(Jesuïtes) Facultat de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar una jornada d'homenatge al jesuïta Josep Vives. Un any després de la seva mort, el departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, on s'imparteixen els ensenyaments d'Estudis Clàssics, va organitzar aquest reconeixement el passat divendres.
La sorpresa i valor d'aquestes quatre hores de ponències en el seu record radica que només va ser professor d'aquesta facultat uns anys, del 68 al 72, abans de passar al camp de la teologia (sense deixar el seu treball de traducció). A més, a diferència de moltes de les miscel·lànies en què s'aprofita l'ocasió d'un homenatge com a "excusa" per presentar treballs acadèmics dels professors, aquest cop Totas les ponències han consistit a destacar aspectes del pensament, treballs i vida d'aquest jesuïta. Vives va ser impulsor dels Estudis Clàssics en aquesta universitat des dels seus inicis.
En aquest homenatge han participat el jesuïta José I. González Faus, que tot i no poder assistir personalment, va participar en la ponència presentada pel també jesuïta Jaume Flaquer, al costat de diversos professors de l'àmbit de la filologia grega i llatina, de la traducció de clàssics i d'altres humanitats.
S'han subratllat diversos aspectes rellevants de la seva personalitat i del seu rigor intel·lectual. Destaca que va ser el primer de la seva promoció en els estudis clàssics d'Oxford i el principal traductor de textos patrístics al català. Destaquen les nou obres de Gregori de Nissa així com la traducció o estudis d'obres de Sant Ireneu, de Dionís d'Areopagita, de Màxim el Confessor o dels Apotecmas dels Pares del desert. També va fer nombroses traduccions al castellà i al català de diverses obres de Plató. S'ha destacat també la seva obra Gènesi i evolució de l'ètica platònica com una de les millors presentacions de Plató. Tot això, sense oblidar les obres de presentació de la fe cristiana com Creure el Credo o Si escoltéssiu la seva veu sobre el misteri trinitari.
Finalment, s'ha valorat l'impacte que va deixar en el seu pensament el descobriment de l'obra de Henry Newman, contribuint a superar el tomisme estèril dels anys cinquanta. És molt probable que si les seves qualitats només haguessin estat intel·lectuals no s'hauria organitzat aquest homenatge. Els ponents han recordat amb afecte les "paelles filosòfiques" que organitzava, la seva afabilitat i la seva humilitat, fins arribar a definir-lo com "homo bonus", comparant-pel seu físic amb Joan XXIII. González Faus destacava precisament aquests elements: "Crec que això va ser el que el va fer ajuntar la seva profunda entranyabilitat en el tracte amb les persones i la seva capacitat per no absolutitzar res, i relativitzar fins allò mateix que estimava, sense deixar d'estimar-ho."
Jaume Flaquer, que el va tenir com a professor, recorda que "en els últims anys el veia tant a la recepció de Sant Cugat com acompanyant els jesuïtes grans" i agraeix l'oportunitat de poder participar en aquest homenatge: "vaig acabar l'acte amb gran consolació i agraïment per recordar a un jesuïta bo i ser testimoni de com ha estat apreciat".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.