Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(CR) Una de les característiques que fan de Barcelona una ciutat única és la seva diversitat religiosa i cultural. Les dades així ho demostren, ja que a l’actualitat la ciutat comtal acull més d’un miler de comunitats religioses, de fins a 27 confessions diverses. És per aquest motiu que l’any 2016, l’Associació UNESCO pel diàleg Interreligiós (AUDIR), va posar en marxa la Nit de les Religions. Sis anys després, aquesta iniciativa continua més viva que mai, com s’ha pogut veure a la presentació de la seva sisena edició, aquest dissabte al matí al Monestir de Pedralbes.

L’acte s’ha pogut seguir en streaming a través de la pàgina de Facebook d’AUDIR, i ha comptat amb la participació de Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, que precisament ha recordat la pluralitat que hi ha a la ciutat i ha destacat la importància de promoure el diàleg entre totes les religions: “Les religions no només són creences, també provoquen un enorme cabdal cultural. Totes elles proveeixen d’objectes i de pensaments indispensables, i per tant és molt important que hi hagi un diàleg que ens permeti construir un espai comú de convivència, amb espais compartits”.

Durant la presentació hi han intervingut també altres representants de les entitats que formen part de la iniciativa, com són Montse Castellà, presidenta de l’AUDIR, i Joana Prats, directora de l’Àrea de Relacions amb Entitats Socials de la Fundació la Caixa. Montse Castellà ha remarcat l'objectiu de la Nit de les Religions, que amb totes les conferències i activitats que organitza vol "ajudar la ciutadania a conèixer més a fons totes les religions que conviuen a la ciutat, facilitar el diàleg entre els representants d’aquestes comunitats, i promoure els valors de la cultura de la pau".

Finalment, Yvonne Griley, directora general d’Afers Religiosos, ha tancat la primera part de l’acte agraïnt la tasca de les entitats que fan possible aquesta jornada, en el que ha estat el seu primer acte presencial després del seu nomenament.

“Hem de viure la Nit de les Religions els 356 dies de l’any”

El tret de sortida de la sisena edició de la Nit de les Religions ha estat la taula rodona “Diversitat i ciutadania”, moderada pel periodista David Casals. Hi han participat Josep-Lluís Carod-Rovira, filòleg i escriptor, i Laila Karrouch, escriptora i infermera, que han reflexionat sobre els reptes d'una societat en la qual encara hi ha molts prejudicis i estereotips que sovint són font de discriminació. Aquesta discriminació l’ha viscut de primera mà Karrouch, que durant la taula rodona ha posat diversos exemples de la desinformació que hi ha entre la ciutadania, i que està propiciada en part pels mateixos mitjans de comunicació: “Estan sorgint periodistes que ens tracten com a arcaiques i sumisses, i ens volen ensenyar com viure. El meu repte és ser respectada, i si vull anar amb mocador me’l posaré sense demanar-ho a ningú”.

Per Carod-Rovira una de les solucions passa per la creació d’una matèria de cultura religiosa a les escoles, que “ens ajudaria a comprendre on som, i ens permetria no fer tant el ridícul”. D’altra banda, com ha explicat, aquesta assignatura també ajudaria als nens que venen d’altres països: "Poden tenir unes pràctiques i uns valors diferents, i així no es sentirien tant tancats en les seves tradicions”. El tancament, com ha manifestat el mateix Carod-Rovira, és el que fa que moltes persones visquin la seva religió amb por i d’amagat, i és per aquest motiu que ha recordat que precisament “el que no necessitem són nits, sinó que hem de viure l’esperit de la Nit de les Religions els 365 dies de l’any”.

Però els mitjans no són els únics que han de millorar: “Hi ha tres col·lectius que necessiten més formació en els aspectes bàsics de les religions; els polítics, els periodistes, i el sistema educatiu en general”, ha explicat Carod-Rovira. En aquest sentit, des de la seva experiència en l’àmbit polític ha destacat la hipocresia d’alguns líders polítics, que demostren a diari el seu desconeixement de la cultura religiosa: “Venim d’una tradició on les formacions polítiques conservadores tenen una certa tendència confessional, i en les d’esquerra es manifesta una certa tendència antireligiosa una mica infantil. He vist alguns polítics que feliciten els musulmans públicament per l’inici del Ramadà, però després no diuen Bon Nadal perquè no els agrada”.

“Hem d’aspirar a viure a una societat on no calgui donar explicacions”

“Avui dia, dir que ets creient és gairebé com un pecat, la gent queda sobtada”. Amb aquestes paraules Laila Karrouch ha explicat la tendència de pensament que es troba a diari a la societat, i que fa que hagi de donar explicacions a la gent només pel simple fet de tenir una determinada creença. És per això que Karrouch ha manifestat que hem “d’aspirar a viure en una societat on no calgui donar explicacions”, i on hi hagi més tolerància, per tal de millorar la convivència de les persones. Per fer-ho, ha explicat que el més important és la voluntat, com s’ha vist en altres moments de la història: “La humanitat ha estat capaç de fer coses increïbles, i si s’ha avançat és perquè hi havia la voluntat de fer-ho. D’aquesta mateixa manera hem de poder millorar la convivència. Si no ho fem és perquè no hi ha la voluntat”.

Carod-Rovira s’ha sumat a aquesta crida i ha remarcat la necessitat de sortir dels tòpics, que encara presenten a la gent amb l’etiqueta de la seva confessió religiosa: “No tots pensen el mateix, hi ha musulmans molt diferents, catòlics molt diferents… és un error posar etiquetes perquè sempre hi ha matissos i diferències”.

Un punt de trobada per a la diversitat de la ciutat

Amb aquesta taula rodona, que ha anat seguida d’una intervenció musical de Vincent Bottomley, ha començat una sisena edició de la Nit de les Religions en la qual hi participen 40 entitats religioses de Barcelona. El programa d’activitats d’aquest any ha contemplat diferents formats, tant virtuals com presencials, que s’han celebrat als diferents centres de culte per tal d’afavorir el diàleg i la cultura de pau. D’aquesta manera, com ha explicat Carod-Rovira, s'ha pogut trencar la tendència que viuen moltes persones, que “mai han posat els peus a un lloc de culte diferent al de la seva confessió religiosa”, i els ha permès conviure i entendre la realitat multireligiosa i multiconviccional que es viu al nostre país.

La celebració de la Nit de les Religions és possible gràcies a l'organització de l’AUDIR, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació la Caixa.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.