Zabalza: “L’Església està tornant a Jesús”

(Direcció General d'Afers Religiosos) A pocs dies de l’inici de la quaresma, que engega amb dimecres de cendra com a preparació per a la Setmana Santa, el darrer butlletí de la Direcció General d'Afers Religiosos dedica l'entrevista a María Jesús Zabalza. És religiosa carmelita missionera i, des de Santa Coloma de Gramenet, dedica la seva vida a la gent més necessitada.

Què significa la quaresma?

Enguany començarà per als catòlics el 10 de febrer, és a dir 40 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. En una primera etapa del catolicisme, almenys fins al Concili Vaticà II, la quaresma tenia més relleu a l’Església. S’havia posat l’accent en la part més penitent, mentre que avui se significa més la preparació a la gran festa cristiana de la Resurrecció de Crist. És el pròleg d’aquest goig extraordinari. Cal destacar el seu significat de conversió, d’alliberament anímic per poder gaudir de la Resurrecció.

En realitat la quaresma ens projecta a un vincle amb el Senyor i a lliurar-nos, de forma total i personal, per abastar dos espais complementaris: Déu i els altres. Déu no vol sacrificis, vol serveis de solidaritat, que atenguem els nostres germans. Hem d’incardinar la quaresma en el moment històric que vivim, que és molt fort. No ens hem de guiar per les flautes i els tambors de les processons, sinó pel servei, el perdó, i obrir-nos a les altres confessions i grups diferents al propi per treballar pels problemes de la humanitat.

Qui és la germana Maria Jesús i què li ha portat al compromís religiós?

Sóc una religiosa carmelita missionera d’origen navarrès a qui la vida li ha propiciat recórrer el món amb facilitat per incorporar-me a la vivència d’unes altres cultures. Vaig tenir vocació des de la infància. A l’institut, vaig conèixer el carisma teresià, fins a sentir-me atreta per les carmelites missioneres, en percebre la simplicitat de l’esperit d’aquest orde, abocat a la pregària i la interioritat (el Carmel) i la missió apostòlica de l’Església.

Vaig estudiar magisteri i teologia i he indagat a fons l’espiritualitat dels místics carmelites santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu, alhora que m’he enriquit amb l’espiritualitat universal a partir de les diferents confessions religioses que hi ha al món. M’agraden els valors del budisme, de l’hinduisme, de l’islam...

Què li preocupa i què l’ocupa al barri del Raval de Santa Coloma de Gramenet?

Em preocupa la gent i el moment actual, sobretot la gent necessitada, pobra i víctima d’injustícies. Sóc sensible al patiment de la gent, em dol i em provoca rebel·lia.
Al Raval colomenc tenim una comunitat, des de fa 18 anys, per atendre persones que necessiten ajuda. Es va gestar, juntament amb altres persones inquietes, la Fundació Privada Integramenet que, mitjançant accions d’acollida i de formació, persegueix la integració de ciutadans provinents de diferents col·lectius i tradicions culturals. Durant l’any 2015 van participar en les nostres activitats més de cinc mil persones. Per exemple, vam fer 19 cursos de formació específica per facilitar l’accés al mercat laboral.

És molt preocupant com ha augmentat els darrers anys el nombre de persones necessitades del nostre país, que no treballen des de fa més de cinc anys i que viuen en condicions precàries. A Integramenet també oferim cursos d’idiomes, de serveis d’assessorament jurídic i psicològic, així com també de reforç educatiu, actualment a 60 joves d’entre 12 i 18 anys.

Quina participació té en tasques interreligioses?

Conec Santa Coloma de Gramenet. Ja hi havia estat diverses vegades de visita i darrerament des de l’any 2006. Em va atreure la riquesa humana d’aquest espai, on conviuen persones de fins a 120 nacionalitats diferents.

Em vaig trobar que ja s’havia iniciat localment un treball interreligiós i el 2007 vaig entrar a formar part de l’Associació Colomenca pel Diàleg Interreligiós, com a representant de l’Església catòlica i de la qual he estat la presidenta fins el desembre proppassat.

El treball en aquest espai no ha estat gens fàcil perquè hi confluïen representants de fins a 24 grups de diferents tradicions religioses, pertanyents a algunes de les confessions més habituals en el nostre entorn: sikhs, musulmans, catòlics, evangèlics i ortodoxos. A l’ACDI hem fet una tasca d’integració que ha passat de ser quelcom oficial a una relació real de fraternitat. Som amics i coparticipem sentidament en les celebracions religioses dels altres.

Convoquem mensualment una tertúlia al voltant d’un tema que interessa tothom, que genera la implicació assídua i permanent d’un col·lectiu de 80 persones interessades en el diàleg interreligiós. També estem vinculats a la xarxa interreligiosa Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) i participem als diferents parlaments de les religions a Barcelona i al món.

Quins factors considera determinants per a una entesa més gran entre diferents col·lectius confessionals?

Un tarannà obert als altres, ser persistents, constants, resistir... Si no et lliures al proïsme, no funciona, perquè la gent participa puntualment però li costa comprometre’s. Ara estem passant d’una fase d’assistència puntual a activitats a una altra de responsabilitat compartida i de compromís. Per exemple, ara mateix hi ha dos musulmans que han entrat a la Junta per primera vegada. L’ACDI té vitalitat i tindrà recorregut.

Què li sembla la situació ecumènica actual?

Davant el repte actual de superar les qüestions que planteja la pluralitat de religions o el que diem multiconfessionalitat, ja hauríem d’haver superat l’espai ecumènic. Hem de seguir treballant per la unitat dels cristians però hem d’atorgar prioritat als reptes que planteja la necessària concòrdia interreligiosa en el món.

Com valoreu l’arribada del nou arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella?

Em sembla interessant que no respongui estrictament als objectius que molta gent esperava. En el seu nomenament i en la seva manera de fer hi ha una altra lògica i m’agrada veure que l’Església està tornant a Jesús.