Vives: “Ens comprometem a seguir el programa de Francesc d'anunciar l'Evangeli de l'alegria”

(CR/Bisbat d’Urgell) L'Eucaristia d'acció de gràcies pel títol i la dignitat de Basílica Menor al Santuari de la Mare de Déu de Núria que s’ha celebrat aquest dissabte al matí, ha servit per refermar els vincles del bisbat d’Urgell amb el bisbe de Roma. Així ho ha significat l’arquebisbe Joan-Enric Vives en la salutació inicial de la celebració, amb reconeixement al Santuari de la patrona d’Urgell que “aviva la unió amb l'Església de Roma i amb el seu bisbe, el papa Francesc. Avui ens comprometem a escoltar-lo i a seguir el seu programa d'anunciar l'Evangeli de l'alegria”.

Vives també ha demanat la protecció de la Mare de Núria pel “futur del nostre país en aquests moments tan tanscendentals. I li demanem que beneeixi la nostra tan antiga i tan jove nació catalana, que elevi els nostres cors a Déu, i que ens ensenyi el camí de l'amor i de la justícia”.

L’acte ha estat presidit pel cardenal Lluís Martínez Sistach i ha comptat amb la presència de les màximes autoritats del país, el president Artur Mas i la presidenta del Parlament Núria de Gispert, i els consellers d’Ensenyament, Irene Rigau, i de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

En la celebració, l’arquebisbe Martínez Sistach, portava el bàcul del Bisbe Justí Guitart, i l'arquebisbe Vives també portava un pectoral també del bisbe Justí. Al capdavant de tots dos i de la resta de preveres concelebrants, hi anaven els símbols basilicals que, junt amb l'escut, lluiran a partir d'avui al Santuari: el conopeu i el tintinacle; aquest darrer tallat en fusta per artesans andorrans amb la forma de la torres del campanar que presideix l'explanada de la capçalera de la vall de Núria.

En la benvinguda, Vives també s'ha referit també als símbols tradicionals de Núria com a símbols de l'actitud dels cristians: la creu, com a presència viva de Jesús al món; l'olla, com a símbol de solidaritat amb tothom, però especialment amb els més febles –“que posar el cap a dintre l'olla, signifiqui que estimem i defensem la vida de petits i ancians, dels encara no nascuts i de tothom, perquè la fecunditat arribi a totes les llars de Catalunya i del món-; i la campana, que ens recorda que hem de ser la veu de Déu a la terra.

Després de la salutació inicial, el secretari general del bisbat, David Codina, ha llegit en llatí i en català el rescripte de la Congregació per al Culte Diví pel qual el papa Francesc concedeix el títol de Basílica, la segona que rep Urgell en pocs mesos, després del Santuari de Meritxell.

En l’homilia l'arquebisbe de Barcelona ha expressat la convicció que aquesta concessió del papa "farà créixer tot el bé que ha fet fa i farà el Santuari de Núria", i s'ha referit a la importància dels santuaris com a lloc de pelegrinatge on trobar silenci i pau interior en un món on cada vegada més persones viuen en grans nuclis urbans. Comentant l'Evangeli, Martínez Sistach ha parlat de la presència de Maria a les noces de Canà com "un paradigma de l'actitud que hem de tenir els cristians al món" que és "una presència d'amor. La presència de Maria és també una presència atenta, s'adona del problema que tenen els esposos. Com a cristians, cal estar atents a les necessitats que pateixen les persones que ens envolten: "també els cristians hauríem de sentir-nos molt solidaris; desentendre's dels problemes dels demés no és una actitud cristiana, sinó que, com a cristians, ens hem de sentir corresponsables els uns dels altres”. A atenent a la presència de nombroses autoritats a l'eucaristia ha enaltir la tasca política "quan es fa com a vocació i com a sacrifici per servir els germans".

El cardenal Martínez Sistach ha fet altre paral·lelisme entre l'actitud de Maria a les noces i la que hem de tenir com a cristians: "Fixeu-vos si és important la vocació mariana, que Maria avança la intervenció de Jesús... Jesús fa omplir les piles d'aigua i els servents obeeixen sense estranyar-se. Als cristians de vegades ens costa acceptar els designis de Jesús, però hem de tenir sempre fe en la Providència de Déu".

Tot seguit ha continuat la celebració amb la Litúrgia de l'Eucaristia, en la qual s'ha fet servir en el moment de la consagració un copó ofert per la vila de Queralbs. Al final de la missa, els concelebrants han venerat la imatge de la Mare de Déu de Núria al seu cambril i a continuació han fet el mateix el president Mas i les autoritats que l'acompanyaven.

Després de l'Eucaristia, s’ha fet un dinar amb unes 900 persones als menjadors de l'hotel annex al Santuari. A primera hora de la tarda, la coral Cantaires de Can Feu, de Sabadell, dirigida per Eulàlia Llargués i amb Ramon Vilar com a rapsoda, han interpretat una ofrena lírica que ha començat amb els Goigs a la Verge de Núria, amb lletra escrita el 1895 per Joan Maragall. I a continuació, i per cloure els actes de celebració per la concessió del títol de Basílica Menor, els assistents han participat del rés del Rosari, dirigit per l'arquebisbe d’Urgell.