Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas) La Teresa es va fer monja l’any 1951. "Quan vaig començar érem 77 novícies a Barcelona. Ara només n’hi ha una a Madrid, tot ha canviat molt" indica. El carisma de les monges vedrunes se centra en la cura dels malalts i en l'educació, i durant tota la seva vida la Teresa ha estat al servei dels més desafavorits. "Vaig començar el voluntariat amb els més necessitats a l'obra benèfica l'Hora de Déu, una entitat del Raval des d’on repartia menjar. Després de dur a terme aquesta tasca durant 30 anys, uns voluntaris van demanar-me si volia ser voluntària de Càritas, i els hi vaig dir que sí sense pensar-m’ho dues vegades". Fins fa poc, la Teresa ha estat repartint aliments en un magatzem situat a la Via Laietana de Barcelona per tota aquella gent que acudia a Càritas. "Als meus noranta anys ja estic jubilada del tot – explica amb un somriure als llavis – però quan tornava del voluntariat pensava en tot allò que m’ensenyaven les persones que ajudàvem. Sempre he pensat que rebem més del que donem”.

"Càritas simbolitza el sentiment d’ajuda mútua que prové de la comunitat"

D’altra banda, l’Antònia va estudiar magisteri, i tot mirant el catàleg de les escoles Vedrunes indica que a Barcelona tenen tres col·legis. "Totes les escoles Vedrunes col·laboren amb Càritas, i quan era professora portava als meus alumnes a visitar projectes de Càritas o el Cottolengo del Padre Alegre. És molt important que els joves coneguin el valor d’ajudar els altres" explica. Un dia per setmana, l’Antònia fa de voluntària a la Càritas Parroquial de Sant Oleguer visitant i acompanyant persones grans que viuen soles en residències de la tercera edat.

Quan els hi preguntem que simbolitza per elles Càritas indiquen que “el sentiment d’ajuda mútua prové de la comunitat i tots som part d’aquesta comunitat: cal que ens ajudem els uns als altres".