(Glòria Barrete –CR) El papa Francesc ha convocat del 19 al 21 de novembre l’esdeveniment internacional ‘The Economy of Francesco’, dirigit a joves economistes, emprenedors socials i agents de canvi, amb l’objectiu de fer un pacte per construir una economia més humana. Dels dos mil participants que s’esperen, uns 500 són joves coordinadors de l’esdeveniment. Porten un any treballant les propostes en dotze grups de treball. L’economista, professor i gerent de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, Bernat Sellarès, és un d’aquests cinc-cents coordinadors. Parlem amb ell sobre l’esdeveniment i sobre economia, procés de canvi i presa de consciència.
Un Papa que no és economista però que ha decidit organitzar un esdeveniment sobre economia. Paradoxal?
The Economy of Francesco sorgeix en un moment en què es volia engegar un procés de canvi econòmic i en què determinats personatges parlen amb el Papa i li demanen una mena de DAVOS en clau cristiana. El Papa diu: 'Fem-ho, però que siguin els joves els que ho facin’. I en això estem. El que és Economy of Francesco no se sap, i no se sap perquè és un procés que es va iniciar i el mateix procés és el procés de canvi i el model que vindrà. No hi ha un model predeterminat o ja escrit.
Quina és l’economia que defensa el papa Francesc?
L'economia que pot tenir el papa Francesc al cap està en les encícliques que ha fet i sobretot en aquesta última, Fratelli Tutti. Per a mi el que és revolucionari d'això és que el Papa no intenta imposar un model econòmic, no s'intenta assessorar dels poderosos ni dels entesos en economia, sinó que es refia dels joves perquè canviïn l'economia i proposin nous models econòmics.
No és la primera vegada que el Papa parla d'economia. Ja en 2014 parla al Parlament Europeu i demana 'una Europa que no giri només entorn de l'economia'. El Papa proposa un model econòmic concret?
El model econòmic que defensa l'Església no és un model econòmic determinat. Senzillament dona les pautes espirituals perquè aquesta economia estigui al servei de la persona humana. Quan parlem de model econòmic ens posem en un terreny on l'Església, en general, no s'hi posa. Qualsevol canvi de model econòmic és traumàtic, i si l'Església Catòlica es mullés per un determinat sistema, diferent de l'actual, hi hauria un trencament i per tant, en clau cristiana, no seria, crec jo, defensable. Penso que les encícliques del Papa, els seus discursos, el que fan és marcar un rumb espiritual, no entra en el detall en l’àmbit econòmic de com s'hauria d'articular això. I penso que això és important. Crec que el problema que tenim actualment com a societat i fins i tot com a civilització, és que, com diu el papa Francesc, l'economia és un fi en ell mateix quan, per definició i històricament, és un mitjà al servei d'uns altres fins. Aquesta confusió és per a mi la malaltia del nostre temps. Crec que el que fa el Papa, aquest i també els anteriors, no és tant mullar-se en quin ha de ser el model econòmic sinó senzillament mostrar el camí.
En el moment en què sorgeix 'Economy of Francesco' hi ha qui ho ha llegit com una proposta de nou sistema econòmic. Hi ha qui l'acusa, en els inicis ja ho feien i ara també, de ser un Papa comunista. Ho és?
Jo no ho crec. Penso que amb aquest projecte d'encomanar als joves que senzillament pensin i engeguin un projecte econòmic per veure què en surt, ja ha estat un canvi. Jo ja ho he vist en el procés del meu grup mateix. Sense haver generat canvis concrets el que està generant és una presa de consciència, per a les persones que estem a dins i esperem que per a les que es puguin també assabentar del que és això, d'aquest servei que ha de prestar l'economia. L'economia en ella mateixa no és res si no es posa al servei d'una altra cosa. Més enllà de conspiracions o especulacions sobre si el Papa és comunista o no, diria que el que hi veig és una clara voluntat d'intentar generar processos de canvi però a través de la presa de consciència.
El Papa demana que aquest canvi no sigui només una opció personal de vida sinó una opció col·lectiva de món, oi?
Una de les coses boniques de l'Economy of Francesco és que estava obert a tot jove, deia el papa Francesc, creients i no creients, però de bona voluntat. Crec que és una mostra del que vol el Papa i també del que podem aconseguir. Quan tu parles d'economia amb termes d'humanitat, voler aquest bé comú per a totes les altres persones, no és un monopoli del cristianisme o del món religiós, sinó que és una cosa que portem tots dins el cor i que volem per als altres. Ens oposem al model econòmic hegemònic neoliberal que defensa que s'arriba a aquest bé comú a partir de la cerca d’interès individual. Aquesta és la idea d'Adam Smith. El que està clar, des del meu punt de vista, és que aquesta cerca personal no té per què generar un bé col·lectiu o un bé comú. És aquí on hi ha aquesta fal·làcia que neix amb la modernitat, amb Adam Smith, i quan l'economia es desenganxa de la política.
Una altra de les demandes del Papa quan diu sovint que l'economia ha d'estar al servei del poble però alhora ha de formar part d'una democràcia més sana...
Exacte. Quan l'economia passa de ser un mitjà a ser un fi, com quan l'economia es converteix en un imperatiu polític, la política s'esborrona perquè un objectiu polític és el creixement econòmic. Si l'objectiu de la política és el creixement econòmic, l'economia jeràrquicament queda per sobre de la política.
