Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Laura Mor –CR) Les intervencions d’un jove nascut a Bellpuig van destacar a Roma durant el Concili Vaticà II, ara fa cinquanta anys. Humil, renovador, obert, aquest jove, Josep Pont i Gol, uns anys després va aplicar les disposicions conciliars com a arquebisbe de Tarragona. En el vintè aniversari de la seva mort i coincidint amb els cinquanta anys de la clausura del Concili, l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós convoca les Jornades Dr. Josep Pont i Gol: des d’aquest dimecres i fins el dia 2 de desembre es recordarà el seu llegat.

L’objectiu de la iniciativa és clar: “Volem redescobrir la figura del doctor Pont i Gol i veure com, després del Concili, va ser un home que va reorganitzar la diòcesi i que va promoure el paper dels laics en els diferents consells” explica Joan Miquel Bravo, director de l'INSAF.

“Seria interessantíssim estudiar el diari de Pont i Gol sobre el Concili”. Bravo es refereix a les sis llibretes on el doctor Pont anotava els seus comentaris sobre el transcurs del Vaticà II. Unes cinc-centes pàgines que, més enllà de les actes i les votacions, descriuen “l’esperit del concili” i que el pare benedictí Hilari Raguer ja havia destacat en un dels seus treballs. Ara, el seu nebot Josep Pont i Sans –que gestiona el seu llegat i obrirà les jornades– estudia la possibilitat de publicar aquest text inèdit.

Pont i Gol va intervenir fins a sis vegades al Concili: “En general l'episcopat espanyol va ser molt fluix, però el doctor Pont va despuntar. Era molt jove i va entusiasmar entre els pares conciliars”, comenta Bravo. I un cop a casa, entre les seves apostes eclesials hi va haver la promoció dels laics: “Hi ha molts estils i maneres de fer, i ell va donar protagonisme al consell pastoral de laics”.

Les jornades comptaran amb el testimoni de persones que hi van col·laborar colze a colze, com mossèn Josep Perarnau, que el va acompanyar a Roma. També hi participaran Manuel M. Fuentes, Miquel Barbarà, Joaquim Claver, Josep RaventósLluís MoncunillJosep Gil i Josep Bofarull.

El doctor Pont i la cohesió dels bisbes catalans

Promotor de la Conferència Episcopal Tarraconense, l'arquebisbe de Tarragona va treballar per la unitat dels bisbes catalans. En el moment de la transició, amb la campanya ‘Volem bisbes catalans’, el director de l’INSAF creu que Pont i Gol es va saber ubicar i considera que ell va ser agosarat: "Era el bisbe metropolità i va fer molt pel català i pel país”.

Un “fer país” deslligat de la connotació política dels debats d’avui. Bravo posa un exemple: “A les Garrigues, entre l'arxidiòcesi de Tarragona i la diòcesi de Lleida, el català no el defenses per qüestió política, sinó perquè la gent gran només parla català. És un fet natural!”. Aquesta proximitat a la realitat de les persones és un element destacat en el programa de les jornades, que defineixen Pont i Gol pel seu “tarannà afable, pacífic i senzill, i la seva sensibilitat com a cristià i bisbe a les variades realitats”.

Pont va viure la reorganització de la diòcesi de Tarragona, en un moment de canvi de política eclesiàstica: Pau VI fa arxidiòcesis les grans urbs, com Barcelona i Madrid, mentre que Tarragona va perdre el cardenalat. “Ell era un home senzill, de Solsona, si ell hagués estat carrerista, hagués posat el crit al cel, però no ho va fer”.