(Claretians) Aquest diumenge al matí, a les escales de la plaça de la Catedral de Vic, començarà la visita guiada 'Els sants enterrats a Vic: vida i sepultura'. Serà conduïda per Joan Arimany i Juventeny, llicenciat en Humanitats i investigador de la religiositat, la devoció i l’hagiografia popular catalana.
En el marc del cicle Presència/absència, i especialment de l’exposició Reliquiaris que es pot veure a l’edifici de 'L’albergueria', es proposa un itinerari que durant dues hores i mitja resseguirà els sepulcres dels sants enterrats a la ciutat de Vic.
Les relíquies de sants suposen un bon exemple de la dualitat presència/absència. Quan es tracta de tot un cos sant, el fet representa la màxima expressió de la confrontació dels conceptes. A més, en aquest cas s’enllaça plenament amb l’origen d’aquest culte tot constatant la importància de les tombes dels màrtirs entre els cristians dels primers segles.
La visita permetrà sentir la proximitat física i la intensitat espiritual de quatre sants que van deixar una gran empremta a la societat del seu temps i que avui encara perdura: sant Bernat Calbó, considerat el darrer dels sants catalans per aclamació popular, que va ser abat del monestir de Santes Creus i bisbe de Vic; sant Antoni Maria Claret, arquebisbe de Santiago de Cuba fundador de l’orde dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria, coneguts col·loquialment com a Claretians; santa Joaquima de Vedruna, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat, conegudes popularment com a Vedrunes; i sant Francesc Coll, fundador de la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata.
Fent camí, també es recordarà la figura dels dos sants vigatans que, essent fills de la ciutat, tenen lluny el seu sepulcre: Sant Miquel dels Sants (1591-1625) i Santa Carme Sallés (1848-1911).
[Fotografies: L'albergueria]
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.