(Laura Mor –CR) Vil·la Joana, el mas de Vallvidrera on Jacint Verdaguer va passar els darrers dies de la seva vida, reobrirà portes la primavera de 2016. Així ho ha previst el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), que convertirà la Casa Verdaguer en casa de la literatura. És un dels projectes que formen part de la candidatura perquè la Unesco reconegui Barcelona com a Ciutat de la Literatura.
L'oratori o la cambra on feia estada mossèn Cinto formaran part de l'itinerari que podrà visitar el públic. Hi haurà manuscrits, mapes, quaderns, fotografies i lectures en veu alta de fragments significatius dels seus escrits, així com una escultura que recollirà les paraules més significatives de l'obra completa de l'autor, com si es tractés d'un núvol de tags. Tot plegat ha d'explicar de manera transversal la "faceta constitutiva" del poeta de Folgueroles: “Verdaguer era sacerdot i si oblidem això no entendríem el personatge. Sense la vessant religiosa seria impossible parlar del Verdaguer intel·lectual, poeta i ciutadà", diu Joan Roca, director del MUHBA.
La fe de Verdaguer explica detalls rellevants de la seva “personalitat complexa”, així com de la claredat de les seves opcions. Com la decisió d'adoptar l'hàbit de franciscà el dia de la seva mort, tal com mostra una fotografia que també formarà part de l'exposició. Segons Roca, "és des de la perspectiva de sacerdot que Verdaguer mira el món i viu a Barcelona: hi ha coses que li agraden i coses que no li agraden, i fa un seguit d'opcions que l'acaben enfrontat amb la societat del seu temps”.
Aquí el director del museu es refereix al conflicte obert amb què la burgesia i la jerarquia eclesial van voler desautoritzar Verdaguer, titllant-lo de boig, i que Verdaguer va contestar amb un seguit d'articles, aplegats al llibre En defensa pròpia, que també s'exposarà a Vil·la Joana: “El van acusar d'haver perdut els trucs, quan segurament el que hi havia era la voluntat de trobar solucions al món modern, dins del que ell considerava que havia de ser el món com a religiós”.
“El MUHBA, si realment és un museu d'història i de Barcelona, ha de ser de ser honest amb el relat històric i reflectir tan bé com es pot la trajectòria dels que han conformat la personalitat de la capital de Catalunya”. En aquest cas, diu Roca, “si no incorporéssim el vessant religiós estaríem falsificant Verdaguer”.
Un referent literari que genera interrogants
A més de mostrar Verdaguer com un referent universal de la literatura el projecte vol que les persones que visitin la casa es generin preguntes sobre Verdaguer i sobre elles mateixes: “Sigui quin sigui el seu punt de vista sobre el món, tothom ha de trobar a Casa Verdaguer un seguit d'interrogants”, conclou Roca.
El 10 de juny, dia en què va morir l'escriptor, seguirà sent la data per recordar Jacint Verdaguer i, a partir de l'any vinent, els actes de celebració ja es podran fer dins de la nova Casa de la Literatura.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.