Tres esglésies declarades bé cultural d’interès nacional

(Generalitat de Catalunya) El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, les esglésies de Santa Maria de Cervelló, de Santa Maria de Vilagrassa i l’església de Sant Pau de Narbona, a Anglesola. El Govern n’ha aprovat també els entorns de protecció, per controlar la relació entre els monuments i els espais que els envolten i potenciar-ne la protecció. La de Cervelló forma part del bisbat de Sant Feliu, i les altres dues de Solsona.

Santa Maria de Cervelló. Està situada al sector sud dels afores del nucli urbà de Cervelló (Baix Llobregat). Se’n té constància documental l’any 904, quan el comte Guifré Borrell, que residia al castell de Cervelló, va donar unes terres a l’abat de Sant Cugat on, més tard, es va aixecar l’església actual, dedicada a Sant Esteve de Cervelló. A principis del segle XIX, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Mancomunitat va restaurar l’església i, el 1922, es va retornar al culte amb el nom actual de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.

És un edifici d'una nau, coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals i rematada a llevant per un absis semicircular, precedit d'un tram curt presbiterial. Destaca la restauració que s’ha fet recentment de l’edifici, amb la recuperació de les pintures barroques i renaixentistes. Per totes aquestes característiques, es pot considerar l'església com un exemple remarcable de l’arquitectura religiosa del segle XI a Catalunya, de la mateixa escola arquitectònica que l'església de Sant Ponç de Corbera, al mateix municipi.

Al mateix indret es troba el castell de Cervelló, que conserva encara murs notables que en permeten conèixer la planta i l’estructura, i la creu de Santa Maria, de tradició goticoreinaxentista, que va inspirar el dramaturg Frederic Soler Humbert "Pitarra" en la seva obra La Creu de la Masia.

Santa Maria de Vilagrassa. Està situada a la plaça Major de Vilagrassa (Urgell), a l’encreuament amb el carrer Major, eix principal de la localitat. Es té constància de la localitat des de l’època romana per l’existència d’una vila al peu de l’antiga via romana i per la troballa de mosaics. La primera dada documental sobre Vilagrassa és la cessió d’unes peces que el comte Ramon Berenguer III va fer l’any 1121. Alguns historiadors creuen que l’església gòtica actual va ser construïda sobre un temple paleocristià o visigòtic. De fet, l’edifici actual ha abastat diversos períodes constructius.

Té una planta amb dues naus: la central, que està coberta per quatre arcs i voltes de creueria entre ells, i una única nau lateral, més estreta i baixa. A la façana nord es conserva una magnífica portada de l’estil de l’Escola de Lleida, de la segona meitat del segle XIII.

El campanar, amb una inclinació remarcable, és d’estil gòtic i planta quadrada, i va ser construït el segle XIII i reformat durant el segle XIV. L’església de Santa Maria és un exemple singular d’arquitectura religiosa gòtica catalana, tant per les hipòtesis sobre la seva antiguitat com per la notable portada de l’Escola de Lleida catalana.

Sant Pau de Narbona. Ubicada al sector nord-oest del nucli antic d’Anglesola (l’Urgell), l’església està documentada des de l'any 1151 per documents del Bisbat de Vic. El gran edifici actual, dedicat a Sant Pau de Narbona, és una obra del segle XVI, de nau única, amb cor als peus i capelles laterals, ubicades entre contraforts no manifestos a l'exterior. El sistema de cobertes combina la utilització de voltes de creueria i d'aresta, en una tradició constructiva de solucions gòtiques, al costat de les de canó, reflectint un fenomen d’hibridació d’estils, ben característic d’algunes obres arquitectòniques del segle XVI a Catalunya.

A la façana principal destaquen dos relleus en pedra corresponents a Sant Pau i a Sant Pere, de les mateixes mides i característiques que provenen de l’antiga església romànica de la Santa Creu, del segle XII, reformada durant el segle XIV amb elements gòtics i enderrocada el segle XVI en construir l'església actual. A més, destaca la importància dels béns mobles gòtics de l’església, com el retaule de la Verge (avui al Museu de Boston), i un conjunt encarregat al pintor Jaume Cabrera l’any 1403, que es troba desaparegut. L’actual pica beneitera és un dosser gòtic de la imatge de pedra de Sant Pau de Narbona.