Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) "Els capellans han de tenir una sòlida formació i una maduració interior que no pot limitar-se a mostrar una simple aparença d'hàbits virtuosos". Aquesta és una de les afirmacions del nou document de la Congregació per al Clergat que regula i orienta la formació que han d'oferir els seminaris de tota l'Església catòlica. El 8 de desembre es va fer pública la nova Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis que actualitza la vigent des de 1970 i que introdueix alguns dels accents que ha anat marcant el papa Francesc sobre la formació sacerdotal. No vol "sacerdots funcionaris".

El capellà de Tarragona Norbert Miracle, rector del Seminari Interdiocesà i vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, explica que el text no introdueix grans novetats normatives i que està en línia del que ja estan fent els seminaris catalans. Però la clau del document és la insistència en que "no s'arriba a estar preparat per ser capellà per haver aprovat uns estudis de teologia". El que cal és que "la persona hagi madurat humanament i espiritualment durant el procés formatiu per rebre el ministeri. Això és molt important".

Formació integral

La Ratio distingeix quatre dimensions formatives: la humana, l'intel·lectual, l'espiritual i la pastoral. Totes estan relacionades, però la dimensió humana és la que el nou document aprofundeix amb més extensió. Un punt en el que també va insistir el prefecte de la Congregació, el cardenal Beniamino Stella, en la seva presentació a l'Osservatore Romano, quan parla d'una formació integral en la que s'accentua la dimensió humana: "no es pot ser sacerdot sense tenir un cor i una ment equilibrada".

Norbert Miracle remarca que això és una mostra de la "preocupació del papa per la qualitat humana dels candidats, i per això també posa molt en guàrdia sobre el discerniment en l'admissió dels candidats, que cal extremar. No hi pot haver una admissió indiscriminada i cal veure quins són realment els motius d'aquella persona per entrar al seminari i si humanament és una persona adequada". Per a aquesta tasca d'avaluació, la Ratio preveu que es pugui comptar també amb la col·laboració de professionals de la psicologia.   

Set anys de formació

Actualment la formació d'un seminarista dura entre 6 i 7 anys. El recorregut teòric és com a mínim un any de preparació, etapa anomenada de formació propedèutica; dos anys d'estudis de filosofia i tres de teologia; i una darrera etapa d'un any en activitats pastorals. Aquesta darrera etapa abans de ser ordenat capellà normalment es realitza quan els seminaristes ja són diaques.  

La nova Ràtio no canvia aquest recorregut formatiu però dóna més rellevància a l'etapa propedèutica. "A vegades no s'hi ha donat la importància que hi dóna el nou document" explica Miracle. A partir d'ara totes les diòcesis del món se l'hauran de prendre més seriosament.

També el document demana "una prudència màxima" alhora d'acceptar un trasllat d'un seminarista o de candidats que no han entrat en altres seminaris.

"Els seminaristes no són astronautes"

Dins del llarg capítol dedicat a la formació humana, la Ratio explicita que la formació sacerdotal ha d'integrar aspectes com la salut física, la sexualitat i l'equilibri afectiu, l'autoestima, la moral i responsabilitat, el gust estètic o la preocupació social. Per això recomana que també en la formació hi intervinguin experts en "l'àmbit mèdic, pedagògic, artístic, ecològic, administratiu i en l'ús dels mitjans de comunicació". En aquest darrer tema també remarca la importància de conèixer com moure's en les xarxes socials.

També explicita que aquesta formació -destinada només a homes- no pot excloure la realitat femenina, "convenient i essencial per la formació humana i espiritual del seminarista i que s'ha de comprendre sempre en sentit positiu".

Norbert Miracle creu que són temes que poden millorar en la formació dels seminaris catalans, però que ja hi són ben presents: "Els seminaristes no són astronautes, ni viuen aïllats del món tancats en el seminari". En aquest sentit hi ajuda molt que els caps de setmana visquin en parròquies i no en el seminari: "Viure en parròquies vol dir parlar amb la gent i conèixer els problemes reals de les famílies".

Adaptació local

La Ratio aprovada pel papa demana ara que cada Conferència Episcopal o cada congregació religiosa revisi els itineraris de formació i en faci l'aplicació local. En el cas de Catalunya afecta als tres seminaris catalans: el de Barcelona que acull també els seminaristes del bisbat de Sant Feliu; el de Terrassa; i l'Interdiocesà, amb els seminaristes de Tarragona, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic. Tots els seminaristes reben la formació teològica a la Facultat de Teologia de Catalunya.

L'arquebisbe Joan-Enric Vives, com a president de la Comissió Episcopal de Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola, serà el responsable de proposar un text de la Ratio que hauran de seguir tots els seminaris de l'estat.   

Una concreció local que haurà de tenir com a referent el model de formació sacerdotal que demana la Congregació per al Clergat amb aquest nou document. Segons Norbert Miracle es podria resumir dient que "el futur prevere ha de ser un veritable deixeble de Jesucrist. El seu model ha de ser Jesucrist i primer de tot n'ha de ser un bon deixeble".