Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) L'any vinent farà 25 anys que en una trobada conjunta de tots els capellans de Catalunya l'arquesbisbe Ramon Torrella va anunciar la celebració del Concili Provincial Tarraconense. Aquella trobada extraordinària a Poblet s'ha anat repetint en diverses ocasions i efemèrides, com el 2013 a Poblet, el 2010 a Mataró, el 2009 a Tarragona, el 2002 a Vic, o el 2000 i el 1996 a Montserrat. La trobada es va repetir aquest dilluns a Vic, convocada per tots els bisbes de Catalunya i amb l'assistència de 450 capellans. En aquesta ocasió, per commemorar el centenari de la mort de Josep Torras i Bages, i presidida pel cardenal Beniamino Stella, prefecte de la Congregació per al Clergat.

Aquesta vegada no hi ha hagut cap anunci solemne, però sí un compromís i una empenta per a promoure la beatificació de Torras i Bages, bisbe de Vic entre 1899 i 1916, l'any de la seva mort. En la trobada, s'ha reconegut de nou Torras i Bages com a Patriarca Espiritual de Catalunya, renovant el missatge que els bisbes catalans ja van fer el 1996, coincidint amb els 150 anys del seu naixement. La catedral de Vic acull les restes del bisbe Torras i Bages.

L'arquebisbe Jaume Pujol va obrir la trobada referint-s'hi com a “admirable punt de referència, que forma part del patrimoni català de santedat”. I va recordar que Joan Pau II va parlar de Torras i Bages com a "artífex cristià de la renaixença de la nació catalana". Un model de la tasca sacerdotal: "El sacerdot no té la missió de formar governs, però sí la d'aixecar pobles".

També el bisbe de Vic, Romà Casanova, va parlar del seu antecessor a la diòcesi com un home amb tres preocupacions per viure amb santedad: "Va posar al centre de l’acció pastoral cada persona, va fomentar el diàleg amb la cultura i la societat, i va viure la generositat amb els pobres i va afrontar amb lucidesa els reptes de la societat canviant".

Esperant la beatificació, des de 1931

Aquest polièdrica tasca es va recollir també en un vídeo sobre l'autor de 'La tradició catalana', un text de referència per al catalanisme polític de principis de segle. Torras i Bages, a més de la relació amb els ambients catalanistes, intel·lectuals i artístics del moment, també va destacar per la preocupació sobre la qüestió obrera, allò que avui en diríem el compromís social. Alhora, no li va faltar dedicació a la seva diòcesi, de la qual va visitar tots els racons almenys tres vegades, del Pirineu a l'Anoia, amb els mitjans de transport limitats de l'època.

Casanova també va recordar que el 1996 els bisbes de Catalunya ja van reconèixer el patriarca com a "part del patrimoni de santedat propi de Catalunya". I sobretot va defensar la vigència del procés de beatificació iniciat el 1931: "Com a bisbe de Vic puc testimoniar que la fama de santedat perdura entre nosaltres i que no manquen mai en el seu sepulcre les mostres d’aquesta devoció particular".

Casanova va definir Torras i Bages com "una anella fulgurant en la gran cadena de bisbes i preveres que, en aquesta terra, han viscut amb fidelitat i santedat el servei a aquest poble". I espera  que "aviat sigui comptat entre els sants de l’Església catòlica". Per ara, ha estat reconegut com a venerable, pas previ al reconeixement d'una miracle que faci possible la beatificació. Enric Prat de la Riba o Josep Carner són dos contemporanis seus que ja el van reconèixer com a sant.

Capellans amb molta entrega

La trobada de Vic va tenir dos moments centrals. La conferència del cardenal Stella a l'auditori de l'Atlàntida i la missa concelebrada a la catedral. En la trobada hi han assistit tots els bisbes catalans, inclòs els emèrits, i l'abat de Poblet. També ha tingut un lloc rellevant Valentí Miserachs, capellà vigatà afincat a Roma i vicepostulador de la causa de beatificació de Torras i Bages.   

Stella va centrar la seva conferència i també l'homilia en el perfil sacerdotal que proposa el papa Francesc: "Sacerdots com a pares i germans". El cardenal va mostrar la seva admiració pel papa, que va presentar com a model en el qual poden emmirallar-se els capellans. Un dels exemples va ser la seva forma de predicació, especialment amb les homilies diàries a Santa Marta, "una predicació "fresca, serena, humil, que arriba al poble cristià" i que "està fent tan de bé".

El cardenal va proposar als capellans: "Escolteu molt el papa, mireu-lo, perquè hi ha moltes coses i moments que poden ser una referència concreta per al nostre ministeri". I sobretot els va demanar que mantiguéssin viva la "fraternitat sacerdotal". I no només entre els capellans, sinó "també la fraternitat episcopal". 

L'arquebisbe Joan Josep Omella va presentar Stella, exnunci a Zaire, Cuba i Colòmbia, expresident de la Academia Pontificia Eclesiástica i des del 2013 prefecte de la Congregació per al Clergat. Stella, amable i proper, és una de les persones de confiança del papa Francesc. Va ser un dels primers nomenaments que va fer per a la renovació de la cúria vaticana i el va elegir cardenal en el primer consistori de l'actual papa. Amb Omella coincideix cada quinze dies en les plenàries de la Congregació per als Bisbes. "És un bon pastor, malgrat que sigui diplomàtic", va fer-ne broma Omella.

Al final de l'eucaristia, Beniamino Stella va comentar que li havia explicat al papa que venia a aquesta trobada i que Francesc li va insitir en la necessitat que els capellans "cuidin la vida sacerdotal i cuidin al Poble de Déu". El prefecte del Clergat va afegir que divendres veuria de nou el papa i que esperava "dir-li que la trobada ha estat una experiència bella, espiritual" i que "aquest clergat de Catalunya serveix aquesta terra amb entrega i molta vàlua".

Rosa d'Abril

La vistosa celebració eucarística es va tancat amb el cant del Virolai. L'eficaç organització del bisbat de Vic va preveure una disposició dels bancs de la catedral en forma ovalada que va permetre accentuar la concelebració de tot el clergat que va omplir el temple de blanc.  

Tot i celebrar-se en el temple on hi ha el fèretre de Torras i Bages, en una capella lateral, la trobada no va incloure cap visita ni acte davant de la tomba. L'estat actual de la causa de beatificació no permet la veneració pública, per tant, dins d'una celebració eucarística. Tot i això, es va repartir a tots els capellans l'estampa de la causa de beatificació que demana la pregària per la seva intercessió que hauria de portar al reconeixement d'un miracle.

Tot i que Stella no fa fer cap referència al bisbe Torras i Bages en les seves intervencions, un gest de complicitat va ser que el cardenal portava una reproducció del bàcul del bisbe de Vic que li van regalar els amics del Cercle Artístic de Sant Lluc i que ser dissenyat per Josep Llimona.

La foto de grup i un dinar de germanor va tancar la trobada.