Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Fa un any, en el discurs de Nadal, l'arquebisbe i copríncep d'Andorra Joan-Enric Vives demanava "que l’ètica comptés més a Andorra". Aquest any, en la tradicional recepció nadalenca a les autoritats i al Poble d'Andorra ha insistit en que aquest "2015 ha estat un any on hem experimentat amb tota cruesa la necessitat de viure amb valors ètics, i alhora que quan es deteriora o manca l’ètica en el viure personal i col·lectiu es fa molt de mal a la comunitat i al País".

Per això, ha recordat que "no ser corrupte comença per un mateix, per cadascun de nosaltres. No s’hi val a saber-ho veure i denunciar-ho molt bé en els altres, però no quan ens passa a nosaltres mateixos". Per Vives cal "treballar per l’excel·lència ètica, sabent ser hereus dels nostres avantpassats, que foren molt lleials i responsables, i educar les noves generacions en aquests comportaments que ens fan dignes com a persones".

Així, si bé "Andorra ha experimentat aquest 2015 la seva fragilitat" i "el seu bon nom van quedar en entredit", també cal "explicar els fets positius del nostre país, les coses encertades que tenim i hem estat fent". Per l'arquebisbe "ha arribat l’hora d’alçar el cap i proclamar amb força que Andorra vol lluitar pel seu futur. Reconeguem el que no hem fet bé, i millorem-ho, però sobretot encarem el futur amb optimisme i confiança, amb esperança, estimant profundament la nostra Nació Andorrana i sentint-nos-en sanament orgullosos".

En el discurs de Nadal el copríncep andorrà també s'ha referit a la situacions de guerra i als atemptats de París. Una situació que també "està causant cada vegada més, en les consciències madures, una reacció no violenta, sinó espiritual i moral. És la que hem de voler i hem d'alimentar". També ha remarcat l'Any de la Misericòrdia proclamat pel papa Francesc que també convida a les nacions "a fer gestos concrets, actes de valentia envers les persones més fràgils de la societat, com els emigrants, els aturats els empresonats, i els malalts. Europa ha de ser valenta a liderar una actitud justa i comprensiva amb tots els qui necessiten trobar esperança i futur en les seves vides". En aquest àmbit, ha dit, "voldria que Andorra excel·lís en solidaritat". 

Discurs del Copríncep episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra.

23 de desembre de 2015

Bon Nadal a tots!

Permetin que els expressi la meva alegria i satisfacció per poder estar amb tots Vostès, representants del conjunt de la societat andorrana, i compartir així, en aquests moments, els nostres millors desitjos, ara que ens preparem per celebrar el Nadal festivament, i que veiem finalitzar un any per disposar-nos a començar-ne un de nou. Veure’ls a cadascun de Vostès, provinents de sectors diversos, amb pensaments i accions diverses, complementàries i plurals, em porta a un sincera acció de gràcies a Déu pel nostre país, el noble Principat d’Andorra.

Dono gràcies a Déu perquè Andorra no està morta! Andorra està viva! El Principat d’Andorra és un poble que viu, una “petita gran nació” activa i lliure, un poble que, enmig de les preocupacions i dificultats, té en tots Vostès, saba nova de vida, que vol fecundar tot el teixit social. I la vida, Déu sempre la crea, i la recrea, i la beneeix. El nostre Déu és “Déu de vius i no de morts”!. Déu sempre està a favor de tot allò que ajudi a aixecar, millorar, alçar, la vida dels seus fills. Nadal significa aquesta bona notícia que Déu estima la humanitat i se la fa seva en Jesús.

Certament hi ha dificultats, certament l’any 2015 que estem a punt de deixar enrere, ha estat per al nostre Principat d’Andorra, un any complicat. Però veure’ls avui a tots Vostès, aquí, i escoltar-los, reconforta i ajuda a renovar l’esperança en el país, que segueix creixent a través de la seva bona gent.  Valoro en cadascun de Vostès, la voluntat de fer possible amb esforç el bé més gran per a la Pàtria andorrana, per damunt d’interessos personals i de les traves de la vida, que també hi són. I és que la bondat és més gran que les grisors o les maleses. La bondat triomfarà. Déu és amor i l’amor triomfarà.

