Barcelona, una ciutat amb molts ancians que viuen sols

(Sant Egidi) Sant Egidi Barcelona ha presentat la iniciativa “MIRA EL TEU VEÍ: El sol sí, sols no!”. Una iniciativa que parteix d’una constatació: la soledat és un virus que, sobretot en els estius més calorosos, fa que morin els ancians. A l’estiu es produeixen situacions d’emergència per la calor. Quan un és jove potser no és un problema, però quan es tenen vuitanta o noranta anys, aquest temps de calor es pot fer més feixuc. Cal fer prevenció.

Sant’Egidio llança aquesta iniciativa perquè, expliquen, calen moltes accions preventives en l’atenció als ancians i en l’ajut a casa. Montserrat Vilaseca, coordinadora del moviment “Visca els Ancians”, explica que “és per això que demanem a tothom, polítics i ciutadans, un canvi de mentalitat. Demanem a tots “Mira el teu veí. Vés a trobar-lo. El sol sí, sols no” i que entrin a formar part d’una xarxa d’atenció als ancians. Una xarxa que potser ens prendrà dos o tres minuts de temps al dia. N’hi ha prou en trucar al timbre del veí de casa o anar a visitar l’ancià que viu a la porta del costat per salvar una vida. Es poden anar a visitar els ancians de la residència, que potser està a prop d’on vivim, per ajudar a donar beure un got d’aigua o per veure si els ancians tenen altres necessitats”.

En la presentació s’ha donat a conèixer l’espot publicitari de sensibilització i el tríptic “El Sol sí, sols no” un conjunt d’indicacions de “bones pràctiques”: “14 consells per protegir-se de la calor”. Catorze petites grans idees que suggereixen als ancians un agradable, però serè, camí per tenir un bon estiu. El tríptic amb il·lustracions presenta mesures, algunes d’elles de sentit comú, però endreçades de forma clara i convincent, acompanyades d’una explicació.

A la conferència s’han presentat també les iniciatives que durant aquest temps proposa la Comunitat de Sant’Egidio en els barris de la ciutat i s’han donat a conèixer dades sobre la situació dels ancians a Barcelona.

Mª Àngels Belmonte, una anciana de setanta-tres anys, del Moviment “Visca els Ancinas” ha explicat: “no em sento sola, però sé què vol dir sentir-se sol. Ja fa un quant temps que visc l’amistat amb altres persones de la meva edat i sé com n’és de preciosa la companyia. Quan un es troba sol tot es fa més feixuc i quan fa calor les coses es compliquen. Visc en un bloc de pisos on hi viuen altres persones grans. Al pis de sobre hi ha una senyora que té noarnta dos anys i viu sola. La truco de tant en tant per saber com està i si necessita alguna cosa. Amb la veïna del meu davant hi mantinc una relació més estreta. L’acompanyo al metge perquè no li agrada anar sola. Quan saps que comptes per algú i tens algú a prop teu ets molt més feliç. No ens agrada estar sols.”