Arturo Sosa, superior general dels jesuïtes: “La secularització ens allibera”

(Jordi Llisterri -CR) L’actual superior general dels jesuïtes sempre recorda que Sant Ignasi demanava començar l’examen de la realitat amb una acció de gràcies i no amb lamentacions. Així ho fa el veneçolà Arturo Sosa en les seves visites arreu del món d'ençà que fa dos anys va ser escollit màxim responsable mundial de la Companyia de Jesús. I ho va fer aquest dimarts a Barcelona durant la visita a les comunitats dels jesuïtes a Catalunya.

Aquest dimarts al vespre el superior general de la Companyia de Jesús va fer en una trobada oberta amb persones vinculades als jesuïtes a l’Església de Casp de Barcelona. I va deixar de banda les lamentacions: “A vegades amb la secularització creiem que perdem alguna cosa, sense tenir en compte la poca profunditat cristiana del règim de cristiandat”. Sosa sap que la secularització “a més o menys velocitat es dona a totes les parts del món”, no només a Catalunya. I per això diu que cal “atrevir-nos a veure la secularització com un signe dels temps, una manera amb la qual l’Esperit està parlant. Enlloc de lamentacions sobre el passat, preguntem-nos què diu el Senyor”.

Si bé ha reconegut una secularització fruit de l’ateisme militant o del trencament del procés de transmissió de la fe, Sosa també creu que “quan una societat és secular, surt la curiositat per allò religiós”.

Abans de l’acte obert, en una trobada amb periodistes insistia en la mateixa idea: “La secularització ens allibera de ser cristians per automatisme. Posa el cristianisme en el terreny d’una opció lliure”. També remarca que “la societat secular ens allibera d’associar la religió a la identitat de la tribu o de la nació”. Això permet al cristianisme “fer arribar la bona notícia a qualsevol cultura” i “encarnar-se en qualsevol cultura humana”.

El general dels jesuïtes també alerta contra el “fonamentalisme, que és una manipulació de la religió, i en certa manera una forma de secularització” perquè buida la fe i porta a “societats que semblen molt religioses però que són les més seculars.

Visita a Catalunya

Aquest és un dels eixos que ha marcat el discurs del pare Sosa. En una església plena, durant una hora i mitja representants de les diverses obres de la Companyia van interpel·lar el superior general. L’acte va ser presentat pel delegat dels jesuïtes de Catalunya, Llorenç Puig, i el provincial a Espanya, Antonio José España. La celebració ha acabat amb una eucaristia.

Arturo Sosa ha estat a Catalunya per participar en una trobada de provincials dels jesuïtes a Europa que ha acollit la comunitat de Sarrià aquest cap de setmana. Després l’estada ha inclòs la visita a entitats com Migra Studium i Cristianisme i Justícia, el col·legi de Casp i la Fundació Jesuïtes Educació i una entrevista amb el cardenal Joan Josep Omella i els bisbes auxiliars. Dimecres la visita inclou Sant Cugat i la Cova de Manresa.

Manresa, on Sant Ignasi va concebre bona part dels exercicis espirituals, és un dels punts significatius de la visita. Sosa explica que no hi havia estat des de feia molts anys. “Tots els jesuïtes hem fet exercicis, tots llegim l’autobiografia; són un referent i un llenguatge comú i per això la Cova i Manresa també ho són”. És “on Ignasi sent que hi va haver un canvi de visió de la seva vida” i tots els jesuïtes tenen com a referent la il·luminació del Cardener que va viure allà el seu fundador. El 2021 volen iniciar l’Any Ignasià que el 2022 celebrarà els 500 anys de l’arribada a Manresa. Una oportunitat per rellançar el Camí Ignasià que ressegueix l’itinerari espiritual que va fer sant Ignasi de Loiola a Manresa.

Repensar la Companyia

Seguint les orientacions de la Congregació General de 2016, la Companyia de Jesús està immersa a escala mundial en la reflexió del que en diuen el “discerniment de les preferències apostòliques”. Possiblement la Companyia de Jesús és la congregació que més ràpidament va fer seves les orientacions del Vaticà II i el seu model eclesial i de presència en el món. Especialment pel gir que va liderar el pare Arrupe. Sosa explica que aquest discerniment no representa cap “ruptura” però que s’ha de fer aquesta revisió perquè “el món ha canviat més amb 50 anys que amb 500”.

L’eix principal és com contribuir a la reconciliació -entre les persones, amb la natura i amb Déu- i a la justícia. Això demana posar de nou sobre la taula la desigualtat creixent -“no podem resoldre el problema de la fam havent-hi menjar per a tothom”-, i “el nou repte de la interreligiositat i l’interculturalitat”.

Sosa veu que aquesta diversitat és una riquesa. Per exemple “Barcelona és una experiència multicultural” que no era fa 50 anys. Per això diu que “el rostre de Déu és avui un rostre més intercultural”.

Pastors i ovelles

A l’acte de l’Església de Casp, Arturo Sosa també va reflexionar sobre quina Església demana aquest nou context. Una Església Poble de Déu, comunitat de comunitats. Falta per arribar-hi, perquè “el model del Concili Vaticà II està encara sense encarnar”.

Un exemple és com s’ha llegit durant segles la imatge evangèlica del bon pastor, on un ramat segueixen els pastors: “la imatge del bon pastor no ens diu que hi hagi uns pastors i unes ovelles; ens diu que som tots els qui ens hem d’entregar com el pastor s’entrega a les seves ovelles, donant la vida”. Per això, “parlem l’acció de l’Església com a pastoral, perquè tots som pastors”, tot i que "encara som lluny d'una església lluny del bon pastor o de ser comunitat de comunitats".

També va parlar sobre “l’experiència de vergonya i de dolor” dels abusos comesos dins de l’Església. Sosa va subscriure la recent carta del papa al Poble de Déu. I va donar suport a la política del papa Francesc que “ha afrontat de cara el tema dels abusos, amb fets inèdits com retirar un cardenalat”.

Sosa va explicar que “els abusos revelen la pervivència del pecat en l’Església” però que hi ha un tema més de fons, “la cultura que produeix la vulnerabilitat i els abusos contra tants vulnerables”. És un dels camps on més cal treballar i que marca les orientacions dels jesuïtes aprovades en la darrera Congregació General. Aquesta tasca és el que “generà confiança: podrem confiar en l’Església si nosaltres generem confiança”.

La lectura dels signes dels temps també va portar Sosa a destacar que la disminució del nombre de jesuïtes ha anat acompanyada de l’augment de la presència apostòlica de la Companyia que no es podria fer sense els laics. A l’actual província d’Espanya n’hi ha més de 10.000 implicats en diverses obres. En canvi, “mai havíem tingut 10.000 jesuïtes a Espanya”.