(Salesians) La fede.cat entrevista a l’Arantxa Comamala, voluntària de VOLS. L’estiu passat va viatjar a Andahuaylas, Perú i enguany fa d’acompanyat a un grup de joves que marxen de camp de treball a Tànger.
Juliol arriba carregat de voluntaris i voluntàries que marxen a conèixer projectes de cooperació, una manera de conèixer món tot donant suport a processos de canvi en els països que visiten. Molts d’ells han participat a la Fira de Voluntariat Internacional – Torna canviada, que organitza Lafede.cat al mes de gener.
Lafede.cat ha parlat amb una voluntària que ja ha viscut aquesta experiència per saber com es vaformar, què va aprendre o de quina manera l'ha canviat l’experiència.
L’Arantxa Comamala és de Barcelona, té 27 anys i l’any passat va marxar de voluntària amb VOLS a Andahuylas, Perú, on va conviure amb nenes de famílies rurals amb pocs recursos. L’experiència va ser tan positiva que enguany marxa de nou com a responsable d’un Camp de Treball Jove a Tànger, Marroc, amb la mateixa entitat.
Com va ser la formació que vas rebre abans de marxar de voluntària? Per què és important fer-la?
En el moment que prens la decisió de fer un voluntariat internacional, has de tenir clar que és necessari i imprescindible dur a terme una formació, és a dir, una preparació prèvia per ubicar-te i anar-te preparant per a l’experiència que vindrà després. Aquesta preparació t’ajuda a ser més conscient de les desigualtats que hi ha al món, de com viuen i perceben les coses en d’altres països i del paper que juguem els voluntaris i voluntàries. Els aprenentatges comencen des del primer minut, en el mateix instant en què decideixes fer un voluntariat.
Què vau aprendre? Va canviar la vostra visió sobre les desigualtats, la pobresa o la justícia a nivell global?
Em va xocar l’enorme desigualtats entre homes i dones. En l’àmbit rural es veu molt clarament com les dones estan en un segon terme, treballen al camp, a casa, tenen cura dels fills, mentre que els homes tenen una actitud masclista i poden exercir la violència sobre les dones. També i, gràcies a les diferents situacions que vaig viure, em vaig adonar que la pobresa es viu de forma molt diferent a com la vivim aquí. Malgrat els pocs recursos materials i econòmics que tenen, no perden la capacitat de fer coses, s’ajuden entre ells sense esperar res a canvi i comparteixen el poc que tenen.
Què ha implicat la realització d’aquest voluntariat en la teva vida diària?
Tantes coses que m’estic plantejant de tornar-hi l’estiu vinent. Al Perú vaig viure molts moments de pregària, de compartir amb les nenes, era una convivència de 24 hores amb elles i això fa que en tornar et plantegis les coses diferents. Ara intento dedicar un temps cada dia a parar i pensar en tot allò que he fet i també ha canviat la manera d’escoltar i acompanyar els nens i nenes amb els qui treballo a Barcelona. No sé explicar ben bé en què he canviat, però veig el món diferent, he aprés a escoltar-me i a compartir amb els altres l’experiència, perquè si plantes la llavor i la cuides creixeran persones que voldran viure una experiència de voluntariat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.