La idea establerta que el creixement econòmic genera ipso facto benestar?
Sí. Que el creixement econòmic sigui un objectiu per un polític és quelcom que ho donem per fet, i per un polític no hauria de ser això. Hem entès que un creixement econòmic, un augment del PIB, genera més riquesa i més benestar al país però si, per exemple, hi ha un nivell de contaminació molt alt fruit d'aquest creixement del PIB, ja hi ha un element que està restant fins i tot anys de vida a la teva població. Està clar que aquest polític té un fi equivocat. Veig una perversitat del sistema però no amb mala fe dels polítics sinó que és senzillament el triomf d'unes determinades idees econòmiques que han anat arrelant a la nostra consciència de societat. I penso que això és el que el Papa vol canviar i per això ho encomana als joves. A la Regla de Sant Benet, en el tercer capítol, es diu que es pregunti sovint al jove què pensa, ja que dels joves, afirma, venen idees que són bones, que són aire fresc.
La pandèmia de la COVID-19 ha fet ressonar conceptes com que 'l'economia mata, que no s’ha invertit prou en sanitat, etc'. És ara un bon moment perquè es produeixi un canvi econòmic?
El concepte del bé comú, que sovint pot semblar molt abstracte, amb la pandèmia que vivim s'ha entès millor. El bé comú és que tothom tingui salut i que tothom tingui les mateixes possibilitats d'accedir a un sistema de salut. Això ha passat quan en l'estat d'alarma la sanitat privada va passar a gestionar-se des de mans públiques per exemple, o com quan les empreses i indústries s’havien de posar al servei de la necessitat.
I això implica nacionalitzar-ho tot?
Des del meu punt de vista no. Penso que el que s'ha de garantir és la igualtat d'oportunitats. El que hem de veure és que políticament s'ha de decidir on està el llindar mínim que s'ha de garantir a tot ciutadà.
Se us pot titllar d’utòpics als participants de la trobada?
Potser sí, però ja només pensant en aquest objectiu del Papa de crear consciència puc dir que ja s’ha aconseguit. Potser no sorgeix cap canvi econòmic a partir de l'Economy of Francesco, però sí sé que hi ha molts joves que s'han sentit recolzats per intentar viure aquesta economia que sovint ens crea incomoditat i recels. Ens ha ajudat a fer camí junts cap a una economia més humana i més fraternal. Més enllà d'això potser no aconseguim res més però estic convençut que moltes persones, de dins i també de fora, veuran que una altra economia és possible. Potser no canviem el model econòmic però només que canviem com veu el seu treball una persona, ja és molt, ja canvies per complet una mentalitat.
Expliqui’m algun exemple de presa de consciència que has conegut a l’Economy of Francesco.
Per exemple la idea que hi hagi empreses que destinen per Estatuts una part dels seus beneficis a projectes socials i de desenvolupament econòmic, i nombroses altres realitats econòmiques. A les facultats d'economia ara hi ha un paradigma econòmic hegemònic que explica que les persones som maximitzadors d'utilitat, guiats pels nostres interessos personals, i que senzillament el que fan les empreses, que són productors agregats, és maximitzar el seu benefici. L'Economy of Francesco està posant de manifest només engegar-se que el món econòmic no és només això, sinó que hi ha altres realitats.
Com va arribar vostè a l'Economy of Francesco?
En el meu cas va ser providencial. Em van entrevistar a Catalunya Cristiana per una recerca que jo havia fet i just al costat de la meva entrevista apareixia un altre article explicant l'Economy of Francesco. Em vaig assabentar just en aquell moment. Van obrir un procés de selecció, s'havia d'enviar una carta de motivació, el currículum, i un comitè decidia qui entrava i qui no. Això va ser el juliol del 2019. Al setembre ens van donar la resposta i al gener ja compràvem vols i hotels pensant en el març. Setmanes abans va esclatar la pandèmia i es va posposar fins al novembre presencialment. Malauradament, s'ha hagut de decidir que serà en format virtual al novembre.
I la seva mentalitat ha canviat?
Jo he conegut moltíssims acadèmics, treballs i línies de recerca que jo mateix desconeixia i que amb l'Economy of Francesco s'han posat de manifest. Des d'Itàlia s'està fent un treball fort des de fa anys amb el que diuen economia cívica, per exemple.
I aquest canvi s'ha produït ja en vostè?
Diria que es va produir molt abans. El canvi substancial es va produir abans a la meva vida perquè jo fugia d'aquesta visió economicista que en un determinat moment em va empobrir no només acadèmico-professionalment sinó també com a persona. Per això sempre parlo amb una certa gravetat de l'economia que s'està ensenyant perquè crec que mutila la persona humana. Entendre el món des d'una òptica d'interès personal empobreix molt la persona i la percepció del món. L'Economy of Francesco m’ha servit per reafirmar que el que jo sentia no era una bogeria personal i solitària sinó un moviment sencer de gent.
Economista cristià, fins fa dos dies sonava a oxímoron. És ara una definició possible?
Els economistes cristians existim, i a més a més l'economia entesa en clau cristiana és fascinant, i no és només per a cristians. En l’àmbit teològic la paraula oikonomia es feia servir per referir-se a la dispensació del pla salvífic de Déu. Ja no només des d'una perspectiva econòmica sinó teològica-filosòfica és apassionant perquè hi ha determinada correspondència amb alguns temes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.