×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Bisbat d'Urgell/CR) El bisbat d'Urgell ha conclòs la fase diocesana del procés de beatificació dels Servents de Déu mossèn Josep Moles i Torrents, prevere diocesà d’Urgell, i de 74 companys seus sacerdots, així com del laic Lluís Farré i Trilla. Aquest grup de capellans formen part dels 111 sacerdots de la diòcesis que van ser assassinats entre el 1936 i el 1939, sobretot durant els primers mesos de la Guerra Civil. Aquest procés diocesà el va iniciar el bisbe Joan Martí Alanis. El 2005 ja va ser beatificats set capellans de La Pobla de Segur.

La clausura del procés diocesà, que ara s'ha de continuar instruint a Roma, es va celebrar aquest divendres a l’església del Seminari diocesà d’Urgell a La Seu d’Urgell. L’acte va ser presidit pel l'arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, acompanyat pels membres del tribunal que han instruït la causa: mossèn Jaume Vila, jutge delegat; mossèn Joan Pujol, promotor de justícia; el pare Josep Maria Blanquet, postulador diocesà; i Josep Ràbade, actuant com a Notari. Hi van assistir alguns familiars dels Servents de Déu així com molts dels sacerdots residents al Seminari diocesà.

El Notari va presentar les actes originals així com dos exemplars autèntics del procés sobre la vida, virtuts i fama de santedat d’aquests servents de Déu. L'arquebisbe, després de preguntar al jutge delegat i al promotor de justícia, si consideraven íntegres i autèntiques, tant les actes originals com les còpies, declarà la integritat i autenticitat de les actes del procés i va declarar que el procés instructori s’havia clausurat definitivament. A continuació es van tancar i lacrar les 36 caixes que contenen els més de 27.000 folis amb les proves documentals i testificals reunides pel Tribunal i que ara seran enviades a Roma, a la Congregació per a les Causes dels Sants.

El prevere que encapçala la Causa és mossèn Josep Moles i Torrents que va néixer a La Seu d’Urgell el 25 de juny de 1882. Va cursar els estudis de Batxillerat i després va ser admès al Seminari diocesà d’Urgell. Després de doctorar-se en teologia a Tarragona va ser ordenat sacerdot a La Seu d’Urgell el 22 de setembre de 1906. Va cursar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. L’any 1913 va ser nomenat canonge penitencier de la Catedral d’Urgell i el 1920, rector del Seminari i professor de dret canònic. La biografia de la causa recull que va ser un sacerdot exemplar per la seva rectitud moral. Va cuidar amb dedicació i amor els seus pares i el 1936 decidir no fugir de la ciutat per no abandonar els seus pares. L’agost de 1936 va ser detingut per uns milicians anarquistes i empresonat. El 25 d’agost de 1936, juntament amb un altre sacerdot, mossèn Pere Travé i Cirici, va ser assassinat a la carretera que va de La Seu d’Urgell a Andorra: lligats d’equena, ruixats amb gasolina i cremats vius. Es diu que el servent de Déu va pronunciar les següents paraules “Perdona’m Senyor i perdona’ls”. Finalment els trets dels milicians van acabar amb l’horrorós sofriment dels dos sacerdots. Uns veïns van enterrar els dos cadàvers al costat mateix de la carretera. Més tard, el juny de 1937, els cossos van ser exhumats i enterrats al cementiri de La Seu d’Urgell.

Es clou així la Causa que el 1995 havia iniciat el bisbe Joan Martí Alanis, i a la qual van col·laborar, a més dels ja esmentats anteriorment, diversos preveres i laics, orientats pel pare Romualdo Rodríguez: Francesc Badia, Daniel Betriu, i mossèn Pere Cañada; els mossens Josep M. Mauri, Ramon Porredón, Benigne Marquès i Antoni Elvira en la comissió històrica; i Manuel Pal, Ramon Sàrries i Joan A. Mateo en la Comissió teològica.

La Causa de mossèn Josep Tàpies i sis companys màrtirs, també capellans d'Urgell, va ser desglossada d’aquesta i  ja havia acabat amb anterioritat. Van ser declarats màrtirs i beats pel papa Benet XVI el 2005. La seva festa com a memòria a la diòcesi d'Urgell se celebra el 13 d’agost.

