La barbàrie a la Rambla de Barcelona

(CR) La Basílica de Santa Maria del Pi, un dels santuaris propers a la tragèdia de l'atemptat del 17-A a la Rambla de Barcelona, també va viure amb intensitat i patiment la jornada. El seu rector, Gaietà de Casacuberta, explica com va ser el minut a minut del cop de l'extremisme a la ciutat:

Pels qui vivim prop de la Rambla, els qui hi treballem o simplement pels que hi passegem, aquell 17 d'agost a les 16.50, va ser un dels dies més tristos a casa nostra. Vam veure coses que ningú no voldria haver vist mai, és a dir, l'atemptat gihadista que va matar catorze vianants, i va deixar un centenar de ferits. Aquell dia, el mateix autor de l'atropellament va matar un jove a la zona universitària per quedar-se el seu cotxe i fugir de la ciutat. Podem parlar molt d'aquella tarda. Molts havíem travessat dues vegades la Rambla: jo mateix, al migdia, vaig anar a comprar menjar al Mercat de la Boqueria. Les primeres coses que van veure la Cristina i la Fabiana, que treballen al servei del museu, van ser dues persones que corrien molt, però van pensar que estaven perseguint un lladre. Al cap de poca estona, des de la finestra de l'Arxiu, es van sentir crits i trets de molt a prop i, al treure el cap, el Jordi i l'Albert van veure molta més gent que fugia corrent i van baixar immediatament. El Pi era l'única església propera oberta a aquella hora i molta gent hi va entrar per refugiar-s'hi. Vam obrir les portes del cancell perquè la gent pogués entrar a la basílica més ràpidament. Al Jordi i l'Albert els van ajudar la gent de Poema (els qui venen entrades pels concerts de guitarra de la nit). Eren en Sebas, acompanyat del Pablo, l'Adrian i la Jin, que ens van ajudar molt i els ho agraïm per sempre.

Dins del Pi feia molta calor. Molta gent suava i es van posar alguns ventiladors, però algunes persones van quedar-se per les sales del museu o van sortir al jardí. El Sebas va anar ràpidament al Forn del Pi i al Bar del Pi per demanar menjar i beguda per les prop de quatre-centes persones que hi havia a la basílica i ells van cedir gratuïtament les viandes. Els sagristans hi van afegir garrafes d'aigua. Treballadors i alguns voluntaris ens vam organitzar per atendre la gent i repartir els aliments. N'hi va haver per molta gent. Un dels nois de Poema sabia idiomes i vam poder explicar a tots els turistes, que estaven espantats i desorientats, el que havia passat i la poca informació que sabíem, en anglès, francès i italià. Ha de ser molt dur viure un moment així fora del teu país. Paral·lelament anàvem mirant el que deien les notícies.

La Fabiana i la Cristina, que estaven venent les entrades del museu al cancell, van amagar-se a dalt de tot del campanar amb molta por. La guia que estava fent la visita de l'església no la va poder acabar i va retornar tots els diners. No es va poder sortir del Pi fins a les vuit o les nou del vespre, perquè els Mossos i la Guàrdia Urbana no deixaven sortir ningú. La Plaça del Pi va quedar tancada amb cordons policials per la cruïlla de la Plaça de Sant Josep Oriol, el carrer Petritxol i el carrer d'en Roca, aïllant al màxim totes les zones properes a la Rambla. Dins la basílica teníem un ferit que havia caigut en les estampides del carrer a qui la Jin va curar com va poder amb la farmaciola de la sagristia. Mentrestant, entre tots anàvem atenent la gent que hi havia dins de la basílica, tranquil·litzant-los i donant-los internet per tal que poguessin comunicar-se amb les seves famílies. Molta gent plorava i alguns van tenir episodis d'ansietat. Vam passar moments molt durs.

Hi ha persones que ens van agrair haver pogut estar dins del Pi. L'Àngel Acedo va dir: "Avui és un dia trist... ho serà per un temps, però també he confirmat allò que ja sabia des de feia temps: que el Pi és casa meva com ho ha estat per tothom que l'ha necessitat durant tants segles d'història. Enmig del pànic, crits, por, no saber d'on venen els trets i no trobar refugi, el Pi ha obert les seves portes i ha acollit tothom qui ho demanés. Entre aquelles persones em trobava jo que, malgrat el neguit, la incertesa i la por, el sentiment de saber que a casa no pot passar res ha quedat per sobre de tot. Gràcies a tots els qui ho feu possible".

Diu l'Albert: "Finalment puc tornar a casa. Estic bé, millor que molta pobra gent. Avui és un dia trist. Ens ha atrapat al Pi, en moments de molta por i de molta confusió, la gent que fugia de la Rambla i ha entrat espaordida. Hem fet entrar tothom i hem tancat. La gent, sobretot turistes, estava molt espantada. Els hem anat informant a mesura que anàvem sabent coses. La policia ens anava portant més gent, fins que érem vora quatre-centes persones. Molts s'han ofert a ajudar-nos repartint aigua i menjar, curant a gent que havia caigut, traduint pels turistes o simplement donant wifi a aquells qui volien comunicar-se amb les seves famílies. Des del Pi hem fet tant com hem pogut per tenir cura de la gent que era amb nosaltres." Quan la gent va poder sortir i va anar marxant a poc a poc, molts dels qui quedaven al Pi van anar a trobar taxis que els van portar als hotels o a casa sense cobrar el servei. Els ho agraïm també enormement. Diu finalment l'Albert: "Tots ens hem ajudat molt avui davant la tragèdia. Estic orgullós dels barcelonins, de la gent del Pi i de tothom que ha posat el seu gra de sorra per enfrontar aquesta desgràcia. Donem gràcies perquè som vius. Demà plorarem plegats."

Epíleg

Hi va haver gent que va patir moltíssim: en primer lloc les floristes de la Rambla, de qui no s'ha parlat gairebé gens. Una d'elles em va dir l'endemà que va salvar el seu fill a l'últim instant en veure que passava la furgoneta. La néta d'una florista que aquell dia ajudava la seva àvia em va fer veure el lloc on va caure una persona, en un arbre proper a on ella feinejava. Un altre em va dir que va veure molts morts davant seu, ferits i també gent que esperava les ambulàncies. Aquestes dones i homes van patir molt, amagant-se i avisant amb crits a tothom a qui podien arribar. Les comunitats musulmanes de Catalunya també han patit molt i van ser les primeres a reaccionar poc després de l'atemptat contra la capital catalana. Moltes d'elles han condemnat enèrgicament l'acció terrorista i s'uneixen al dolor dels familiars de les víctimes. En un dels manifestos condemnen "amb la determinació més gran l'atac terrorista bàrbar comès contra els ciutadans de Barcelona. Aquest atac violent i covard, aquestes macabres accions criminals i terroristes són atacs a la democràcia, la llibertat, la convivència i a tota la humanitat. Ens unim al dol de totes les famílies que estan patint la pèrdua dels seus éssers estimats".

Ràpidament, l'endemà, 18 d'agost, molts vam sortir des de Plaça Catalunya i vam baixar la Rambla dient: NO TINC POR! També volem agrair les Eucaristies que es van fer a moltes capelles, parròquies i monestirs de casa nostra.

Gaietà de Casacuberta, rector de Santa Maria del Pi