Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) "Hem acaparat Jesús i l'Evangeli, l'hem emmotllat a la nostra societat burgesa, ha perdut la salabror i l'hem convertit en una moral i en un súper espiritual". Aquesta és l'afirmació base a partir de la qual es configura el discurs del llibre 'Tornem Jesús als pobres', d'Oriol Xirinacs, presentat aquest dijous al vespre a Cristianisme i Justícia.

Una obra que més que un llibre "és un document de treball". Fruit del neguit de Xirinacs i la Pilar Malla, el Secretariat Diocesà per la Marginació va endegar durant uns mesos unes sessions de treball amb gent que treballaven en el camp de la marginació. Com retornar Jesús als pobres? Com explicitar la font i el rerefons del compromís i l'ajuda als més febles? Xirinacs va anar prenent apunts d'aquestes sessions i al cap d'un cert temps va presentar al grup les conclusions pròpies."Calia posar aquella reflexió a l'abast d'altres i d'això va néixer el llibre". Amb voluntat de suscitar debat, reflexió, "i ganes de posar en marxa una pastoral dels marginats amb actitud evangelitzadora", es va demanar l'edició al CPL.

El títol ja diu molt. "Jesús és dels pobres", ha afirmat Josep M. Jubany del Secretariat per la Marginació, "si no el tenen i els hi prenem, els hi hem segrestat el que per a ells és molt important". Jubany és conscient que sovint als pobres "els hi donem moltes coses però potser no els hi tornem allò que és essencial i al que tenen tot el dret".

Donar el que és més valuós

Mercè Solé, del CPL i treballadora social vinculada durant anys a Càritas, ha posat sobre la taula la dificultat de fer-li un lloc al pobre, més enllà dels beneficis que com a usuaris poden rebre: "De vegades ens és més fàcil omplir el pobre amb coses però no sempre de les coses que li fan falta, sinó de les coses que a nosaltres ens sobren, i en canvi ens costa molt més de fer-los lloc a la nostra vida relacional i de veïnatge, i a la nostra comunitat cristiana".

Se'ls dóna tot menys el que és més valuós: "l'experiència i l'alegria del Crist Ressuscitat". Solé ha reconegut que es fan activitats per promoure la mútua relació, però que costa molt eixamplar aquesta relació fora del marc estricte de l'activitat. "Quantes vegades les celebracions de Càritas i de les nostres entitats les fem entre voluntaris, professionals i autoritats civils o eclesiàstiques, però mai no hi incloem els usuaris?".

Solé ha expressat unes mancances en l'atenció als febles que van més enllà de cobrir les necessitats bàsiques establertes socialment: "Trobo a faltar que preguem per les persones que atenem, per les seves necessitats concretes, que els escoltem, que ens preguntem per les causes de la seva pobresa, que els oferim espais de relació i acollida sense donar res a canvi".

Les necessitats de la gent sovint van més enllà de la casa, les factures o el menjar.  "A tots ens cal reconeixement, valoració, acollida, aprenentatge, aportació als altres".  Per a Solé, viure en situació de pobresa "no significa no aportar res als altres, i aquí tenim molt espai per caminar". Si estiguéssim disposats a compartir la vida, "seria més fàcil compartir explícitament la fe".

Explicitar la font de vida

I amb aquesta idea de fer explícit Jesús als pobres, Pepe Rodado ha interpel·lat els assistents: "N'hi ha prou amb el compromís i el servei a la gent?", Rodado ha expressat que la tesi fonamental del llibret publicat "són intuïcions teològiques de l'Oriol, avalades per la seva vida". Xirinacs afirma que és fonamental tenir una actitud de servei des de la proximitat però que "no n'hi ha prou". "Cal explicitar els motius del perquè estem amb els pobres", explicar quina és la font per estar i viure amb ells, perquè tinguin "la joia de trobar i redescobrir aquesta font i tenir la llibertat d'adherir-se". Qui som nosaltres per retallar el dret dels pobres a conèixer Jesús, "font de vida i felicitat?", ha preguntat Rodado.

Per fer explícita aquesta font cal un context i unes condicions adequades "perquè el missatge sigui entès". No es pot predicar com un producte, com un detergent. Però donar testimoni i parlar als pobres de Jesús demana alhora "compartir la vida amb ells, cal fer-se pobre", com va fer Jesús. I com fer-se pobre? Xirinacs ha recordat que l'Església ja té "uns mestres de pobresa": el padre Paco, Sor Genoveva, o el Germà Adrià.

Tornar als pobres el que és seu

"El llibre ha estat una eina de pregària, quan el llegia em trobava l'Evangeli, és un Evangeli viu, que no és lletra sinó que és vida". Amb aquestes paraules ha definit el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, el llibre de Xirinacs. Taltavull ha reconegut la dificultat de parlar sobre pobresa, "perquè pobres no ho som". "Parlem de pobresa situats i no des dels pobres", ha manifestat el bisbe, "no podem dir tot el que diem situats sabent que després tenim dinar, tenim sopar i el que ens faci falta".

El que sí té clar Taltavull és que s'ha d'ajudar a sortir d'aquesta situació, "però amb uns motius definits", presentant Jesús i la seva alegria. "L'alegria que és rebuda com a do es fa encomanadissa. Quan dones Jesús als pobres, no dones res teu, els tornes el que és seu".