(Jordi Llisterri/Laura Mor –CR) Fa pocs mesos que la Basílica de la Sagrada Família té nova sagristia. És a la planta principal del nou edifici de ponent, i des de l'abril el visitant la pot veure des de fora quan arriba a la part finalitzada del claustre, al camí de la Litúrgia. La sagristia és un espai reservat als mossens, que només s'obre quan hi ha celebracions litúrgiques a la basílica. Però de la mà d'Alejandro Seoane, l'arquitecte tècnic que ha dirigit les obres d'aquesta part del temple, hem entrat a la sagristia perquè ens expliqués tots els detalls.
Per solucionar la distribució d'una sagristia que ha de servir un gran temple, s'han recuperat dos mobles originals d'Antoni Gaudí. Són els que va realitzar ell mateix per la cripta, però que van ser destruïts en la crema d'esglésies de 1936. Ara, gràcies al material de forja que es va conservar i a les fotografies, s'han reconstruït fidelment. També s'ha hagut de preveure tot en harmonia amb la resta del temple, tant les formes, com la llum. O atendre a l'evacuació separada de l'aigua amb la que es netegen els objectes litúrgics.
L'explicació d'Alejandro Seoane, profund coneixedor del projecte i del sentit espiritual del temple, permet comprovar una vegada més com a Gaudí no se li escapava cap detall. Un artista polifacètic que també omple de simbolisme litúrgic els mobles de la sagristia. Tant per fora, com per dins. Una sagristia com Gaudí voldria.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.