Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) El Jubileu de la Misericòrdia posa sobre la taula elements cabdals per viure amb coherència el missatge cristià. Però com passar de la teoria a la pràctica? Com fer palesa la misericòrdia a les celebracions litúrgiques? Com els salms poden ser instrument de misericòrdia? Què han dit els papes sobre el tema o quin és missatge dels pares de l'Església sobre aquest concepte? El Centre de Pastoral Litúrgica ha presentat aquest dimecres l'edició en català dels vuits llibres sobre la misericòrdia publicats pel Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització.

L'edició catalana, promoguda per la Conferència Episcopal Tarraconense, pretén ajudar "a viure l'Any Sant de la Misericòrdia". Els vuit subsidis, presentats a la parròquia de Santa Madrona de Barcelona, van des de les paràboles de la misericòrdia, els sants, els papes o les obres corporals i espirituals.

1. Celebrar la misericòrdia

Maria Guarch ha estat la traductora del primer subsidi. Pel fet de ser el primer s'ha incorporat una presentació feta per l'arquebisbe de Tarragona i president de la Tarraconense, Jaume Pujol. "És un llibre destinat principalment a totes aquelles persones que han de preparar o dirigir una celebració litúrgica durant aquest any sant de la misericòrdia". Pretén mostrar aquests elements que es poden adaptar "per tenir sempre present la misericòrdia de Déu. Els tres primers capítols estan enfocats en aquest àmbit.

El primer capítol se centra en els moments de l'any litúrgic en que es pot destacar més la misericòrdia -quaresma, setmana santa i pasqua, la solemnitat del sagrat cor de Jesús o la festa d'exaltació de la Santa Creu-.

El segon capítol està dedicat als sagraments. "Fa quatre pinzellades de la relació entre el baptisme i la unció dels malalts amb la misericòrdia, i introdueix algunes idees importants del sagrament de la reconciliació".

'Preguem junts' és el títol del tercer capítol i se centra en els moments i llocs de pregària, en les devocions populars i en com es poden convertir en instruments per experimentar o ajudar a viure l'any sant.

El quart i últim capítol "és molt diferent als anteriors". Està destinat a tots aquells cristians que vulguin seguir la pràctica de la lectio divina en el context del jubileu. Presenta tres paràboles acompanyades d'algunes pistes "per facilitar la meditació i per ajudar en l'oració".

Una de les principals característiques del 'Celebrar la misericòrdia' és que inclou al final de tot, "i de manera molt concreta", el ritu d'obertura de la porta de la misericòrdia a les esglésies particulars -celebrat el 13 de desembre 2015- i la celebració conclusiva del jubileu - que se celebrarà el 13 de novembre 2016, una setmana abans de la celebració a Roma-. Finalment, també es pot trobar la partitura de l'himne oficial de l'any sant de la misericòrdia Misericordes sicut Pater.

"És una bona guia per conèixer aquelles parts de la celebració que cal destacar i cuidar per aconseguir que els cristians tinguem sempre present aquest jubileu".

2. Els salms de la misericòrdia

El segon subsidi l'ha traduït Maria Àngels Termes. És un estudi exegètic de deu salms, els sis primers són de súplica i els darrers quatre de lloança i acció de gràcies. Com estudi exegètic, "ens remet a les paraules originals del text hebreu". En tots els salms surten moltes paraules i expressions, però Termes ha destacar tres que són les que es van repetint sistemàticament i que tenen a veure amb la misericòrdia.

Una és la paraula hebrea hesed, "que té un significat molt ampli: misericòrdia, tendresa, gràcia, indulgència..."; l'altra és rahamim, "el lloc on habita la hesed divina, les entranyes eternes de Déu"; i la tercera és el verb hanan, que significa concedir gràcia. "La versió dels salms ha utilitzat la versió litúrgica, la que resem normalment, i curiosament en els deu salms només surt una vegada la paraula misericòrdia".

"Cada paraula d'aquestes ens remet a aquesta hesed hebrea que és una paraula molt bonica i rica. Ens ajuda a poder resar amb més profunditat els salms". Per a Termes, llegir amb 'carinyo' el llibre "ens pot ajudar a que encara que en els salms no surti la paraula misericòrdia, aquesta exegesi ompli de contingut aquest Déu que és pare i mare que ens estima des del més profund de les seves entranyes".

3. Les paràboles de la misericòrdia

El tercer llibre l'ha traduït Begoña Palau, que no va poder assistir a la presentació. En el seu lloc, va presentar el subsidi Jaume Fontbona. "Jesús prefereix més narrar que definir la misericòrdia, per això té les paràboles. Les paràboles interpreten la nostra vida i la del nostre entorn, i la qüestionen, la interpel·len". Per a Fontbona, els destinataris són "els del cercle dels deixebles, els de dins", però també pels de fora, "per a tothom".

Les paràboles analitzades són les de la misericòrdia per definició: els dos deutors, el bon samarità, el ric anònim i el pobre llàtzer, el jutge i la viuda, i el fariseu i el publicà. El que intenta deixar clar Jesús en les paràboles "és l'opció pels últims, és clau per entendre i copsar l'amor misericordiós de Déu".

