(Josep M. Carbonell, Eugeni Gay, David Jou, Jordi López Camps, Margarita Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Jordi Lòpez Camps, Núria Sastre, Francesc Torralba - La Vanguardia) El 24 de setembre els barcelonins celebrem, com cada any, la nostra festivitat en honor de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat. És una bona ocasió per recordar que una de les contribucions més importants i influents de Catalunya a la humanitat ha estat precisament l'orde de la Mercè. Fa de bon recordar-ho avui que contemplem el patiment de tanta gent que ha de fugir de guerres, i demanem que Europa reaccioni i els ajudi. L'orde de la Mercè va ser, en el seu temps, una d'aquelles reaccions coratjoses que honoren la humanitat, i en què una multitud de persones van posar la seva llibertat i la seva vida al servei de la dignitat i la vida dels captius i sofrents. Seria absurd deixar caure en l'oblit aquest exemple heroic de solidaritat i sacrifici, com sembla que estigui passant.
El dia 10 d'agost de 1218, a instàncies del rei Jaume I, especial patronum de l'orde mercedari fundada pel ciutadà barceloní Pere Nolasc i el seu grup de companys, a la catedral de Barcelona, l'aleshores bisbe Berenguer de Palou canonitzà la Institució de l'orde de la Mare de Déu de la Mercè per a la Redempció dels Captius.
Pere Nolasc, fill de mercaders i mercader ell mateix, va tenir oportunitat de conèixer en els seus constants viatges l'opressió i l'esclavitud dels captius i la marginació i la pobresa de tanta gent en aquells moments tan pròspers de la Catalunya del segle XIII. Tant ell com els seus companys es van vendre totes les possessions i béns per començar les redempcions i, quan se'ls van exhaurir, van demanar almoina a les esglésies per continuar la seva tasca, i van obtenir un extraordinari suport dels barcelonins. El rei Jaume I mateix els va concedir l'escut regi de les quatre barres, al qual el bisbe Palou afegí la creu vermella sobre blanc de Santa Eulàlia.
Des d'aleshores, l'orde mercedari començà a expandir-se arreu i foren molts els seus membres morts i martiritzats mentre feien la seva obra redemptora i caritativa per salvar la dignitat de les persones. Chateaubriand, a Génie du christianisme, els va dedicar una de les més belles pàgines quan parla d'aquells monjos blancs que recorrien els camins de la nostra edat mitjana europea sense cap més equipatge que el sarró.
Aquesta orde, avui present en els cinc continents en dels més neces les seves branques femenines i masculines, encara continua als 797 anys de la seva fundació, amb el compromís a favor dels explotats de la societat. Podem dir que de manera ininterrompuda fins avui centenars d'homes i dones de l'ordre porten el seu missatge alliberador a les presons, camps de refugiats, nens del carrer, víctimes dels tràfic de persones, asils, hospitals... en el més absolut silenci i anonimat.
Barcelona, que sempre ha estat una ciutat oberta i d'acollida, on la generositat de la gent ha estat posada de manifest per escriptors de tots els temps, i molt especialment Cervantes, ha invocat la Mare de Déu de la Mercè, tant en els moments de dolor i de perill com en els de joia.
L'alcalde Pasqual Maragall, en la locució que des del seu setial al saló del Consell de Cent va pronunciar en ocasió del 775è aniversari de l'ordre de la Mercè, va dir: "La història de la Mercè és realment una història molt lligada a la història de la ciutat. Ara fa un segle, precisament, de la coronació de la Mare de Deu de la Mercè per iniciativa de qui era alcalde de la ciutat, el senyor Rius i Taulet. Recordo, no fa gaire, fa un parell d'anys, la celebració d'aquest centenari en un acte religiós i alhora ciutadà d'enorme importància a la catedral de la ciutat, plena de gom a gom com mai l'havia vista, atapeïda de ciutadans. Recordo que en aquella ocasió, sortint de la celebració, comentàvem amb el bisbe i cardenal Narcís Jubany el significat d'aquell acte i recordàvem les paraules d'un poeta de principis de segle que es referia a aquesta ciutat com la ciutat del perdó (...) Més d'una vegada he dit que això explica que una assemblea civil, com és la nostra corporació, estigui present a la basílica de la Mercè el dia de la celebració de la patrona de la ciutat i ho estigui per la doble convicció d'estar assistint a un acte que pertany a la religió, però també amb la convicció que s'està assistint a un acte que pertany a la cultura de la ciutat, a la història d'aquesta ciutat".
Des del 1637, quan fou nomenada patrona de Barcelona pel Consell de Cent, els barcelonins li reten anualment homenatge i per això organitzen les festes ciutadanes que ho acompanyen. Aquest any el Consistori ha decidit no assistir a la missa de la basílica de la Mercè ni a cap altre acte religiós, cosa que està emparada per una decisió relativament majoritària que ells ja valoraran si és oportuna o no; però també per primera vegada quedaran exclosos del programa oficial de la ciutat, on sí que s'inclouran els castellers i els gegants i capgrossos, entre altres moltes activitats que l'Ajuntament ha considerat apropiades.
Com a barcelonins lamentem aquesta actitud dels responsables d'una ciutat bimil·lenària que avui ignora incomprensiblement les seves arrels més generosament heroiques i universals i generacions de persones que portaren arreu del món el seu escut compost de l'escut reial i del de la seva catedral. Els capgrossos d'avui sembla que valguin més que generacions que tingueren la generositat i coratge que avui estem reclamant a Europa. Quina llàstima!
Malgrat tot, el dia 24 i a la basílica de la Mercè els feligresos cantaran, un any més, la tornada dels goigs: "Princesa de Barcelona, protegiu nostra ciutat".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.