Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Alfonso Alonso-Lasheras –Migra StudiumPorta de fusta vella i finestra amb balcó. Dos armaris plens de carpetes i papers, poques vegades ordenats. Dues taules amb un parell d'ordinadors i unes quantes cadires. Alguns cartells penjats de les parets i un parell de plantes que donen una mica de color al lloc. Poc més... Això i moltes hores de converses, paraules, històries, rostres, patiments, recerques, esperances, llàgrimes... Tot això conviu en els pocs metres quadrats de l'habitació que fa de despatx "d'Acollida" a la segona planta del número 3 del carrer Palau, a Barcelona. És la seu de Migra Studium.

Aquí arriben persones procedents de tots els llocs del món. Totes tenen en comú haver deixat la seva terra a la recerca d'una vida millor, o més digna, o amb més possibilitats... I totes mogudes per aquest desig, arrossegant una història de problemes, decepcions, rebuigs i xocs culturals. En definitiva, múltiples formes de patiment que arriben per diversos camins i en dosis diferents, però que tenen en comú la decepció de què totes les coses no són com un les somnia. 

I aquí, a la recerca "d'alguna cosa" concreta que els ajudi a anar integrant-se o que els permeti guanyar-se la vida, es troben amb un espai on poden ser ells mateixos, sense res que aparentar, sense papers (o la falta d'ells) que amagar, sense paraules que mesurar, un espai on potser no trobin resposta a la seva necessitat més immediata, però on sí que podran desfogar-se sabent que hi haurà orelles que vulguin escoltar-lo i cors disposats a commoure's.

I darrere de tot això un desig i un somni. El desig de què en aquest despatx l'escolta i la conversa gratuïta mai es vegin ofegades pels quefers, burocràcies i ritmes moderns, per a què tota persona que travessi aquesta porta pugui recobrar la seva dignitat i pugui rebre un tracte més humà i fratern independentment de la seva cultura, del seu país, religió o color. I el somni de què la porta d'aquest despatx desaparegui, perquè serà senyal de què el nostre món ja no necessita espais que rebin el nom d'"Acollida", perquè, de veritat, tot el món sigui una llar per a tothom.