Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeos

Galeria d'imatges

(Ateneu Universitari Sant Pacià) El curs acadèmic 2021-2022 ja està en marxa a l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), que engloba les facultats de Teologia i Filosofia, la facultat Antoni Gaudí i l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis. Aquest dimarts 5 d'octubre ha tingut lloc l’acte d’inauguració, que ha començat amb la celebració de l’eucaristia, presidida per Bernardito Auza, nunci apostòlic a Espanya i Andorra. A continuació, a l’Aula Magna hi ha hagut la sessió acadèmica, que ha estat presidida pel cardenal de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, Joan Josep Omella, i al qual han assistit els bisbes de les diòcesis catalanes.

Durant la seva intervenció a l’acte, Armand Puig, rector de l’AUSP, ha comunicat que la Congregació per a l’Educació Catòlica accepta l’ensenyament a distància aplicable, amb certes condicions, a tots els centres eclesiàstics que estiguin preparats tècnicament per emetre un senyal via streaming, i que, per tant, les quatre facultats de l’AUSP –que han adequat aules i departaments-, també al CETEM de Mallorca i a la majoria d’Instituts Superiors de Ciències Religioses que depenen de la FTC, ja poden oferir formació acadèmica en la modalitat online.

Fent el repàs del curs anterior, Puig ha recordat les jornades celebrades arran de l’aprovació de la llei de l’eutanàsia, en col·laboració amb l’Institut Borja de Bioètica, en les quals “es va donar una paraula de clarificació sobre el valor de la vida i la dignitat de la mort, contemplades des de l’Evangeli de Jesús”. I també ha fet referència a la segona jornada acadèmica per commemorar el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense (1995), “esdeveniment sinodal i, en aquest sentit, expressió de la sinodalitat de l’Església”.

El rector de l’AUSP ha anunciat igualment que del 26 al 28 d’octubre tindrà lloc la segona part del Congrés Internacional 'Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació', que se centrarà en el tema: 'El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana'. Un congrés que “constitueix una resposta feta des de la teologia de l’encarnació, des de l’arrelament en la història del missatge cristià, que proclama la presència concreta de Déu en la història humana”.

D’altra banda, l’AUSP es fa càrrec de la revista Actualidad bibliogràfica de filosofia y teología, creada l’any 1964 a les facultats de Teologia i Filosofia del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. “Aquest projecte -ha afirmat Puig- ha de beneficiar tant els professors encarregats de seleccionar els llibres i recensionar-los com els destinataris de la publicació que tindran una àmplia panoràmica de novetats bibliogràfiques en camps diversos de la recerca en ciències eclesiàstiques”. El director de la revista és Joaquim Blas.

Finalment, el rector de l’AUSP ha recordat que “el nostre centre universitari, fidel a la constitució apostòlica Veritatis gaudium, es vol col·locar en aquell camp que el papa Francesc anomena 'l’elaboració de nous paradigmes', molt més enllà de 'la nova normalitat', la qual ve a ser la repetició del que ja es coneix i que ha donat un resultat del tot insuficient”.

Lliçó inaugural a càrrec de Maria Garganté

La lliçó inaugural del curs 2020-2021 ha anat a càrrec de Maria Garganté, professora de la Facultat Antoni Gaudí (FHEAG), amb el títol: 'Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni'.

Garganté reivindica el llegat de l’època del barroc al nostre país, que “va ser menystingut durant molt temps, en part per la mitificació que es va fer del romànic com a estil artístic vinculat amb el naixement de Catalunya com a nació. En canvi –ha afirmat-, el barroc sempre va associar-se a la decadència política i cultural del país, afirmació que és del tot inexacta”.

“Es tracta d’una manifestació artística d’una gran vitalitat, encarnada per exemple en els magnífics retaules com el d’Arenys de Mar, Cadaqués o el Miracle (Solsonès), i que avui constitueixen gairebé excepcions perquè la majoria es van perdre durant l’ensulsiada que va suposar la Guerra Civil. El retaule era un element pedagògic i persuasiu a la vegada, que tant podia explicar històries de manera clara i didàctica, com deixar bocabadats els fidels amb grans escenografies i figures rutilants. També cal destacar que a Catalunya hi ha exemples de gran qualitat arquitectònica entre les esglésies barroques, com els grans temples gairebé catedralicis que tenim a les comarques de Ponent i a les Terres de l’Ebre i un tret significatiu a l’hora d’assenyalar la importància del barroc en l’imaginari català -a voltes de manera inconscient- és el fet que el perfil de moltes poblacions és un perfil “barroc”, definit sobretot per la presència del campanar però també pel fet que serà durant aquesta època que s’acaben de configurar els nuclis històrics de la majoria dels nostres pobles”, ha argumentat.

Finalment, Garganté ha subratllat que “hi ha un Gaudí barroc, tal i com es posa de manifest a la Casa Calvet. De fet, a Reus, Antoni Gaudí havia conegut el cambril barroc del santuari de la Marededéu de la Misericòrdia, de la que n’era un fervorós devot. Aquest cambril devia ser el més sumptuós dels cambrils barrocs de Catalunya i el propi Gaudí va projectar una nova façana pel santuari, que no es va arribar a construir. El ressò del barroc es manté en la festa, sigui el Corpus o bé la Setmana Santa -amb múltiples manifestacions que van des de la Dansa de la Mort de Verges (que és barroca i no medieval) fins a les processons-, essent interessant la incorporació de confraries andaluses a les grans ciutats de l’àrea metropolitana, que han aportat una estètica d’origen que beu plenament del barroc. En qualsevol cas, l’art barroc va saber connectar amb la sensibilitat de la població, de manera que va ser un “estil de llarga durada” i que, fins i tot avui, artistes contemporanis com Perejaume reivindiquen el seu paper germinal en l’art d’avantguarda”.

Garganté és doctora en geografia i història (història de l’art) per la Universitat de Barcelona (2003). Ha obtingut també el diploma de Postgrau en Interpretació Ambiental i del Patrimoni per la Universitat Oberta de Catalunya (2007), el Màster en Estudis de les Dones pel Centre de Recerca Duoda de la Universitat de Barcelona (2000) i el Màster en Antropologia i Etnografia de la Universitat de Barcelona (2015). Actualment és professora lectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora extraordinària de la Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts cristianes (AUSP). Les seves línies de recerca són: art i arquitectura d'època moderna a Catalunya, religiositat popular a l'època del barroc, art barroc colonial i història de l'art i gènere.