×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) "Si volem transformar la situació que estem vivint, el primer és educació, educació i educació". Aquesta és la qüestió de fons que persegueix el programa #Invulnerables, un programa social capitanejat per la monja dominica Lucía Caram i que serà presentat al papa Francesc el 5 d'octubre. "El papa ha volgut conèixer el programa #Invulnerables, vol donar suport a la lluita contra la pobresa infantil", explica Caram, "Francesc coneix la realitat, sap com ha començat aquest programa i li vol donar suport".

Divendres el programa #Invulnerables organitzava la primera Jornada pedagògica centrada en l'educació i la igualtat d'oportunitats al CaixaForum de Barcelona. CatalunyaReligió.cat ha parlat amb sor Lucía Caram per preguntar-li sobre la trobada a Roma i sobre el rerefons de la iniciativa. El papa ha conegut #Invulnerables a través de Michael Czerny, jesuïta de Justícia i Pau a Roma. Posteriorment, el bisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va tramitar i arreglar aquesta trobada amb el papa. #Invulneralbles és una iniciativa promoguda pel Departament de Benestar Social i Família, l’Obra Social “la Caixa”, la Fundació del FC Barcelona i la Fundació Rosa Oriol.

"Vol donar un suport a la lluita sobretot per la vessant, en la qual nosaltres insistim molt, de la igualtat d'oportunitats", remarca Caram. Viatjaran unes dues-centes persones del programa que seran rebudes a la plaça Sant Pere del Vaticà.

Un altre suport implícit

És habitual que el papa rebi delegacions i persones durant l'audiència pública, però cal destacar que en el cas de Caram aquesta rebuda porta un altre suport implícit. "Quan jo vaig anar a Roma perquè em volien censurar, anava a Roma perquè el senyor Fernández Díaz demanava que em callessin. Que el papa em rebi, i que ho vulgui fer, no en una porta tancada sinó a la plaça de Sant Pere és una resposta pública a aquells que em volien fer callar. Us rebré a la plaça i donaré suport al programa. És una forma finíssima, elegant i molt argentina de fer-ho".

#Invulnerables és el resultat de la suma de molts actors, tant de l'àmbit públic com de l'àmbit privat. "Seria com la comunitat dels primers cristians que ho posaven tot en comú", afirma Caram, "provocarem que les empreses i que els diversos sectors de la societat posin en comú el que són i el que tenen".

Però quin paper ha de jugar la classe política, garant del suposat estat del benestar en aquesta iniciativa? "S'ha aconseguit que l'administració s'impliqui. Els obliguem a que a cada territori on treballem Invulnerables els ajuntaments, ensenyament i sanitat s'asseguin per treballar i tenir així 'la finestreta única'".

A l'administració no li demanen diners sinó que demanem que facilitin les estructures i que treballin colze a colze. "De vegades reduïm tot a un tema de diners però sovint és manca de voluntat política per no sortir a la foto amb, aquí no hi ha excuses, no els demanem diners i els posem totes les eines perquè puguem treballar plegats".

Les entitats socials, puntal de Catalunya

En aquest to formatiu i de cerca d'eines ha girat tota la Jornada pedagògica. A la inauguració s'ha sentit la veu des de la Fundació Futbol Club Barcelona a través de Maria Vallés, de l'Obra Social La Caixa, amb Marc Simón, del projecte #Invulnerables, a través de sor Lucía Caram i Gabriel Prat, i des d'Ensenyament, a través de la consellera que va presidir la inauguració Meritxell Ruiz.

"Els diners públics s'han de prioritzar per trencar el cercle de la pobresa", apuntava Ruiz, "no ho podem fer sols". "Catalunya no s'entén sense la col·laboració i la implicació de tantes entitats socials", ha reconegut la consellera, "hem de fer una atenció integral a les persones. Hem de donar un horitzó de futur ja que l'educació és un instrument bàsic de cohesió".

"L'educació ens preocupa i ens crema a tots", ha reclamat Caram. "Educar és un acte d'amor que pot canviar la vida". Caram ha recordat una frase del papa Francesc sobre l'educació: "És una passió que es renova de cor a cor". El repte, per a sor Lucía, "que els nens esdevinguin invulnerables de debò".

Crear una xarxa comunitària

I com aconseguir aquesta invulnerabilitat? Jordi Riera, catedràtic en pedagogia social de la Universitat Ramon Llull, ha analitzat alguns elements que porten a nens vulnerables a deixar de ser-ho. A través del programa Proinfància de La Caixa han enquestat durant tres cursos infants i joves beneficiaris.

S'observa un canvi d'expectatives del propi potencial, "el tu pots', a través d'eines com el mentoratge, la construcció del jo o la resiliència pròpia. Alhora, es detecta un superior capital social dels menors per sortir-se'n. "La capacitat de fer 'networking', fer xarxa constructiva amb l'entorn", apuntava Riera, "cal connectar la família amb la seva realitat comunitària a banda de només atendre-la".

Educar en factor humà

Un altre dels punts forts de la Jornada ha estat la xerrada de César Bona, l'únic espanyol candidat al 'Nòbel' dels professors. Bona ha encoratjat els assistents recordant que "si no eduquem ja en factor humà les coses mai canviaran". El gran repte de l'educació, per a ell, "és fer-nos millor, individualment i col·lectivament", i ha afirmat que "ningú contagia millor un nen que un altre nen".

La Jornada, que ha comptat amb l'assistència de centenars de persones provinents de l'àmbit educatiu, ha comptat també amb la ponència de Francesc Torralba, teòleg i filòsof  que dirigeix la càtedra ETHOS de la Universitat Ramon Llull. A través de la xerrada 'la força de la vulnerabilitat', Torralba ha remarcat que "hi ha entorns que ens fan més vulnerables", i que inclús les creences i valors "també ens fan vulnerables", d'aquí, explica, la importància d'identificar valors tangibles i intangibles de la vulnerabilitat.

"La vulnerabilitat és intrínseca a l'ésser humà", ha apuntat, i aposta per "una educació integral que aculli la vulnerabilitat a l'aula". La clau davant la vulnerabilitat, per a Torralba, "canviar la mirada" perquè la mirada "construeix la realitat". I quina és doncs la força de la vulnerabilitat? "Que ens permet entendre l'altre i ens humanitza. Activa alhora tres virtuts: la fortalesa, com actitud vital, la paciència i la resiliència".