×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) La cantera episcopal valenciana continua a ple rendiment. Aquest dijous s’ha fet públic el nomenament del nou bisbe de Menorca, el capellà d’Elx Francesc Conesa Ferrer. Professor de filosofia i exvicari general d'Oriola-Alacant, actualment és el rector de la Basílica de Santa Maria de seva ciutat natal. Succeeix el bisbe Salvador Giménez que fa poc més d’un any, l’estiu del 2015, va ser traslladat a Lleida.

Francesc Conesa té 55 anys i es va formar al seminari de la diòcesi d'Oriola-Alacant. Després va ampliar els estudis a la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra de l’Opus Dei, on es va doctorar en filosofia i teologia. Va combinar els estudis amb la tasca pastoral a diverses parròquies alacantines.

El 1998 el bisbe Victorio Oliver el va escollir vicari general. El bisbe Rafael Palmero el va renovar en aquest càrrec durant tot el seu mandat i finalment Josep Murgui el va rellevar el 2004, al cap d’un d’any d’arribar a Alacant. L’exercici de vicari general durant setze anys és un bon aprenentatge sobre com funciona el govern d’una diòcesis.

Des de 1992 és professor de filosofia i de teologia en el Seminari Diocesà d'Oriola-Alacant i des de 1994 es professor associat de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra.

El nomenament s’ha fet públic aquest migdia. Conesa ha publicat una carta de salutació als nous diocesans: “encara sense conèixer-vos personalment, us porto ja en el cor i no cesso de tenir-vos presents davant el Pare del cel”.

Bisbes menorquins, valencians i catalans

El darrer bisbe que ha tingut Menorca nascut a les Illes va ser Miquel Moncadas, fins al 1977. Després va tenir dos clergues catalans, Antoni Deig i Francesc-Xavier Ciuraneta i dos bisbes auxiliars de Valencia, Joan Piris i Salvador Giménez. Els cinc van ser traslladats al cap de pocs anys de seu nomenament a una diòcesis catalana: tres a Lleida (Ciuraneta, Piris i Giménez) i dos a Solsona (Moncadas i Deig). Així, fa gairebé mig segle que els bisbes de Menorca acaben aterrant a Catalunya.

La primera notícia d’un bisbe residencial a Menorca es remunta al 418 amb Sever. Entre finals del segle XIII i el 1795 la diòcesi va estar integrada en el bisbat de Mallorca. Des de llavors s’ha mantingut com a seu episcopal aquest petit bisbat de 88.000 habitants. Compta amb dinou parròquies, 37 capellans diocesans i uns seixanta religiosos i religioses. En tota seva història hi ha hagut quatre bisbe menorquins, entre ells l’actual bisbe auxiliar de Barcelona i administrador apostòlic de Mallorca Sebastià Taltavull. Només un va ser bisbe de la seva diòcesi natal, Antoni Vila Camps a finals del segle XVIII.

Actualment Menorca, com Mallorca i Eivissa, pertany a la província eclesiàstica de Valencia. Menorca, però, comparteix alguns serveis pastorals conjunts amb els bisbat catalans sobre temes com joventut i catequesi. També hi ha una estreta relació amb la Facultat de Teologia de Catalunya com a centre de formació de referència.