Ara fa un any, en el meu discurs de Nadal, en aquest mateix Palau episcopal, els demanava que l’ètica comptés més a Andorra, ja que és la condició bàsica i irrenunciable per a un progrés integral de les persones i dels pobles, sobretot en un any on els processos electorals havien de marcar el futur del Consell general, del Govern i dels Comuns del País.

El 2015 ha estat un any on hem experimentat amb tota cruesa la necessitat de viure amb valors ètics, i alhora que quan es deteriora o manca l’ètica en el viure personal i col·lectiu es fa molt de mal a la comunitat i al País. El Papa Francesc al Paraguai aquest estiu passat en parlava clarament: “La corrupció és l’arna, és la gangrena d’un poble. Per exemple, cap polític pot complir el seu treball, si viu el xantatge per actituds de corrupció. Això passa a tots els pobles del món. Si un poble vol mantenir la seva dignitat, ha de bandejar-ho. Estic parlant de quelcom universal” (Francesc, 11 juliol 2015). I a mi, m’agrada recordar que no ser corrupte comença per un mateix, per cadascun de nosaltres. No s’hi val a saber-ho veure i denunciar molt bé en els altres, però no quan ens passa a nosaltres mateixos. Hem de treballar per l’excel·lència ètica, sabent ser hereus dels nostres avantpassats, que foren molt lleials i responsables, i educar les noves generacions en aquests comportaments que ens fan dignes com a persones.

El principi moral general que s’anomena la regla d’or, que pot expressar-se dient “Fes als altres el que desitges que et facin a tu”, o, en la seva forma negativa, “no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu”, es troba, sota diferents formulacions, en pràcticament totes les cultures, religions o filosofies, com una regla fonamental. La seva universalitat suggereix que està relacionada amb aspectes innats de la naturalesa humana. El cristianisme encara hi afegeix un plus, estima, “sigues misericordiós, com Déu mateix ho és” (cf. Lluc 6,36). El llistó resta amunt. Ara que és Nadal ens convé recordar-ho en un país com el nostre marcat per les seves arrels cristianes, que crec que no hauríem de menystenir ni oblidar.

Andorra ha experimentat aquest 2015 la seva fragilitat. El nostre País va poder reconèixer els seus amics i els qui no en van ser tant. Andorra i el seu bon nom van quedar en entredit. Vam passar angoixa i vam ser víctimes d’acusacions dures, per part de gent que desconeix la grandesa de la nostra Nació i els sacrificis personals i socials de molts segles.

I com ho hem de viure? Amb humilitat i seriositat, amb compromís de canvi i de millora, fent nostra la màxima 40 del Manual Digest: “En temps Calamitós, de guerres, y tribulacions, sufrirlas ab resignació, y abaixar lo Cap, a fi de poderlo tornar a alsar despues de finidas”. Ho hem de viure confiant en la ciutadania i també en les Autoritats i les Institucions del País; confiant en la seva capacitat de reacció de tots els agents socials. Perquè malgrat la dificultat de la situació, els ciutadans d’Andorra han donat una lliçó de civisme i maduresa, d’acció compartida. I han sabut mantenir un comportament exemplar. També els Coprínceps hem ajudat tot el que hem sabut i pogut. I crec que les Autoritats van donar el millor de si mateixes per resoldre una situació greu i molt complexa. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible i esperem que tot es pugui resoldre amb justícia i equitat, amb els mínims sacrificis i aprenent la lliçó per a la nostra història del present i del futur.

Com els deia en començar les meves paraules, Andorra està viva! Andorra està molt viva! Sentim-nos orgullosos de ser andorrans, de la nostra Nació, manifestem-ho!, visquem-ho!. Perquè hem d’explicar els fets positius del nostre país, les coses encertades que tenim i hem estat fent.  Ha arribat l’hora d’alçar el cap i proclamar amb força que Andorra vol lluitar pel seu futur. Reconeguem el que no hem fet bé, i millorem-ho, però sobretot encarem el futur amb optimisme i confiança, amb esperança, estimant profundament la nostra Nació Andorrana i sentint-nos-en sanament orgullosos.

