(Laura Mor –CR) “Per què existeix l'educació?” “Pot existir una educació que, en comptes únicament d'ensenyar-aprendre, sigui una educació que alliberi?” Vet aquí la pedagogia conscient, dramàtica i creativa que ha defensat Octavi Fullat i Genís aquest dimecres en recollir el Premi Blanquerna a l'Educació 2016. Dues-centes persones s'han posat dempeus per aplaudir aquest filòsof, mestre i pedagog, en el lliurament de la segona edició del premi, celebrat a l’Auditori Cardenal Narcís Jubany de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL.
Fullat ha assenyalat l'objectiu de l'educació i ha demanat a mestres i professors “obrir un món extraordinari”, el de la consciència. Una línia pedagògica molt allunyada dels debats que redueixen l'educació a qüestions instrumentals: “Estic fart que les preocupacions en educació siguin per l'eficàcia de l'aprenentatge”, ha criticat enèrgicament.
Aprendre la llibertat
El guardonat ha insistit en el perquè educatiu: “Si no ensenyem com a mínim 1.400 paraules als nostres alumnes, no faran mai un acte de consciència i, tot i així, poden no fer-lo mai”. Fullat ha encadenat aquesta reflexió amb el perill de desvirtuar la llibertat i confondre-la amb “fer el que un vol”.
Per a aquest filòsof català, la vocació del mestre passa per fer que l'alumne sigui “lliure des de dintre, no de cara enfora”. “Quan jo m'adono de la meva vida, dels valors que tinc, de la fe religiosa, en l'acte d'adonar-me no sóc res de tot això, quedo sol, solitari”. Un moment crític, que transforma la persona i que ha descrit com a “inèdit, terrible i espantós”.
“L'acte de consciència és l'acte d'alliberar-me de tot”. I aquí entra “l'educació alliberadora, lliure de la fe religiosa, lliure de tots els valors”. Aquest enunciat “tràgic i dramàtic” és l'avantsala a una nova invitació: “Què queda llavors? Crea! Sigues creador! Però havent passat abans pel via crucis de l'acte de consciència”. En aquest moment, assegura, “la fe i els valors no seran els mateixos”. I ha conclòs: “L'ésser humà és l'únic que pot viure aquesta tragèdia”.
Obert, curiós, amatent
En rebre el premi el pedagog Octavi Fullat ha encoratjat els educadors a viatjar: “Professors, aneu pel món! Si us quedeu aquí tindreu el cul molt gran i el cap molt petit”. Un to irònic que ha servit per amanir gran part de la seva intervenció.
Entre d'altres qüestions, ha esmentat els tres àmbits de transmissió –informacions, actituds i habilitats– que lliguen educació i aprenentatge. I amb contundència ha assegurat: “Un professor de matemàtiques que no desvetlli les emocions dels seus alumnes, serà un mal professor”.
L'entusiasme del mestre, per Anna Pagès
“Que el mestre es deixi emportar per l'entusiasme i la joia dels infants”, i que ho faci “sometent-se a les lleis del joc”. Això és el que recomanava Alexandre Galí en un article publicat a la revista Quaderns d'Estudi. La professora Anna Pagès ha recordat les seves paraules aquest dimecres per glossar la figura d'Octavi Fullat. I per fer-ho com a savi capaç de viure en aquesta lògica de la pedagogia: de la proximitat i de qui sap interpel·lar.
Pagès ha formulat un seguit de preguntes per a l'educació d'avui: “En quin sentit un mestre hi és? Com es fa present? Per a qui o per a què?” Qüestions que cal abordar des del sentit de la “joia” i no pas en clau instrumental, tal com ha defensat aquesta pedagoga i tal com, a posteriori, ha recuperat també el mateix Octavi Fullat.
L'elogi als mèrits del premiat s'ha convertit en una sessió de filosofia de la pedagogia: “L'entusiasme del mestre no es pot ensenyar, però sí encomanar”, ha dit Pagès. I ha defensat “l'entusiasme com a fil conductor per ensenyar a pensar”, present en els principals àmbits vitals de Fullat.
Biografia que ha descrit el tarannà dels pares de Fullat, reconeixent dos maneres d'entendre el logos en Maria Genís i en Lluís Fulla. Respectivament: si la mare va ser Plató, el pare va ser Aristòtil, ha defensat Pagès. El resultat d'aquesta influència és “un temperament singular, tossut, curiós i precís”, així com “un desig decidit d'aprendre”.
“Sempre endavant i si fa pujada encara millor”
El repàs biogràfic ha traslladat el públic fins al mas familiar d'Alforja, on Fullat va forjar la seva infància “entre rostolls i avellaners”. Nova pinzellada de caràcter: “La vida a l'aire lliure el fa decidit, murri i trapella”. I aquest estil es perllongaria després amb el seu compromís amb l'escoltisme, del “sempre endavant i si fa pujada encara millor”, tal com ha apuntat Pagès.
També s'ha referit als seus estudis al monestir d'Irache a Navarra, quan va fer els 15 anys, on “l'Octavi adquireix una formació humanista completa”. I a l'Escola Pia, “lloc simbòlic insubstituïble” on es produeix “l'eclosió de l'entusiasme del mestre”.
Pagès va repassar el temps de Fullat a París, als anys 70, com un moment d'obertura als ideals d'Europa. “Aire fresc”, que li va despertar “la joia d'explorar el món que el caracteritza”. Un temps on aprèn “l'entusiasme inconformista”, un temps que el fa “més escèptic i més irònic”. On hi cabrà l'existencialisme de Camus –tema de la seva tesi doctoral– que qüestiona el perquè de viure i l'hegemonia d'una vida planificada”.
I com a darrer eix vital: la relació educativa entre el mestre i l'alumne. Octavi Fullat l'entén com una “relació singular” i defensa la necessitat d'interpel·lar joves i infants: “Cal neguitejar-los i inquietar-los”. Pagès ha recordat com els deia: “Escolteu, espavileu-vos, que el món és prou ample!”. Com a colofó d'aquesta glossa a l'entusiasme del mestre, Pagès encara ha dit que “ensenyar és ensenyar a pensar el que queda per fer”.
Fullat, un personatge singular
Octavi Fullat va rebre el guardó de mans de Josep Gallifa, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL: “Gràcies, Octavi, per pensar en plural i per ser singular”, va sentenciar Gallifa. L'acte va ser introduït per la vicedegana d'Educació i de Programes Internacionals Anna Montserrat.
I entre el públic va comptar també amb la presència d'Eduard Pini, provincial de l'Escola Pia de Catalunya; Salvador Pié, president Fundació Blanquerna; Andreu Ibarz, director general de Fundació Blanquerna; Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament; Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya; Esther Niubó i Josep M. Forné, diputats al Parlament de Catalunya i membres de la Comissió d'Ensenyament; Lluís Font, president del Consell Escolar de Catalunya; Miquel Garcia, director general de Centres Concertats i Centres Privats de la Generalitat de Catalunya; Lluís Baulenas, director general de Centres Públics; Jordi Miró, director general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa; Raimond Blasi, regidor de l'Ajuntament de Barcelona; Joan Josep García, alcalde de l'Ajuntament d'Alforja; Mireia Montané, presidenta electa de la Federació Mundial d'Associacions per a la Formació del Professorat; i Jordi Riera, vicerector de Política Acadèmica i adjunt al rector.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.