(Laura Mor/Glòria Barrete –CR) Podria semblar un no-lloc existencial, un espai col·lectiu buit. En el camp de refugiats de Kakuma, al nord-oest de Kenya, 150.000 persones viuen amb la incertesa de quan tornaran als respectius països d'origen. Això és “el més difícil de gestionar, personalment i espiritualment” segons el jesuïta Pau Vidal, que en aquest vídeo descriu llums i ombres del temps d'exili.
Però, malgrat les situacions dramàtiques i la duresa de les experiències que els refugiats porten a la motxilla, malgrat la precarietat en les condicions de vida al camp, malgrat la desesperança imperant, els refugiats són capaços de “viure amb sentit”. Aquí, en les persones, és on aquest jove jesuïta troba “l'aliment espiritual per continuar”.
Des de fa un any i mig, Vidal es dedica a acompanyar comunitats cristianes i a promoure el diàleg interreligiós entre musulmans i cristians. La pastoral, junt amb els dos eixos vertebradors del Servei Jesuïta als Refugiats –l'educació i els serveis socials– és una manera de fer camí plegats: “No es tracta de portar esperança des de fora, sinó reconèixer plegats que hi ha petites llumetes”.
Només a Kenya avui hi ha 800.000 refugiats. Junt amb Tanzania i Sud-Àfrica són els grans països d'acollida dels desplaçats que fugen del conflicte del Sud-Sudan. Per això, Pau Vidal critica la miopia i la "psicosi" d'Europa, que aixeca tanques a Ceuta i Melilla davant del patiment de tanta gent; i aplaudeix l'actitud del papa Francesc en visitar l'illa de Lampedusa, després dels fets dramàtics del passat mes de juliol.
Si voleu conèixer amb major detall l'experiència de Pau Vidal amb l'SJR, aquest dijous al vespre farà una xerrada a Cristianisme i Justícia. També podeu llegir el seu bloc personal. L'SJR és una organització internacional de la Companyia de Jesús que es dedica a atendre refugiats i desplaçats i que actua en una quarantena de països.
L'educació, fer fructífer el temps d'exili
A diferència d'altres organitzacions internacionals, que actuen al mateix camp de refugiats garantint els mínims serveis, l'SJR posa l'accent en l'educació per tal que el temps d'exili –que de vegades s'allarga més de vint anys– sigui profitós. En aquest altre vídeo institucional, podeu conèixer amb més detall la repercussió d'un programa d'educació superior en el marc del camp de refugiats de Kakuma.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.