Tarragona organitza un congrés sobre Església i Franquisme marcat per la reconciliació

(CR) “Hi la necessitat de trobar una fórmula prou eloqüent que proposés un gest i una paraula de reconciliació entre els dos bàndols, el de les víctimes de la persecució religiosa i el de les víctimes del franquisme i, d’una manera especial, entre les famílies i les persones que havien patit aquest tràngol”. Aquesta és la idea de fons que explica el teòleg Josep Gil que ha mogut a diversos experts a organitza un Congrés sobre l’Església i el Franquisme que es farà dilluns i dimarts vinent a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

El congrés l’organitzen el Centre d´Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS) i Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT) i hi participen noms rellevants de l’Església de Tarragona i en la inauguració hi intervindrà l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

En dues jornades diversos experts posaran sobre la taula tant la visió de l’Església com la de les víctimes del franquisme, des d’un punt de vista acadèmic i rigorós i alhora amb esperit de reconciliació. Entre altres temes, es parlarà de figures com Vidal i Barraquer o Pont i Gol, sobre la repressió del cristianisme protestant, la memòria històrica, la relació del franquisme amb altres confessions, la persecució religiosa a la zona republicana, o el control de la moralitat a la Tarragona del segle XX. Hi ha previstes dues taules rodones, sobre religió i societat i sobre l'adaptació als nous temps de l'Església catòlica. Dins del Congrés també es projectarà el documental "Ciutadà Escarré" i es farà una ruta per la Tarragona de la Guerra Civil i la repressió franquista completen el programa.

Josep Gil explica que un detonant va ser la beatificació a Tarragona de les víctimes de la persecució religiosa del 1936 que es va fer a Tarragona fa dos anys desenvolupat d’una forma molt notable. En aquell moment “es varen alçar veus contradictòries, unes de les quals reclamaven el dret de l’Església catòlica d’honorar els seus màrtirs, és a dir, els qui varen morir in odium fidei, per odi a la fe, mentre unes altres no entenien l’espectacle muntat i reclamaven que les víctimes del franquisme poguessin fer el mateix.” També recordar que “s’hi va afegir una tercera veu, la dels qui no entenien que alguns o bastants capellans assassinats durant la revolta no formessin part de la llista dels beats”.

Per mossèn Gil la complicitat de l’Església en la repressió franquista “ha estat prou greu com per exigir es transformés en una paraula sincera de petició de perdó”. Per això, creu en la necessitat d’una paraula de reconciliació que mou el Congrés. En aquest sentit, recorda que “una bona solució és recuperar la figura de l’arquebisbe de Tarragona, Pont i Gol, atesa la seva trajectòria personal i pastoral en tot aquella època”.