L’Atri dels Gentils a Figueres, neutralitzar la indiferència

(CR) “Una novetat vaticana per neutralitzar l’horitzó gris de la indiferència”. Així va definir l’Atri dels Gentils la periodista i professora Miriam Diez en una trobada ahir dijous a Figueres que va centrar-se en l’origen d’aquest projecte que va sorgir arran d’una suggerència de Benet XVI el desembre del 2009 per propiciar “espais de diàleg entre creients i no creients”.

“Diàleg fe-cultura, Origen de l’Atri dels Gentils” va tenir lloc l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i estava organitzat per l’Atri de Diàleg i les parròquies de l’Arxiprestat de l’Alt Empordà Interior.

La directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura va presentar l’Atri dels Gentils com una “ocasió única per mostrar al món l’acció de l’Església en el camp de la cultura i la seva gosadia de parlar al món no creient mirant-lo als ulls”, i en va destacar dos aspectes positius: “Ser un fruit, encara que tardà, del Concili Vaticà II” i erigir-se com un “espai neutre que no busca arribar a conclusions sinó partir de la propia visió i compartir-la”.

Fins ara s’han organitzat ja 14 Atris dels Gentils, un dels quals va tenir lloc a Barcelona el maig d’aquest any i va tractar el tema de la trascendència i l’art.

Miriam Díez, que ensenya periodisme a la Pontifícia Universitat Gregoriana, va remarcar la paradoxa que “a vegades resulta més fácil parlar amb un ateu que no gestionar el diàleg intern en el marc eclesial”.

També va dir que a les sessions de l’Atri dels Gentils que ha pogut seguir en directe ha constatat que en algunes ocasions hi ha “no creients que es pregunten amb més força alguns aspectes transcendentals que alguns catòlics més superficials” i també va anotar que “hi ha catòlics que s’impliquen més amb temes humans i socials que molts ateus sarcàstics i indiferents”.

Pel que fa als possibles riscos d’una iniciativa d’aquest tipus, Díez Bosch en va senyalar tres: no per prou ágil per integrar la “interacció” i deixar l’atri com un diàleg entre experts, “no arribar a aconseguir la internacionalització i el desplaçament fora d’Europa necessaris” i “acabar sent una extensió del políticament correcte sense entrar en qüestions radicals”.

Per tal que això no succeeixi, la periodista especialitzada en religió va explicar que l’Atri ha d’aconseguir arribar a més gent i no ser només un espai físic on creients i agnòstics o ateus (o “humanistes seculars”, tal i com alguns prefereixen ser anomenats) es troben sinó que s’ha “digitalitzat”.

Aquest “Atri virtual” ja ha iniciat (Cortile Digitale, en italià) i propicia que qualsevol persona pugui seguir en directe els debats, pugui intervenir-hi, sugerir preguntes o dubtes. També està actiu a les xarxes socials.

Díez, que també treballa a H2onews.org i a Aleteia.org a Roma, va explicar que en moments on la opinió pública es fixa en aspectos polèmics de l’Església, “l’Atri sorgeix com una idea potent, seriosa i ben articulada” en què “els creients s’han d’esforçar per esgrimir les seves argumentacions per fer palesa la bellesa de la fe”.