(IQS) La conferència organitzada per la Promoció d'Enginyeria Química IQS de 1968 sobre "Quins valors ens porta el segle XXI". Va ser el motiu de trobada diverses generacions d’exalumnes IQS, professors actuals i d’altres persones interessades6 a sentir la veu del doctor Francesc Núñez, professor de Filosofia i director del Màster d’Humanitats de la UOC, i del doctor Albert Florensa, professor de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS. Va actuar com a moderador Ramon Pons, enginyer químic IQS de la Promoció 1968.
Va obrir l’acte el doctor Pere Regull, director general d’IQS, que va agrair la tasca de tots els organitzadors i la presència de tots els assistents perquè “els valors formen part de la centralitat de l’educació que imparteix IQS”.
A continuació, Florensa va explicitar l’abast de la sessió, que pretenia ser una aproximació, des de la filosofia i la sociologia, als valors que es manifesten en les nostres societats i, en particular, el paper que tenen o haurien de tenir els anomenats tradicionalment "valors humanístics".
Albert Florensa va subratllar la relació que manté l’home contemporani amb el fenomen tècnic, i per fer-ho va recórrer a l’autoritat del sociòleg i teòleg Jacques Ellul (Bordeus 1912-Pessac 1994). Aquest pensador francès afirma que "la tècnica és el factor clau a l’hora d’analitzar el món contemporani”. Per cada obra sociològica que dedicava a la tècnica, el pensador francès n'escrivia una altra, però des de la vesant teològica. Florensa va destacar que la característica fonamental de la relació entre l’home contemporani i la tècnica és que la tècnica ha esdevingut autònoma, perquè l’ésser humà s’ha lliurat als valors que permeten el desenvolupament del sistema tècnic, tot devaluant la resta de valors. En el seu discurs, va utilitzar diferents imatges i idees: de Kubrick de 2001: una odissea de l’espai; de la Chicago World’s Fair 1833-1933, Century of Progress Exposition, el lema de la qual va ser “la ciència descobreix, la indústria aplica i l’home s’adapta”; dels pensadors Max Weber, Ortega y Gasset, Heidegger i Hans Jonas; i del pintor Christopher Richard Wynne Nevinson (1889-1946). Per a Ellul, la represa del control del sistema tècnic per part de l’home passa necessàriament per trobar un punt de recolzament fora d’aquest sistema.
També va establir diversos paral·lelismes entre els valors de l’era immunològica del segle XX i els de la societat del rendiment del segle XXI, exposats per Byung-Chul Han (Seül, 1959), professor actual de la Universitat de Berlín, en el seu llibre La societat del cansament, on analitza també el pas de la societat del deure a la societat del poder (We can). Va fer esment de la idea de Zygmunt Bauman, sobre que l’home avui ja no fa arrels a la terra, sinó que tira àncores a la mar, per fer al·lusió a la societat dels valors líquids que Bauman defineix tan bé. Per tal de desenvolupar una vida plenament humana, Han proposa que l’home ha d’abandonar l’excés d’activitat que l’imposa la societat contemporània i recuperar la vida contemplativa.
Tot seguit, Francesc Núñez va plantejar la seva exposició sobre el valor de l’exemple. “Som el que fem”, un pensament parafrasejat per Eduardo Galeano d'aquesta manera: “Al capdavall, som el que fem, per canviar el que som”. I amb aquest objectiu va recórrer a les paradoxes vitals que dibuixa Quino, a les lliçons derivades de la faula de Silè, a les variants del nihilisme i de la mort de Déu més conegudes, i es va fixar en L’imperatiu de l’exemplaritat de Javier Gomá. Va analitzar els valors seculars associats a les virtuts teologals i cardinals, i va destacar que mentre que totes les virtuts tenien el seu corresponent valor secular, en el cas de la virtut de la temprança aquesta correspondència semblava més difícil de trobar.
Núñez va evocar que sovint s’han fet comparatives entre el que significarien la fe, l’esperança i la caritat del segle XX traslladades al marc de la societat del segle XXI: ara la fe s’ha convertit en assertivitat (la famosa afirmació que avui es reconeix en el we can), l’esperança en l’optimisme davant les adversitats i la caritat en la solidaritat amb els desafavorits. I semblantment passa amb la prudència que avui seria capacitat de previsió, precaució o mà esquerra, la justícia que es traduiria en les exigències de l’equitat o la igualtat, la fortalesa es traduiria en la possibilitat o potència d’incrementar-ho tot i la temprança, la més difícil de denominar, com ja s’ha indicat, es podria identificar amb certes formes de radicalitat de vida, d’ascetisme, o, d’una manera més general, de sostenibilitat.
El final de les dues exposicions, profundes i alhora amenes, va ser seguit d’un diàleg viu per part dels assistents de la Promoció d'Enginyeria Química IQS de 1968, que es troben a l’origen d’aquest debat obert en un sa exerici de la llibertat de pensament i de càtedra.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.