Els processos electorals que hem viscut en aquest any 2015 ens demostren que la societat andorrana ha sabut mirar endavant, malgrat les dificultats, expressant democràticament la seva opinió en les urnes, i exercint el seu discerniment.

L'any que està per acabar, també ha estat marcat per desgràcia per una multiplicació de conflictes violents, tant bèl·lics com terroristes. A l’inici i cap al final de l’any ens han tocat molt de prop la barbàrie que van significar els atacs terroristes que han ferit l’estimada Nació Francesa. “Aujourd’hui nous renouvelons notre amitié et reconnaissance pour la République Française et ses principes et valeurs, qu’un aveugle terrorisme veut détruire. Et je demande à Madame l’Ambassadrice de France de porter notre message de soutien et de fraternité au Co-Prince Français S.E. François Hollande, à son Gouvernement, et à tous nos amis, les citoyens français qui se battent pour la liberté et la paix, sans haine et sans se décourager. À eux notre hommage et notre solidarité pour son grand exemple».

Aquesta situació de conflictes terroristes està causant cada vegada més, en les consciències madures, una reacció no violenta, sinó espiritual i moral. És la que hem de voler i hem d'alimentar a Andorra amb els mitjans a la nostra disposició i d'acord amb les nostres responsabilitats.

Aquí vull recordar que l'Església Catòlica, d'acord amb la seva missió, acaba d’iniciar un Any sant de la Misericòrdia proclamat pel Papa Francesc i que a la nostra estimada Basílica de la Mare de Déu de Meritxell hi hem obert també una Porta de la misericòrdia, perquè els qui la travessin trobin misericòrdia i pau, i esdevinguin, al seu torn, més misericordiosos envers el pròxim, envers tothom. Aquest Any sant es proposa difondre arreu del món l'esperit de perdó i de reconciliació, cridant els fidels i els homes i dones de bona voluntat a obrir-se al do de la gràcia de Déu i a practicar el que en la nostra tradició anomenem les obres espirituals i corporals de misericòrdia, que són ben a prop dels grans valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Les Nacions estan cridades també a fer gestos concrets, actes de valentia envers les persones més fràgils de la societat, com els emigrants, els aturats els empresonats, i els malalts. Europa ha de ser valenta a liderar una actitud justa i comprensiva amb tots els qui necessiten trobar esperança i futur en les seves vides. Caldria fer gestos generosos concrets en favor dels nostres germans i germanes que pateixen per la manca de treball, de terra i de sostre.

En l’àmbit internacional esperem vivament que totes les nacions es comprometin a renovar les seves relacions de respecte amb els altres pobles, que cessi la guerra, que la justa sensibilitat ecològica per la nostra casa comuna, la mare terra, s’acceleri, i que s'arribi a la fraternitat també dins de la família de les nacions.

En aquest clima de les festes de Nadal, permetin-me que els exposi que jo voldria que Andorra excel·lís en solidaritat. L’any que deixem enrere, ha estat marcat per tota aquesta allau de refugiats a Europa, i el nostre Principat també s’ha ofert a prestar-los acolliment i ajuda. És el que ja vaig demanar durant la festa de Meritxell, que s’iniciés l’ajuda en els llocs on arriben aquests refugiats, i també en els seus països d’origen, i que no només esperéssim a tenir-los aquí per actuar després. Els reitero avui la meva crida a ser solidaris amb els qui cerquen poder millorar el futur de les seves vides i la de les seves famílies.

Benvolgudes Autoritats i benvolguts amics, és Nadal! Jesús neix i ens ajuda amb el seu exemple en el camí de la justícia, la misericòrdia, la reconciliació i la pau. “Pau als homes i dones de bona voluntat!”, anuncien els àngels als pastors.

A tots Vostès, a les seves famílies i a tot el nostre estimat País, els desitjo santes festes de Nadal i Any Nou!

Per un futur ple d’oportunitats noves, crido amb tots Vostès: Visca Andorra!