Les paraules de l'arquebisbe Joan-Enric Vives en la Clausura de la Causa dels sacerdots màrtirs van ser:

“Amb aquest acte auster a la Capella del Seminari diocesà, amb jurament, actes i signatures, tanquem a la Diòcesi d’Urgell un procés que vam iniciar en el Nom del Senyor. Han estat anys de rebre testimonis, aplegar documentació, visitar les llocs on eren enterrats, etc. Nosaltres ara no jutgem sobre Mn. Josep Moles i els seus companys. Oferim senzillament el nostre parer davant Déu i l'Església, i demanem el discerniment encertat, perquè ho avali l’assistència de l'Esperit Sant. No oblidem avui els nostres estimats Mn. Josep Tàpies i sis companys de La Pobla de Segur, ja beatificats el 2005, i  la memòria obligatòria dels quals la celebrem el 13 d’agost.

Hem complert un deure. Es tractava de recollir amb cura i extraordinària responsabilitat la vida i els detalls de la mort sagnant d'uns germans sacerdots i un laic ben nostres, coneguts per molts testimonis com a bons sacerdots, bons cristians i bones persones. Foren un total de 111 els preveres sacrificats per la ira de la persecució religiosa dins la guerra civil (1936-39) ara farà 80 anys. I clamem per la llibertat religiosa respectada i promoguda. Actualment vivim temps de nova fragilitat... L’atemptat d’ahir nit a Niça ho testimonia, i avui pregarem per les víctimes de Niça i els ferits i familiars, en solidaritat amb el poble francès. El nostre deure era que res no es perdés, com va encarregar el Senyor, després de la multiplicació dels pans i els peixos. I així va ser per a aquests sacerdots, vides lliurades i multiplicades per la gràcia de Déu.

Aquestes caixes, lacrades davant vostre, les presentem al Sant Pare Francesc. Ens alegra presentar-li un fruit, al nostre parer, madur de la vida eclesial d’Urgell. Són fruit d'aquesta terra fecundada per l’Esperit Sant que fa forts davant la persecució i la mort. Ara esperem confiats el judici de la Mare Església. A més de complir un deure, aquest fet de clausurar avui el procés diocesà de canonització dels sacerdots diocesans màrtirs d’Urgell, ens recorda amb claredat que la santedat és la nostra vocació. «Perquè siguem sants i irreprensibles als seus ulls». Tots estem cridats a la santedat, diu el Vaticà II.

Vull subratllar a més la petjada impressionant que deixen sempre en la comunitat els sacerdots valents i sants. Passen els anys i el record reviu amb goig i eficàcia. La seva vida ens emplaça als preveres i a tots a abraçar el testimoniatge de la nostra fe, amb ardor renovat. Ser pastor té una manera honesta de ser-ho: donar-ho tot, fins la vida, i donar-la amb alegria i perdonant. Per això aquí li confiem el nostre presbiteri i el nostre Seminari diocesà, les vocacions d’especial consagració i tots els laics iles famílies de la Diòcesi. Especialment el nostre Seminari diocesà, que aquests màrtirs bé coneixen. Aquí foren ordenats molts d’ells.

Tanquem el procés i demanem que l'obri a Roma el Sant Pare. Em queda donar gràcies als membres del tribunal : els Postuladors, el jutge delegat, el Promotor de Justícia, els Notaris. Amb les Comissions històrica i la dels teòlegs. Moltes gràcies per la vostra feina tan responsable. Han estat viatges, hores, escolta atenta, fidelitat a l'encàrrec que se us va confiar. I a tots els testimonis. I en especial avui recordem l’estimat predecessor nostre Mons. Joan Martí Alanis, que tant va voler incoar aquesta Causa, i la beatificació dels nostres preveres màrtirs.

Finalment he de felicitar de cor la nostra Església Diocesana. Ha estat bona mare, fecunda, que dóna a llum aquests fills. Us convido a estimar-la de tot cor, i a oferir-li l’alegria de la nostra santedat i vida apostòlica.

Amb aquestes paraules tanco a la Diòcesi el procés de canonització de Mn. Josep Moles i setanta–cinc companys màrtirs del Crist. I el tanquem com va començar: En el Nom del Senyor i per a glòria de la Santíssima Trinitat.”