4. Els pares de l'Església

El quart llibre està traduït per Norbert Miracle. "La teologia dels pares de l'Església podríem dir que està transversalment creuada per la idea de la misericòrdia", així ho proposa la primera part del volum. La segona part està dedicada a Sant Agustí, "conegut com el veritable cantor de la misericòrdia", i finalment hi ha uns passatges de diversos pares per a la pregària i la reflexió durant aquest any.

Per a Miracle, la gran majoria, "per no dir tots", dels protagonistes de la renovació teològica del segle XX "van fonamentar el seu pensament en els pares de l'Església". Miracle pensa que avui els pares "continuen sent el millor instrument d'una veritable hermenèutica de la reforma i renovació".

5. La confessió

El sagrament de la reconciliació ha estat traduït per Jaume Fontbona. "L'autor ha fet una reflexió amable i simpàtica del sagrament de la penitència". Comença amb la guarició del paralític. Fontbona ha destacat la fe dels quatre porta-lliteres: "L'autor ens diu que aquests quatre porta lliteres representen la comunitat cristiana, que porta cap a Jesús, que acull i perdona. La fe de la comunitat creient obre l'espai perquè el pecador sigui atrapat pel perdó de Déu a través de trobar-se amb Jesús".

El segon capítol parla de la paràbola del fill pròdig i l'autor ho planteja diferent. "Es fixa més que es parteix d'una experiència de pecat i de perdó que tots podem tenir, i com aquesta experiència de pecat i de perdó ens porta a la festa del perdó que és aquesta iniciativa d'aquest pare que té una misericòrdia que no es pot atrapar de tant immensa que és".

El tercer capítol parla de deutes i deutors, a partir de la paràbola del rei bo i del servent sense compassió. "Aquí ens convida a viure la fraternitat com a servei per poder fer realitat el que demanem en el parenostre. El fet de sentir-se perdonat et fa créixer en l'amor", ha afirmat Fontbona.

6. Els sants de la misericòrdia

El sisè llibre, traduït per Josep Maria Romaguera, ha estat presentat per Mercè Solé. S'inicia parlant de la misericòrdia amb Faustina Kowalska i amb Teresa de Lisieux, i continua amb preveres com Joan maria Vianney.

L'autor parla de la misericòrdia amb els últims a través de les figures de Vicenç de Paul o Teresa de Calcuta. Continua amb figures cuidadores de malalts, abandonats o rebutjats, com Joan de Déu o Cottolengo. Sants dedicats als infants i joves com Joan Bosco, i alguns cristians que posen les seves possessions al servei dels pobres, com Elisabeth d'Hongria. En relació als marginats se'ns parla de Martí de Porres, o Dorothy Day. El llibre acaba amb un capítol dedicat a Maria, "mare de misericòrdia".

7. Els papes i la misericòrdia

El setè subsidi, traduït per Xavier Aróztegui, recull textos dels papes recents sobre la misericòrdia. Comença amb una introducció sobre la misericòrdia tal com ha estat presentada en l'Església des de la fi del segle XVI. Els papes citats, en canvi, comencen al segle XX, des de Pius XI fins al papa Francesc. Els textos estan repartits per temes, i dins de cada tema posats per ordre cronològic.

El llibret recull textos pontificis, no hi ha missatges del concili ni del catecisme de l'Església catòlica. "De Pius XI es recorden temes com el sagrat cor, el regne de Crist i l'exemple de sant Francesc de Sales; de Pius XII es mencionen el sagrat cor o el misteri pasqual". Des de Pius XII fins a Francesc, "tots assenyalen la importància de les obres de misericòrdia".

El beat Pau VI és citat més vegades que els anteriors. "Desenvolupa una intuïció de Sant Agustí sobre la misèria humana i la misericòrdia de Déu". Sant Joan Pau II, amb un dels pontificats més llargs de la història, té llargs passatges de la seva encíclica Dives in Misericordia.

El papa Francesc és presentat sobretot amb la butlla 'El rostre de la misericòrdia', però també es menciona l'encíclica Evangeli Gaudium i d'altres textos com l'anunci de l'any jubilar. "El tema de la misericòrdia està present d'una manera continua en el papa Francesc".

8. Les obres corporals i espirituals

L'últim llibre, escrit per Salvador Pié, català, missioner de la misericòrdia, i membre del CPL, ha estat traduït per Joan Torra. "Tots els llibres presentats estan escrits per gent italiana i val la pena reivindicar que aquest últim és l'únic escrit per un català".

Pié és capaç de condensar-hi "un contingut complex, ampli i profund". Fa una repassada en l'Antic i Nou Testament de les obres de misericòrdia, també un anàlisi a fons de Mateu 25, i un capítol d'anàlisi de cadascuna de les obres de misericòrdia, corporals i espirituals, amb tot el suport bíblic de cada obra i tota la dimensió pràctica final.

En el darrer capítol, Pié recalca que misericòrdia "és misericòrdia per arribar als pobres més pobres, i que és quelcom més que justícia", un missatge per a tota la societat.

La presentació també ha comptat amb la xerrada reflexiva d'Eduard Sala, cap d’Acció Social de Càritas Barcelona, que ha esperonat els assistents a concretar la misericòrdia a la vida quotidiana. Com canviaria la nostra vida si perdonéssim? Com canviaria la nostra vida si demanéssim perdó? Com canviaria la nostra vida si ens perdonéssim nosaltres mateixos?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.