitat. L’accés a continguts sexualment explícits avui és absolut per a les noves generacions, i ha faltat una educació prèvia en afectivitat i sexualitat. Quan els adolescents es troben amb aquest tipus de contingut, no tenen construït un imaginari del que és l’afectivitat i la sexualitat. El seu primer contacte és amb aquest material, amb la pornografia, i l’impacte psicosocial és molt gran.
“És molt important incloure també les famílies. Tenen un rol molt important en l’educació afectiva i sexual dels joves i adolescents”
Quin impacte té la pornografia actual en la percepció de les relacions?
La pornografia a la qual tenen accés els adolescents és essencialment violenta. La pornografia mainstream, la que es troba a internet de forma gratuïta, anònima i totalment accessible, és una pornografia violenta, especialment cap a les dones.
L’impacte que produeix és aquesta associació entre sexualitat i violència, aquesta erotització de la violència i la cosificació de les dones. Tenint en compte que són els adolescents els que més consumeixen aquesta pornografia, això té un impacte clar en l’imaginari sexual, però també en les seves relacions sexoafectives.
El que no podem fer a dia d’avui és no intervenir. No podem deixar en mans de la pornografia l’educació afectiva i sexual dels nostres joves.
Com s’hauria de fer aquest acompanyament des de l’educació?
És molt important incloure també les famílies. Tenen un rol molt important en l’educació afectiva i sexual dels joves i adolescents. Cal una comunicació transparent i adaptada a l’edat. Als centres educatius, a més d’aquests principis, cal una formació específica per al professorat. La sexualitat s’ha de transmetre de forma honesta, poder contestar les preguntes i sempre incorporar-hi el component de l’afectivitat i de l’emoció.
Ara ens trobem en un moment en què es tendeix a separar sexualitat i emoció, com si fossin coses diferents i això és negatiu. La sexualitat ens implica en totes les àrees de la persona: la part emocional, la social, la cognitiva. No podem obviar que la funció de la sexualitat és la força que empeny a vincular-se amb l’altre de manera íntima. Separar aquesta dimensió és nociva per als adolescents.
“Totes les institucions han de treballar de forma coordinada i crear un ecosistema que ofereixi alternatives als infants i adolescents”
Parles també de “cadena de ciberviolència”. A què et refereixes?
La pornografia té un impacte en la banalització de la sexualitat i també de les actituds violentes, especialment cap a les dones. Parlem d’una cadena de ciberviolència que s’inicia amb el consum de pornografia, amb la normalització de la presència de la violència en la sexualitat i amb l’accés constant a contingut explícit.
Darrera de els pantalles, adolescents o joves se senten més anònims, no s’adonen del mal que poden arribar a fer a través d’internet, i per això es trobem amb un augment de les violències digitals.
Fa unes setmanes, des del Govern espanyol, s’ha proposat la regulació d’accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys. Quin paper haurien d’assumir les institucions públiques en la gestió i regulació de l’accés d’infants i adolescents a aquestes plataformes?
La mesura de regular l’accés a xarxes socials per a menors de 16 anys és necessària, perquè anem tard regulant aquestes qüestions. Però no és suficient. No podem creure que serà 100% efectiva. Cal provar mecanismes, veure què funciona i què no. I, sobretot, cal educació digital i educació afectiva i sexual. Aquesta mesura no pot substituir la tasca educativa.
A més, totes les institucions han de treballar de forma coordinada i crear un ecosistema que ofereixi alternatives als infants i adolescents: espais de reunió, activitats d’oci, propostes interessants més enllà de la connexió constant a internet.
“La càtedra neix de la necessitat d’abordar una realitat social que mostren les dades: que encara avui hi ha múltiples violències que travessen la vida de les dones”
Quin valor té que una institució com Blanquerna abordi aquesta realitat?
Des de l’àmbit de recerca és molt important abordar qüestions actuals amb impacte social. Blanquerna, com a facultat molt implicada en l’educació i la psicologia, no es pot quedar al marge d’aquestes situacions que afecten adolescents i joves.
Cal analitzar, fer diagnosi social i formular propostes. A partir de la recerca, hem de fer recomanacions per millorar el benestar i la salut mental dels joves.
Dirigeixes la Càtedra Institut Català de les Dones – Blanquerna per a l’Abordatge de les Violències Masclistes i Polítiques d’Igualtat. Com neix aquesta iniciativa i quina necessitat vol respondre?
La càtedra neix de la necessitat d’abordar, des de diverses perspectives, una realitat social que mostren les dades: que encara avui hi ha múltiples violències que travessen la vida de les dones. Davant d’això, cal poder coordinar i articular respostes en forma de polítiques d’igualtat que permetin reduir i erradicar aquestes violències.
Quines són les línies de treball de la càtedra actualment? En quins projectes esteu posant el focus?
La càtedra té tres línies prioritàries. La primera és la part preventiva i educativa, centrada en la coeducació, l’educació afectiva i sexual i l’ús responsable d’internet. Una segona de diagnosi social de les violències masclistes, incloses les digitals i sexuals. Finalment, una tercera de suport psicosocial a dones víctimes de violència i també als infants i adolescents que en pateixen les conseqüències.
Al final, la càtedra és molt nova, vam signar el conveni el mes de setembre. Tot i així, actualment, una de les línies en què més treballem és la de les violències digitals en adolescents i joves, especialment en noies, que són el col·lectiu més afectat. També estem investigant el consum de pornografia i la percepció que en tenen els joves.
