Vés al contingut
Catalunya Religió

(Jordi Llisterri -CR) El 24 d'abril de 1931, deu dies després de la proclamació de la República, el president Francesc Macià va rebre una delegació de pastors protestants. Pocs dies després també van fer una visita a Lluís Companys, llavors governador civil de Barcelona. També hi ha altres detalls històrics que il·lustren que la presència de minories religioses a Catalunya no s'ha inventat amb l'onada migratòria dels darrers anys. Al segle XVI ja es cremaven protestants en territoris catalans i al segle XVIII també consta l'existència de culte islàmic clandestí, a més de la secular presència de les comunitats jueves en el mateix territori.

Són alguns dels apunts que es van fer aquest dimecres en la presentació del llibre Les religions a Catalunya, coordinat per Josep-Lluís Carod-Rovira des de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social que dirigeix. La presentació es va fer amb la presència d'un representant de cadascuna de les confessions que tenen un apartat propi en el llibre. Són les quatre que porten més temps establertes a Catalunya: catolicisme, judaisme, Islam, i protestantisme. "Una foto que no es tan senzilla de trobar al sud d'Europa", segons va assegurar Carod-Rovira.

L'acte va ser un nou reconeixement a la convivència que impera entre els representats de les diverses confessions religioses presents a Catalunya, i la voluntat d'anar construint un model propi de gestió pública d'aquesta diversitat. Així ho explica Montserrat Coll en el capítol final del llibre, recollint l'experiència de la seva etapa com directora general d'Afers Religiosos, que es va iniciar sota la vicepresidència de Carod-Rovira en el govern de la Generalitat.

El coordinador presenta aquesta obra com una nova aportació "per conèixer la Catalunya d'avui des de la diversitat religiosa". Aquesta realitat no nega que "qui no conegui el pes de la catolicisme en la història de Catalunya li serà molt difícil interpretar-la". Fins i tot va citar com a fet anecdòtic d'aquest arrelament del catolicisme "els ateus catalans que creuen en la Mare de Déu de Montserrat".

"No és un llibre per a gent a conviccions religioses, és per a gent amb conviccions democràtiques", explicava Carod-Rovira per respondre al problema dels perjudicis: "Quan no hi ha convivència és perquè la ignorància és absoluta". Un coneixement i un respecte per les tradicions religioses que demana "tenir un concepte de laïcitat moderna".

Una taula del GTER

Els quatre convidats de les confessions religioses van tenir fàcil per coincidir en els plantejaments. Tots es coneixen de fa anys com a membres del Grup Estable de Treball de Religions (GTER). El membre de la Comunitat Israelita de Barcelona Jorge Burdman va assegurar que "a Catalunya no tenim diàleg interreligiós, tenim convivència interreligiosa". Pel president d'UcidCat, Mohamed El Ghaidouni, és rellevant veure que "fa uns anys el llibre s'hauria titulat 'Les altres religions'", i que, en canvi, ara es parla ja amb normalitat i en plural de les religions a Catalunya: "és un pas molt important". També va assegurar que "no hem arribat encara a la normalització del fet religiós però som en camí".

El capellà i teòleg Antoni Matabosch va recordar "que quan parlem de laïcitat parlem de la gestió de la diversitat religiosa; però la societat no és laica, és plural". I també va defensar que les confessions no demanen un tracte igualitari, sinó equitatiu, que ha de respondre a les diferents necessitats de cada col·lectiu: "Laïcitat no és igualtat perquè no tothom demana el mateix". Finalment, el pastor protestant Guillem Correa, va lamentar la "invisibilitat" que fins ara han tingut tradicions com el protestantisme. Per Correa això respon a "l'actual model de gestió de diversitat religiosa de l'Estat espanyol que no ens agrada", mentre que el llibre apunta a "sortides positives d'aquesta situació".

El llibre, publicat per Pagès Editors, té una introducció de Joan Estruch i, a més del Montserrat Coll, també hi escriuen Manuel Forcano, Gloria García-Romeral i Antoni Pladevall, amb un capítol sobre cada confessió. Dimecres 30 de setembre també es presentarà a Tarragona amb la presència de l'arquebisbe Jaume Pujol.

L'acte de presentació a la Llibreria Jaimes de Barcelona va acabar mentre de fons a dins del local arribava el so de les campanes de la veïna Basílica de la Concepció.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.