Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Bisbat d’Urgell) “És injust oblidar o menysprear tot el bé educatiu realitzat arreu del món per tants milers de bons religiosos maristes que han donat la seva vida pels infants, sempre sota el guiatge de la Verge Maria”. Ho afirmava l’arquebisbe Joan-Enric Vives aquest dissabte al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en la XVIII Trobada diocesana de Vida Consagrada del bisbat d’Urgell.

Durant la trobada Vives va oferir unes paraules de reconeixement i suport pels Germans Maristes de les Escoles Cristianes per la seva llarga i dilatada història de 200 anys al servei de l’educació dels infants i joves, i va dir que, gràcies a ells, són molts els qui han rebut una educació i formació òptimes. L’arquebisbe va manifestar el reconeixement d’Urgell i dels consagrats de la diòcesi per tota la gran obra educativa dels maristes, en aquests moments difícils de prova i purificació per a l’Institut religiós. Un suport que va remarcar “a prop de les relíquies dels Maristes màrtirs de la persecució durant la guerra de 1936”, molts assassinats en el mateix monestir.

En l’homilia l’arquebisbe va donar gràcies “pels carismes que l’Esperit del Crist Ressuscitat reparteix en la seva Església”, va animar als religiosos a viure amb intensitat el carisma de la seva fundació: “la suma de les consagracions i dels diversos carismes és una riquesa de l’Església que veu com a través dels consagrats i consagrades, el Senyor Jesús, continua parlant i acompanyant els homes i dones del nostre món”. També va encoratjar els religiosos a viure contents en la seva vocació consagrada ja que la part que han escollit és la millor i els va exhortar a transmetre la fe a les generacions futures pel testimoniatge de l’alegria en la pròpia vocació.

Glossant l’Evangeli proclamat en aquell dissabte de Pasqua, Vives va recordar als consagrats com Jesús ja anuncia a l’Evangeli que “així com m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; així com no han admès el meu ensenyament, tampoc no admetran el vostre”. Va afegir que “tot consagrat experimentarà en algun moment de la seva vida la incomprensió i la creu pel seguiment de Jesús però, lluny de desanimar-se, ha de viure amb radicalitat la seva consagració particular. I no cansar-se de sembrar i de testimoniar la radicalitat de l’Evangeli i l’amor misericordiós del Pare celestial”.

L’arquebisbe Vives i el superior de la comunitat marista de Les Avellanes, el germà Isidor García van donar la benvinguda als assistents. La pregària de Laudes va ser acompanyada per l’organista Simeó Camprubí, germà que va fer sonar l’orgue recentment arribat a l’església del Monestir d’estètica neobarroca i fabricat a l’Alsàcia, ofrena de les pensions militars dels Germans que havien servit durant la primera Guerra Mundial.

A continuació es va fer una visita guiada al Monestir a càrrec del director, Robert Porta, que va presentar el Monestir com “un monestir de portes obertes al servei de les persones, la cultura i el territori”. Enguany s’escauen els 850 anys de la fundació del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pels Comtes d’Urgell. L’1 de febrer de 1166 un grup de monjos premonstratesos fundaren la primera comunitat del monestir sota l’ajut dels comtes i del bisbe d’Urgell. Una presència només interrompuda per l’època posterior a la desamortització de Mendizábal. El 1910 els germans maristes van comprar la casa per ubicar-hi el seu seminari. És l'espai on s'han format més germans maristes de tot el món. I tot i que des de 1964 va deixar la funció de formació, segueix essent un pol de referència en l'àmbit de la fe a la comarca de la Noguera, i casa de tots els Maristes de Catalunya. La Casa d'Espiritualitat acull, entre d'altres activitats, la Pasqua Jove per Setmana Santa des de fa més de 40 anys.

L’acte central de la jornada ser la celebració de l’Eucaristia amb tots els consagrats i consagrades de les diverses famílies religioses presents a la diòcesi i concelebrada amb el delegat de la Vida Consagrada d’Urgell, Jaume Vila. Un dinar de germanor al Monestir va tancar la jornada festiva.