×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR/Tarragona) Ni crits, ni banderes, ni pancartes. Un ambient pacífic i cerimoniós ha marcat la multitudinària beatificació dels 522 màrtirs de l’Església espanyola d’aquest diumenge a Tarragona. Ni tan sols s’ha desbordat l’aforament previst per 20.000 persones en el Recinte Educatiu situat a les afores de Tarragona. I tot ajustat a un guió litúrgic equilibrat.

El papa Francesc ha marcat el to de la celebració amb un missatge enregistrat que ha obert la cerimònia: “Els màrtirs són deixebles que han aprés el sentit d’aquell ‘estimar fins a l’extrem’ que va portar Jesús a la Creu”. I a partir d’això ha fet una crida a “imitar els màrtirs” sense més consideracions sobre el cas concret de la persecució religiosa a Espanya: “implorem la intercessió dels màrtirs perquè siguem cristians concrets en obres i no en paraules, per no ser cristians mediocres”. Una crida que ha concretat en “mantenir ferma la fe, encara hi hagi dificultats, i ser així ferment de l’esperança i artífexs de germanor i solidaritat”.

Una línea semblant ha mantingut el gruix de l’excessivament llarga homilia del cardenal Angelo Amato, que ha presidit la cerimònia com enviat del papa. “La celebració d’avui vol cridar una vegada més al món que la humanitat necessita pau, fraternitat, concòrdia. Res pot justificar la guerra, l’odi fratricida, la mort de l’altre”.

I només Amato s’ha referit al context en el que van ser assassinats els beatificats durant els anys 30 quan “la vostra noble nació va ser envoltada en una boira diabòlica d’una ideologia que va anular a milers i milers de ciutadans pacífics, incendiant esglésies i símbols religiosos, tancant convents i escoles catòliques, i destruint part del vostre patrimoni artístic”. Citant a Pius XI, ha denunciat la “llibertina política antireligiosa” i l’extermini de l’Església” d’aquells anys sense més referència a l’enfrontament entre germans que va significar el conjunt de la Guerra Civil o a l'Església que va voler silenciar el franquisme com la de Vidal i Barraquer.

Amato ha recordat que en aquest context els màrtirs “no eren combatents, no tenien armes, no estaven al front, ni recolzaven cap partit, no eren provocadors. Eren homes i dones pacífics. Va ser morts per odi a la fe, només perquè eren catòlics”.

Després, Amato s’ha actualitzat del missatge dels màrtirs amb diverses cites sobre el perdó del papa Francesc: “La joia de Déu és perdonar! Aquí està tot l’Evangeli, tot el cristianisme!”. Y ha recordat un Angelus del papa en que va demanar “que cadascú pensi amb una persona amb la que no està bé, amb la que estigui enfadat, a la que no estimi. Pensem en aquesta persona i en silenci, ara mateix, resem per aquesta persona i siguem misericordiosos amb ella".

Una cerimònia tarragonina

Tot i que la cerimònia acollia causes de 19 diòcesis espanyoles, també s’ha fet present en la cerimònia el pes de la causa més nombrosa, la de Tarragona,. Al lateral de l’altar destacava una reproducció de la imatge de la Mare Déu de Montserrat i a la gran lona de darrera destacaven els noms i la representació del bisbe tarragoní Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, primers màrtirs documentats al segle III. Les seves relíquies s’han traslladat a l’escenari de la cerimònia i s’han incorporat al frontal de l’altar. Després de la proclamació dels nous beats, també s'ha col·locat a l'altar una urna amb reliquies dels nous màrtirs.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol -que copresidia junt amb el cardenal Rouco com a president de la Conferència Episcopal Espanyola- ha estat l’encarregat d’obrir la cerimònia i sol·licitar formalment la proclamació dels beats.

La presència de Montserrat, amb els vint benedictins beatificats dins de la causa de Tarragona, també s’ha fet evident amb la presència de l’Escolania de Montserrat. Dins la celebració han interpretat dos poemes de Jacint Verdaguer musicats pel monjo Àngel Rodamilans, també martiritzat el 1936. També la música ha estat ben tarragonina, amb el cor i orquestra de la Catedral dirigida per Miquel Barbarà, que ha introduït algunes de les melodies habituals en la litúrgia tarragonina.

La presència del català també ha estat significativa amb les traduccions de tots els textos en el llibret de la celebració, que ha combinat principalment llatí i castellà. Algunes pregàries, com el Salm –cantat pel tarragoní Jordi Guàrdia-Romeu- han estat uns dels moments en el que el català s’ha fet present en la cerimònia amb total normalitat. De la mateixa manera s’ha fet en la animació prèvia a la celebració que ha conduït l’historiador de Tarragona Andreu Muñoz.

El més significatiu ha estat tancar la cerimònia amb el cant del Virolai, encapçalat per l’Escolania. Però incomprensiblement, tot i tenir davant la imatge de la Morenta, en el moment de cantar-lo els concelebrants han abandonat l’altar mentre deixaven l’Escolania com a música de fons enlloc d’adreçar el cant a la Mare de Déu. L’himne final dedicat als màrtirs del segle XX, ja no l’ha seguit ningú, mentre pacíficament la gent anava abandonat els recinte.

Abans del Virolai, les darreres paraules han estat del cardenal Antonio María Rouco, que s’ha circumscrit en els agraïments i que ha tancat amb un “Gràcies a tothom” en català. En total han concelebrat vuit cardenals (entre ells Lluís Martínez Sistach), un centenar de bisbes representant gairebé totes les diòcesis d’Espanya i més d'un miler de capellans. A més de Sistach i Pujol, han tingut un espai destacat en la celebració els altres bisbes catalans que tenien causes de les seves diocesis en la beatificació: Lleida, Terrassa i Tortosa. També ha estat present una representació de l’Església ortodoxa russa.

Els representats civils que han assistit a la cerimònia han estat encapçalats pel president del Congrés Jesús Posada; el president de la Generalitat, Artur Mas; els ministres Ruíz Gallardón i Fernández Díaz; i 80 alcaldes, entre ells el de Tarragona i el de Reus.

[Homília del cardenal Amato en català, aquí]

 

(Fotos: Arquebisbat de Tarragona