Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Opus Dei) Dins de les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, el coordinador de l'Observatori de la Llibertat Religiosa italià, Massimo Introvigne, ha destacat que hi ha una “forta secularització dels comportaments i una feble secularització de les creences, en el sentit que molts occidentals segueixen creient en Déu”. Així ho confirmen dos estudis sociològics sobre creences religioses, un de la Universitat de Chicago i un segon realitzat a Sicília, on es constata que “els ateus a Europa són minoria en comparació amb els que es reconeixen dins l'herència cristiana”.

Per Introvigne, “l’ateisme no esgota el fenomen de l’allunyament de les esglésies i comunitats religioses, però el seu estudi també proporciona informació sobre el perquè de les formes no atees d’allunyament”. Ha distingit entre un “ateisme fort” i un “ateisme feble” que “encara que no estigui absent de les seves formes potencialment hostils a la religió, que s’acosta a l’ateisme fort, l’ateisme feble és present sobretot en la forma cínica d’una vida que es declara centrada en els diners, l’amor i la carrera o també en la forma alliberada de qui pensa que la vida d’avui, tan dura i frenètica, no deixi temps ni espai a la religió”.

“Amb l’excepció dels ateus forts i d’un percentatge d’ateus febles -per als qui podem parlar de ‘Gentils sense atri’-, ateus i allunyats no estan completament tancats a la religió”, ha conclòs.  Per a Introvigne,“no es tracta d'aplanar el missatge de l'Església sobre una cultura dominant que deixa a molts decebuts, sinó de proposar amb vigor l'alternativa de les valoracions fortes”. Aquí podeu llegir la ponència sencera.

La 48ena edició de les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura s’ha celebrat l’edifici del Seminari de Barcelona aquest dimarts i dimecres. Les Jornades estan promogudes pel Centre Sacerdotal Rosselló, i aquest any s’han organitzat conjuntament amb la Facultat de Teologia de Catalunya i la Facultat de Filosofia de Catalunya. Dimarts les va inaugurar el cardenal Lluís Martínez Sistach; el vicari de la Prelatura de l'Opus Dei a Catalunya, Antoni Pujals; el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig; i el degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL), Jaume Aymar.

També en seu anàlisi de la secularització en l'època postmoderna, el rector de la Universitat Pontificia de la Santa Creu de Roma, Lluís Romera, ha dit que “les grans personalitats saben que l'absència de religió acaba fent persones i societats inhumanes”. En aquest sentit, ha afirmat que l'Any de la Fe ens proposa presentar la fe en la seva rellevància existencial i des d'un punt de vista de la seva Veritat”. [Veure ponència]

Etsuro Sotoo: “No mireu a Gaudí, mireu on ell mirava”

La sessió de dimecres s’ha tancat amb una taula rodona sobre l’experiència de Déu de diversos testimonis. L'escultor de la Sagrada Família Etsuro Sotoo ha demanat als participants que no mirin a Gaudí, sinó “on ell mirava”. Durant una taula rodona amb l'escriptor Valentí Puig i el periodista Arturo San Agustín, Sotoo ha explicat que va arribar a Europa “només per a picar pedra” perquè “les pedres no criden, però sempre diuen alguna cosa”. Ha indicat que per a mirar on Gaudí mirava, cal estar “on ell estava, al món de la fe”.

Per la seva banda, l'escriptor Valentí Puig ha dit que va passar “uns anys indiferent”, i a poc a poc va viure “l'experiència d'anar retornant”. Ha defensat que “no és il·legítim tornar a la fe per un sentiment d'enyorança, de record dels pares” i ha assegurat que “haver sortit i haver tornat” per a ell ha estat bo perquè l’ha fet “més capaç o desitjós de tenir pietat”. Puig ha explicat que “la postmodernitat ha fracassat... afortunadament!, el que no sabem és què vindrà després”. Considera que a partir d'ara Europa viurà “un renaixement ètic i estètic”.

El periodista Arturo San Agustín mai havia viscut la religió i la fe a casa seva. “Vaig néixer amb la fe posada... Mai he pogut explicar per què crec, però la veritat és que crec”. Ha assegurat que té “la certesa absoluta de Déu”. Ha dit que amb els últims llibres que ha publicat li han “clavat la llufa de ser un convers”, però “no puc explicar cap història ni conversió perquè no sóc un convers (...). No tinc cap mèrit”.

Aprofitar la bona imatge de l'Església

Dimarts, també es va fer taula rodona amb Enric Juliana i Armand Puig. El director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, va explicar que el redescobriment del temple de la Sagrada Família i la feina que duu a terme Càritas han estat dos elements que han col·laborat els últims anys a canviar la imatge de l'Església a Catalunya. Juliana té la sensació que “en aquests moments el món catòlic té més possibilitat de diàleg amb la societat catalana que a altres llocs d'Espanya on aparentment es viuen situacions més fàcils”. Per això va dir que “el catolicisme aquí el veig més modern, més adaptat a la situació real”.

Per la seva banda, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, va donar la raó a Juliana, afirmant que “des dels últims tres o quatre anys, estem en un moment força dolç, i em sap una mica de greu que aquest moment dolç no l'aprofitem més”. Va afegir que “als ambients intel·lectuals hi ha una no bel·ligerància i simpatia per el que des d'aquesta casa o des de qualsevol altra intentem fer”. Puig considera que “per a reevangelitzar aquesta ciutat el camí és aquest, o penso que no en tindrem cap”.

Altres intervencions han estat les d’Octavio Ruiz Arenas, secretari del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització, que va reclamar la urgència “que els nous evangelitzadors rebin una sòlida formació permanent per contrarestar el profund desconeixement de la pròpia fe per part de molts batejats”. [Veure ponència]

Xavier Morlans, professor de la facultat de Teologia de Catalunya, va explicar que, donada l'actual secularització de la societat, en molts casos es viu amb una absència de tradició cristiana que fa necessari un primer encontre amb la Persona de Crist. Perquè es doni aquest primer encontre "no n'hi ha prou amb un anunci genèric”, va remarcar, sinó que “ha d'encarnar-se en la situació concreta de cada oient". Per Morlans, “el centre de gravetat s'ha de traslladar de les parròquies als llocs on es troba la gent, el que requereix dotar als laics d'un discurs i més formació". [Veure ponència]