(Glòria Barrete –CR) Com si d'una revisió mèdica es tractés, l'Església europea porta des de l'any 1961 fent anàlisis, proves i informes sobre la seva salut. Ho fa des de baix, des del nucli, des de les parròquies, a través del Col·loqui Europeu de Parròquies que ja porta vint-i-vuit edicions a l'esquena. La propera, la vint-i-novena, se celebrarà del 9 al 14 de juliol a Barcelona.
No és la primera vegada que Catalunya acull aquesta trobada internacional, però sí ho és el fet de repetir-la a Barcelona, "mai s'havia donat el cas fins ara", expliquen els organitzadors. La trobada, que es realitza cada dos anys en una ciutat europea, va passar per Catalunya l'any 1967 quan es va celebrar a Barcelona, el 1984 a Tarragona, el 2001 a Girona, i aquest proper mes de juliol es repetirà de nou a la capital catalana.
Sota el lema 'Cristians a Europa. Un poble amb una missió', participants d'una quinzena de països analitzaran com es pot treballar junts a les parròquies d'Europa. El Col·loqui parteix de les respostes a una enquesta prèvia que s'ha distribuït pel continent, les conferències dels experts, la presentació d'experiències pràctiques, el treball en grup, i sobretot el diàleg.
Una trobada de diàleg
"El Col·loqui es basa en dues coses, la paraula Col·loqui ja indica que és un lloc per parlar i per escoltar", recorda Maria Gibert, delegada a Catalunya del Col·loqui Europeu de Parròquies. "És una trobada de persones que estem vinculades a alguna parròquia, tant preveres com laics".
La Maria encara recorda com en els principis del Col·loqui Europeu només hi participaven sacerdots, però que cap a l'any 1970 ja van incorporant-se "laics implicats a la parròquia, de fet el Col·loqui va seguint el que es viu, el què passa a les parròquies, els problemes i virtuts".
L'any que no se celebra el Col·loqui Europeu a Catalunya celebren el Col·loqui català a nivell de totes les diòcesis. L'any passat el van organitzar a Reus i van analitzar quins reptes nous tenen les parròquies a l'actualitat. "D'aquell Col·loqui van sortir propostes per l'Internacional".
El repartiment de la feina
I quins són aquests reptes que tenen avui les parròquies? La Maria apunta a la falta de gent i a l'envelliment dels fidels com un dels obstacles presents avui a les comunitats eclesials. Alhora, insisteix en un repte antic, "però que es va aguditzant", i que té a veure amb el repartiment de la feina entre laics i preveres.
Si bé és cert que les parròquies compten amb un Consell Pastoral format pel rector, diaques i laics compromesos, "la cosa no és uniforme, depèn molt del rector que toqui", confessa Gibert. El Col·loqui Europeu del mes de juliol posarà sobre la taula aquestes qüestions i d'altres, com la participació dels joves, que també tenen el seu espai dins el Col·loqui.
"A part de l'experiència personal que cadascú pot treure del treballat en el Col·loqui, després es donen les conclusions i s'ho emporten a les parròquies". Hi ha parròquies que envien algú al Col·loqui, explica Maria Gibert, i que quan tornen a la parròquia expliquen el testimoni "i depenent del rector i d'una sèrie d'elements es poden posar en pràctica les conclusions".
En qualsevol cas, Gibert recorda que per fer una parròquia de portes obertes el primer és que la gent de la parròquia s'ho cregui. "Si tu com a fidel de la parròquia creus en l'església de portes obertes ho arribaràs a fer".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.