Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeos

Galeria d'imatges

(Alba Sabaté-CR) “Recordem la creació de l’univers i de l’ésser humà, reflexionem sobre per què vam ser creats, què hem fet i què hem de canviar per millorar”. Així defineix la celebració del Yom Kippur Jorge Burdman, director de diàleg interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona. La celebració del Yom Kippur o Dia de l’Expiació és la festivitat més assenyalada del calendari jueu, -comparable al Nadal catòlic-, que ha celebrat entre aquest dimarts i dimecres.

El Yom Kippur té lloc deu dies després del Rosh Hashanah, l’any nou jueu. Entre una data i l’altra, tenen lloc els anomenats Dies del Penediment. “Són els dies del judici, en què Déu et segella al llibre de la vida, dedicats al perdó i a la reflexió”, comenta Dina Mouyal, de la Unió d’Estudiants Jueus de Barcelona.  

De fet, millorar la creació significa obtenir el perdó pels pecats comesos durant l’any i quedar-ne absolts. És per això que per merèixer el perdó, el dia es dedica al penediment, a l’oració i al sacrifici, tant emocional com físic. És per això que es dejuna durant tota la jornada.

Jai Anguita, president de la Comunitat Jueva Progressista de Barcelona Bet Shalom, detalla que, des de la seva vessant reformista, es considera el pecat des d’una perspectiva ètica. D’aquesta manera, s’hi refereixen com a “error”, sobretot pel que fa al comportament amb el pròxim. “Durant aquestes hores has de tornar al camí correcte, com una fletxa que intentes disparar i es desvia fins que encertes el tir; has de reflexionar com ho fas”.

El Yom Kippur està precedit d’un sopar previ, i és una jornada del calendari jueu que dura “des de la baixada del sol del dia anterior fins que surten els primer tres estels de la nit següent”, concreta la Dina. Comença amb la pregària del Kol Nidré, que aquest any a la Comunitat Bet Shalom ha estat especial per estar oficiada, per primer cop, pel seu propi rabí, Stephen Berkowitz. Aquest ofici va seguit del servei del matí, Shajarit, i de diversos oficis durant el dia, com Yzcor (en memòria dels éssers estimats que ja no hi són), Minja, Neilá (tancament simbòlic de les portes del cel) o Arvit, la finalització, quan es recita l’Havdalá, que marca la separació entre el temps sagrat i profà.

Durant la cerimònia, el so del shofar (instrument musical hebreu) té una rellevància especial. Per una banda, perquè representa que obre les portes del cel per rebre les pregàries i també perquè desperta els cors perquè l’any sigui bo per a tots.

Jueus no practicants

Com a aspectes a destacar d’enguany, aquest Yom Kippur ha tingut una gran quantitat d’assistents a moltes comunitats de Barcelona. Tant en Jorge com en Jai destaquen que, en aquesta ocasió, les sinagogues acullen creients que no sempre practiquen de manera habitual. “Fins i tot tenim turistes que estan aquí de vacances i que aprofiten per unir-se a nosaltres”, remarca Jai. De fet, aquest ha estat precisament el cas de la Dina que l’ha celebrat a Londres, on es troba estudiant actualment amb una beca Erasmus. “El Yom Kippur ha estat igualment especial, he trobat a faltar però passar-lo al costat de la meva família”, assegura.

Cal destacar que aquesta celebració té un caire familiar. Quan es trenca el dejuni, se celebra amb les persones estimades. Tot i que no hi ha un àpat marcat per acabar amb la jornada de dejuni, les diverses tradicions i orígens de les persones jueves apliquen diferents costums basats també en aquells productes que dóna la terra. “Nosaltres comencem amb un brou vegetal”, comenta en Jai, “ja que després de tot el dia tenim molta set”.

Cadascú des de la seva comunitat, des del racó de Barcelona i del món on es trobi, amb les tradicions de diversos orígens, tots els jueus han dut a terme la seva festa gran amb un mateix desig: rectificar i tornar a començar amb la voluntat de ser millors, amb si mateixos i amb els altres.