"Tots tenim l'obligació d'anar a Jerusalem"

(Glòria Barrete –CR) Diuen els que hi van que hi ha un abans i un després en un pelegrinatge a Terra Santa. Es compten per milers els visitants anuals als llocs sants, però la crisi i les tensions polítiques de l'indret també han afectat els pelegrinatges i, de retruc, la gent que viu allà i té en les activitats un mode de vida.

Durant la segona intifada –l'any 2000– durant cinc anys Jerusalem no va rebre cap pelegrí. De què viu la gent? a Betlem no existeixen ni la seguretat social ni les pensions, i es calcula que en aquells cinc anys de violència el 80% dels pares de família no tenia cap salari. Com s'ho han fet per sobreviure?

La presència franciscana a Terra Santa

Els frares franciscans des del segle XIII són presència ininterrompuda a Terra Santa. A través de la Custòdia dels sants llocs han estès la seva acció a altres realitats socials, com la recerca de feina per a la gent, la creació d'escoles, la compra de cases per acollir cristians i, durant anys passats, les cures mèdiques. Una presència que s'inicia amb Sant Francesc d'Assis i que a dia d'avui compta amb seixanta nou santuaris, l'Estudi Bíblic Franciscà, i també una bona colla de màrtirs a la seva esquena.

Fra Artemio Vitores, franciscà i doctor en teologia bíblica i dogmàtica, ha estat Vicari de la Custòdia de Terra Santa on viu des del 1970. Ha explicat la presència franciscana als llocs sants a diverses xerrades a Barcelona i Girona, i ha recordat als assistents que la missió dels frares a la zona és "recuperar, il·luminar, vivificar i actualitzar els sants llocs perquè tots puguem trobar-nos com a cristians".

"La vida i la regla del frare menor és seguir l'Evangeli, i conèixer, si és possible, el lloc on va néixer Jesús i el lloc on ens va estimar", ha explicat Vitores. Aquest era l'ideal de Sant Francesc, i és el que el porta un dia a trobar-se amb el Sultà Malek al-Kamil per dir-li "que Déu és pare de tots, que Crist ha mort per tots, i que tots podem enamorar-nos de Crist". Fent això Sant Francesc arriscava la vida, ja que una llei del Sultà oferia diners a canvi del cap d'un cristià. El Sultà queda meravellat de la valentia i coherència de Francesc i li ofereix or i plata, però Sant Francesc ho rebutja. El Sultà concedeix als fransciscans quedar-se a Terra Santa. Poder caminar, visitar, sense pagar res, i és aquest l'inici de la presència franciscana a Terra Santa. "A partir de la bona entesa entre un cristià i un musulmà que han sabut entendre's".

Terra Santa, la "nostra mare"

Comença un camí de recuperació dels santuaris, poc a poc, sense armes, però acumulant molts màrtirs. Recuperaran els sants llocs, els vivificaran, faran viva la litúrgia, i organitzaran l'Estudi Bíblic Franciscà, de gran importància perquè és on es fonamenta històricament la presència cristiana allà. Des del 1197 fins el 1555 els únics catòlics que ha hagut a Terra Santa han estat els frares. "Quatre segles en què no ha hagut cap parròquia, res!".

Certament en aquest camí de presència franciscana els frares pateixen diversos obstacles, com l'expulsió del Cenacle, el segon pulmó després del Sant Sepulcre. Els catòlics fa cinc segles i mig que no poden celebrar allà l'Eucaristia, però han sabut donar-li la volta a la situació i veure la part positiva de l'expulsió: estar més a prop i atendre millor als cristians. El fet de poder estar disponibles les 24 hores ha atret molt els cristians ortodoxos, "aquests es preocupen de mi pensen ells", i comença a sorgir l'Església mare de Jerusalem, de Sant Salvador.

Tot i aquesta empenta, els cristians a Terra Santa van minvant. L'any 1948 els cristians a Jerusalem són el 19,4% de la població, i a Betlem el 80%. Actualment, a Jerusalem els cristians són l'1,4% i a Betlem no arriben a ser el 12% de la població. "Terra Santa es quedarà sense cristians, la nostra mare pot morir", ha denunciat fra Artemio.

Deia Pau VI que Terra Santa és com la nostra mare, si un dia desapareguessin els sants llocs, desapareguessin els cristians, els sants llocs serien pedres, faltarien les pedres vives, les que parlen. "Nosaltres tenim l'obligació d'assistir, de recolzar la nostra mare, que pot morir", ha recordat el franciscà. "Nosaltres tenim obligació d'anar a Jerusalem, perquè és complir les paraules de l'Escriptura: doneu-los vosaltres de menjar", anar a Terra Santa per a la gent que hi viu és com anar amb un pa sota el braç.