Entrats en ple any Gaudí, Barcelona no s’oblida tampoc de genis contemporanis a l’arquitecte de Déu. Els admiradors de l’obra de Josep Maria Jujol poden atansar-se fins a la Basílica del Pi, que amb una singular exposició mostra l’obra i tècnica d’aquest arquitecte tarragoní a la capital catalana, amb un especial èmfasi a la seva obra a Ciutat Vella. L'exposició és oberta fins a finals de febrer, i es pot visitar de 9:30h a 16:30h.
Durant la inauguració el passat dimarts en una sala curulla de gent, Xavier Llobet, arquitecte i un dels comissaris destacava que "Gaudí i Jujol són els inventors de l’arquitectura del moviment modern, essent els primers arquitectes innovadors". Joan Cabot, rector de la basílica, agraïa l’organització, tot destacant la bona sintonia i complicitat generada en fer-la possible. En l’ambient es notava la satisfacció d’una exposició col·laborativa i que té lloc en
un espai especial per a l’obra de Jujol, un arquitecte sovint eclipsat per noms com Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch.
Una exposició del Jujol més barceloní
L’exposició es desenvolupa a través de diversos àmbits temàtics, com l’avantguarda, la societat catalana, la rosassa, la docència, les exposicions, les intervencions a Ciutat Vella i les mirades contemporànies sobre la seva obra.
Els comissaris d'aquesta exposició, Isabel Zaragoza (directora de la càtedra Jujol), Xavier Llobet, Eva Jiménez i Jesús Esquinas són professors i investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, de les escoles ETSAB i EPSEB. No obstant, l’exposició no hagués estat possible sense la col·laboració dels arquitectes Àngel Menargues i Joan Mercadé i de Jordi Sacasas, conservador de la Basílica del Pi i del seu rector, el capellà Joan Cabot.
I per què a la Basílica del Pi?
Jujol va ser l’arquitecte encarregat de la restauració de la impressionant rosassa de la basílica els primers anys de postguerra i alhora, de la reforma del
baptisteri, tot fent un homenatge a Santa Joaquima de Vedruna, ja que la fundadora de les ‘Germanes Carmelites de la Caritat’ hi va ser batejada el 1873.
Jujol, autor també de dos llums de forja té part de la seva obra a Ciutat Vella, un dels ítems de l’exposició. Per aquesta raó Santa Maria del Pi és especialment significativa per acollir aquesta mostra que s’exposa a la sagristia nova del temple.
Una rosassa del segle XIV i XX
Sens dubte la rosassa és l’element més icònic de la basílica tant pel seu disseny com per les seves dimensions. La seva destrucció durant l’incendi de
1936 va ser una gran pèrdua que Jujol va recuperar entre els anys 1940 i 1942, com explica Àngel Menargues "gràcies a unes aquarel·les que Jujol havia fet amb els seus alumnes abans de la Guerra civil, Jujol va elaborar un gran plànol i dissenyà la nova rosassa que avui coneixem".
