Si ets estranger a Espanya, en unes hores pots ser expulsat

(Glòria Barrete –CR) Cas 1: Raúl, té 19 anys, de nacionalitat hondurenya. Va ser detingut un dijous a la tarda i expulsat al seu país el dissabte al matí. Va ser detingut quan anava amb bicicleta a l'institut on estudiava a les tardes. El van parar al carrer i el van traslladar emmanillat als calabossos de comissaria. L'endemà a la nit el van traslladar, emmanillat també, als calabossos de la Brigada Provincial d'Estrangeria de Madrid i el matí següent, també emmanillat, el van portar a l'aeroport de Barajas. No va rebre diners per atendre a Tegucigalpa les primeres necessitats. El van deixar a l'escala de l'avió sense més i se'n van anar. La seva mare el va portar a Espanya amb 15 anys, la seva germana ja estava aquí. Ambdues tenen permisos de residència de llarga durada. Formaven un nucli familiar estable i vivien junts. En Raúl ja havia obtingut els documents per a regularitzar-se i tenia cita als pocs dies de la seva detenció. No té antecedents penals.

Aquest és un dels sis casos reals que es presenten dins l'informe CIE i expulsions exprés 2014 que ha presentat el Servei Jesuïta a Migrants aquest dimecres a la seu de Cristianisme i Justícia. Un cas, exemple de molts altres, que evidencia que "Espanya és un dels països que més estrangers expulsa, fins a 16.000 a l'any", afirma Cristina Manzanedo, advocada i membre de l'àrea jurídica de Pueblos Unidos (SJM-Espanya), i que posa de manifest una pràctica estesa que està agafant volada i que han anomenat 'Expulsions Exprés', que sumades a l'existència dels CIE agreuja encara més la vulneració de drets de les persones migrades.

Expulsions Exprés

Durant el 2013 van ser expulsades més de quatre mil persones procedents dels Centres d'Internament d'Estrangers, i quasi set mil persones procedents de comissaries. Les expulsions exprés han superat ja en nombre les expulsions des dels CIE. És una dada trampa, ja que "els CIE s'estan utilitzant menys, perquè s'estan utilitzant altres vies d'expulsió, les immediates, en hores, sense passar per cap CIE", recorda Manzanedo.

L'informe denuncia també que aquestes expulsions exprés estan relacionades amb els macrovols de deportació. "Quan es programa un macrovol a un o diversos països d'origen, s'activa una persecució discriminatòria dels ciutadans del país de destí per omplir els vols. S'ha arribat inclús a buscar a les persones immigrades a les seves cases, associacions, a les portes de l'escola dels seus fills o citant-los perquè vagin a comissaria a realitzar tràmits del seu interès", explica l'informe, "a Barcelona tenim constància de controls policials, per perfil ètnic, a les sortides del metro d'Urquinaona o de l'estació de Sants", ha detallat Margarita Garcia O'Meany, coordinadora del grup de voluntaris de la fundació Migra Studium que visita el CIE de Zona Franca.

Fracàs del nou Reglament que regula els CIE

Però les expulsions exprés que han denunciat en l'informe del 2014 se sumen a la denúncia per l'existència dels CIE, una lluita ja llarga i constant de la fundació Migra Studium i d'altres entitats que donen suport a la campanya per tancar aquests centres d'internament d'estrangers. El març de 2014 s'aprovava un reglament pels CIE que obria una porta a l'esperança per millorar les condicions dels interns i els seus drets. Un any més tard, es posa de manifest "que res ha canviat, que és només paper mullat i que és una vergonya", ha afirmat contundent Cristina Manzanedo. "L'únic que ha canviat al CIE de Madrid, per exemple, és un nou tancat", ha relatat. "No es vol dignificar aquests centres, posant com excusa que no hi ha diners, però obriran tres nous CIE a Madrid properament", ha explicat.

Sense infermeria, sense un accés clar per les ONG, amb reixes, barrots, gestionats per poliCIE, amb dificultats per la comunicació... un llistat d'elements que es van repetint a tots els CIE d'Espanya i que són denunciats i posats de manifest per les entitats a través de les visites periòdiques que realitzen als interns. "No disposem de dades oficials del 2014 perquè no ens les proporcionen, les ONG no hi som benvingudes". Tot i així, tenen recollit que l'any passat van passar pel CIE de la Zona Franca 1.300 persones. Migra Studium ha visitat 108 interns en 320 visites realitzades. El perfil de l'intern és un home, de 21 a 30 anys, "que supera sovint els cinc o deu anys estant a Espanya", ha recordat O'Meany. "Els interns viuen amb una constant angoixa i incertesa per no saber quan se'ls expulsarà, i són molt pocs els casos que es poden acomiadar de les seves famílies que viuen aquí".

Vulneració de drets constant

Tot i que el Reglament que regula els CIE no ha suposat cap millora substancial a la majoria de centres d'Espanya, O'Meany reconeix que al de Barcelona hi ha hagut "petits avenços, que s'han viscut a la Fundació com a petites grans victòries". S'ha aconseguit retirar les mampares de les sales de visita, s'ha implementat un servei d'atenció religiosa, i s'ha establert un conveni que permetrà assessorament jurídic. Aquestes millores, però, són mínimes al costat de la vulneració de drets constant que cada dia pateixen els interns.

Durant la presentació de l'informe, s'ha pogut escoltar el testimoni real d'en Mammadou. Fa deu dies que va sortir del CIE de la Zona Franca, on ha estat internat 36 dies. Fa un any que es va casar amb la Mireia, la seva dona, de Manresa. El sistema judicial va desconfiar d'aquest matrimoni i el va titllar de 'matrimoni de conveniència' i el van portar al CIE de Barcelona. "Menjàvem patata cada dia, el menjar és horrible, i les dutxes màxim de dos minuts, ens cridaven constantment", ha relatat. "Nosaltres pensem que el CIE és una anomalia de l'ordenament jurídic del país", han comentat els ponents, "són espais que inclús posen en risc la salut de les persones. Sabem que trigaran a ser tancats, i per això hem de seguir acompanyant i lluitant per millorar les condicions de vida dels interns", han afirmat.